Com Escrivim A Les Xarxes

Marc Arenas Ruiz Llengua, cultura i societat PAC 6
Qüestió:
És important oferir un bon model de llengua a les xarxes socials (XS) i en els mitjans de comunicació digitals (MCD), o s'ha de donar més importància al missatge?


Abstract

Només que naveguem uns minuts per Internet per adonar-nos de verdaderes agressions a la llengua. Els usuaris de la xarxa escriuende manera característica, peculiar, amb una estructura determinada i amb una ortografia particular, conformant així un discurs diferent als generats en d’altres àmbits quotidians; es té la percepció que el missatge és el més cabdal, i mentre aquest s’entengui, el demés és superflu. Aquest camp ha despertat darrerament l’interès de molts autors, tant sociòlegs, com lingüistes i psicòlegs, realitzantestudis per esbrinar com influeix en les persones i en la societat aquest fenomen. En aquest treball s’intentaran identificar les causes d’aquesta mala praxis així com de les diferents postures en relació la tessitura plantejada: bon model de llengua com a mitjà d’un missatge o un missatge amb independència de la formalitat lingüística?.

Paraules claus: Llengua, lingüística, ortografia,missatge, mitjans de comunicació digitals, xarxes socials, informalitat, immediatesa, coherència, guies estil, joves, català.

Treball

Ola k fas? Stic a kasa fen trball , surtim o k? No puk, xd...
Converses com aquestes són freqüents actualment en els sistemes de comunicació digital per Internet. Les incorreccions ortogràfiques, lèxiques i semàntiques són usuals en una de les pràctiques decomunicació que més ha crescut en els darrers anys, sobretot en els joves. La manera de comunicar-nos ha passat de ser oral (amb o sense imatges) a ser escrita, configurant així un discurs amb característiques ben diferenciades a les generades en altres contextos de comunicació. No hem de defugir acceptar que aquesta situació és ben palesa i està per quedar-se.
L'ús del llenguatge en la xarxa s'ha convertiten un assumpte de creixent interès per determinats sectors, sobretot “sectores culturales y lingüísticos”(Torrego, 2011:34) i existeix ja molta literatura al respecte. El dubte que es planteja radica en determinar si a aquesta nova manera de comunicar-se se li ha d'aplicar la correcció lingüística per hom admesa o, pel contrari, passar de puntetes per aquest aspecte i reforçar l'enteniment delmissatge com a element fonamental de la comunicació. En altres paraules, què ponderem, la forma o el fons?.
Aquesta tessitura ens porta a elaborar un treball on, després de puntualitzar algunes consideracions necessàries per comprendre la situació plantejada, presentaré opinions argumentades a favor de cadascun del dos posicionaments, acabant amb la meva opinió al respecte.
Bon ús de la llengua
Laprimera consideració a fer, passa per delimitar el què entenem per “bon ús de la llengua”, circumscrit en aquest entorn digital; considero que vindria establert, no només per un bon nivell ortogràfic i de puntuació, sinó que hauria de preservar-se també el nivell lèxic (ús adequat de les paraules), el semàntic (dotar un bon significat al que es diu), el sintàctic (posició de les paraules persintagmes) i el morfològic (elements amb sentit dins el text), i, lògicament, pel nivell discursiu (quin sentit li donem al text: argumentatiu, expositiu, descriptiu...). Resumint, en tots els aspectes de l'anàlisi lingüística de composició de textos. Evidentment, són molts aspectes a considerar, i és clar que molts d'ells són incontrolables en situacions informals de comunicació, les quals tenen coma característica que són inconscients i, conseqüentment, difícils de controlar en el seu conjunt. Moltes institucions públiques i privades, ja ens recalquen en les seves guies d'ús les normes i criteris lingüístics a seguir en la seva presència a la xarxa; destaco, per exemple, les guies d'ús de la Universitat Pompeu Fabra, la de la Diputació de Barcelona, i de la Generalitat de Catalunya, la...