Comentari De Text Alba Religiosa

COMENTARI DE TEXT ALBA RELIGIOSA
El títol del poema és Com caminant que va marrant la via, és una Alba religiosa, de la poesia trobadoresca. Una alba religiosa la caracteritza el poeta expressa un desig que arribi el matí. L’autor es Cerverí de Girona (1259-1285) és un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran (poeta àuric). Originàriament està escrit enoccità, està traduït per Alfred Baida. Està escrit al segle Xlll, però la temàtica és al contrari que molts poemes trobadorescos d’amors clandestins, ja que vol que la nit passe prompte però ja ho explicarem més endavant.
El tema és el desig de que arribi el matí, símbol de la glòria divina, la Verge. L’alba és la Mare de Déu, el matí és el cel, el paradís. Respecte a l’estructura temàtica, lesdues primeres estrofes expressen el desig que siga de matí, de la tercera a la cinquena estrofa explica perque la nit és roïna, i des de la sisena estrofa fins al final menciona el perquè del desig de l’Alba.
Respecte a la mètrica, el text està estructurat en sis estrofes, i la setena que és una tornada, i per cada estrofa hi ha set versos. El poema està escrit en art major, a cada vers hi ha mésde vuit síl•labes, exactament deu síl•labes per vers. La rima es consonant, és a dir a partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos. La rima és: A B B A C C D A B B A E C D A B B A C C D A B B A C C D A B B A C C D A B B A C C D C C D C C D. L’ultima estrofa són dos tornades, un tercet. Alterna els versos femenins i masculins, en cada estrofa,els tres primers versos són femenins, el quart i cinqué vers masculí, i l’últim femení. L’encadenat és creu-caudada.
En la primera estrofa, diu que camina de nit, com a caminant que s’equivoca de camí, i està confús està mal i té perill de mort, no veu bé el camí i vol que s’acabe la nit. Utilitza el tòpic Homo Viator, la vida és un camí, pot anar pel camí bo o per el camí roí. Al final decada estrofa repeteix el mot refrany Alba. En la segona estrofa descrui amb adjectius negatius a la nit i el camí; adjectius com feral, despietada , dura, crua, desmesura. No pot aguantar més, vol que arribe ja l’Alba, així pararà de patir. La tercera estrofa seguix descrivint la nit però comparant-la en la vida terrenal, i al final demana a Déu que li ajude a seguir el bon camí. En aquest poemala nit no és el moment buscat, com és el cas de molts poemes amorosos trobadorescos com la balada o la cançó, sinó la nit és comparada al món terrenal. La vida és un vall de plors, està feta per a patir, el xiquet naix plorant, signe de que plorarà i patirà tota la vida; segons la Bíblia, el món està fet per a patir. Hi ha una al•legoria o metàfora continuada: La nit és aquest món ple de falsia,significa que la nit és tot una mentida. Utilitza l’apòstrofe Oh Déu perquè és dirigeix a un ser superior. En la quarta estrofa, igual que en la tercera, el trobador es compara amb altres trobadors. El autor diu que ell no va amb cap amant per la nit, i que confia amb la seva dona, no li envia espies. Ell no fa cap adulteri com és típic en el món trobadoresc. Ell amb una dona té prou. La marede Déu trenca l’esquema l’amor cortés. Ell vol que s’acabe la nit, per a trobar-se amb l’Alba que simbolitza la mare de Déu. En la cinquena estrofa, parla que hi ha trobadors que no volen que s’acabe la nit perquè estan amb les seves amants. Però ell vol que arribe el dia i acabe la nit perquè així veu la llum. La llum és la bellesa, la puresa, la blancor... la Mare de Déu. En la sisena estrofacompara la Mare de Déu que guia el camí igual que Venus guia els vaixells en alta mar. Diu que mai hi ha hagut cap dona igual que ella. El seu Espós, en majúscula perquè és Déu, no te cap problema de infidelitat perquè la Mare de Déu és verge. L’autor voldria servir, amar i obeir (tres paraules clau del amor cortés) a la Mare de Déu, per a què li il•lumine el camí cap al cel, es a dir de la...