Comentari Elhombreenbuscadesentido
Páginas: 6 (1442 palabras)
Publicado: 14 de abril de 2015
Alejandro Fernández Bellido!
25/03/2015
L’home a la recerca de sentit
El llibre ens parla de la vida que adopten les persones que van ser presoners a la segona guerra
mundial. És una biografia sobre la vida de Viktor Frankl, l’autor del llibre, durant la seva estada al
camp de concentració i la seva posterior alliberació. Cal dir que Viktor Frankl era psiquiatra,
neuròleg i psicoterapeuta. Vaescriure sobre “el sentit de la vida”. Amb la seva obra va néixer la
Logoteràpia, que es basa a trobar sentit a l’existència humana.
Viktor Frankl desglossa el llibre en tres etapes: Cada etapa està caracteritzada per una sèrie
d’esdeveniments i emocions úniques dels presoners, diferents de les altres parts. En la primera
part parla sobre com va ser l’internament al camp de concentració. Explica elviatge d’arribada en
tren, com anaven tots en un vagó, les expectatives i emocions dels altres, la primera selecció, la
posterior desinfecció... Parla també sobre les primeres reaccions emocionals i conductuals de la
gent i sobre el que ell anomena “lanzarse contra la alambrada” (El pensament de suïcidi). Van
haver de passar una selecció només arribar al camp. Cal destacar que els nouvinguts alcamp no
s’havien que passava. No tenien al cap que el 90% d’ells no passarien aquella selecció i que el
seu destí era la càmera de gas, on moririen. Quan els presoners arribaven al camp deixaven de
ser persones com a tal. Els hi treien el seu passat, els vincles afectius que tenien, els seus oficis,
la seva vida... Fins i tot els objectes personals ja no tindrien sentit a partir d’aquell moment.Viktor
Frankl va ser el presoner nº 119.104. Aquest número i la seva existència serien de les poques
coses que tindria a partir de llavors. Frankl destaca que el símptoma que caracteritza a la primera
fase és el shock. En veure la paraula “Auschwitz” a l’entrada del camp, la gent del seu vagó
imaginava el pitjor: Càmeres de gas, forns crematoris, morts indiscriminades... Destaca, però, que
disposavad’un optimisme ferm en aquells moments i al llibre li dona importància a un terme de
psiquiatria referent als estats d’ànim, que es coneix com “la il·lusió del indult”, segons el qual el
condemnat a mort percep la il·lusió que se salvarà a l’últim moment abans de ser executat. Frankl
havia d’esborrar de la seva consciència tota vida anterior.
Al principi, els presoners tenien somnis i metes quevolien realitzar després del seu anhelat i
desitjat alliberament, com veure a la seva família, tornar a les seves professions... A poc a poc, a
mesura que passaven els dies i els mesos, aquestes il·lusions anaven deixant pas a la realitat
pura i dura que els hi tocava viure. Això va esdevenir en una espècie d’humor macabre. Fins i tot
ells mateixos, per exemple, feien bromes a les dutxes sobre laseva situació. En aquesta etapa va
esdevenir també la curiositat. Curiositat per saber si sortiran vius o morts d’aquell infern. Una de
les poques coses que buscaven era dormir. Dormir els hi portava pau. Es traslladaven a realitats
diferents que feien oblidar-se d’on eren durant almenys unes poques hores.
Al cap d’unes setmanes al camp hi havia persones del seu grup que no trobaven sentit a laseva
existència. Només trobaven sofriment a les seves vides. L’amenaça de mort que rebien
constantment, la mort dels companys... Tot això els hi portava al suïcidi.
Alejandro Fernández Bellido!
25/03/2015
El pensament de suïcidar-se era comú entre els presoners. O com es deia allà, “lanzarse contra la
alambrada”. Frankl diu que en la primera fase del shock, les persones d’Auschwitz no temien ala
mort, i posa èmfasi en què en una situació anormal, una reacció anormal representa una conducta
normal.
A la segona part de llibre, les reaccions i les emocions començaven a canviar i eren molt més
marcades.
Aquí entrava en joc l’apatia, que era bàsicament un mecanisme d’autodefensa, que segons l’autor
arribava fins a una especie de mort emocional.
El presoner que ja hi era en aquesta fase de...
25/03/2015
L’home a la recerca de sentit
El llibre ens parla de la vida que adopten les persones que van ser presoners a la segona guerra
mundial. És una biografia sobre la vida de Viktor Frankl, l’autor del llibre, durant la seva estada al
camp de concentració i la seva posterior alliberació. Cal dir que Viktor Frankl era psiquiatra,
neuròleg i psicoterapeuta. Vaescriure sobre “el sentit de la vida”. Amb la seva obra va néixer la
Logoteràpia, que es basa a trobar sentit a l’existència humana.
Viktor Frankl desglossa el llibre en tres etapes: Cada etapa està caracteritzada per una sèrie
d’esdeveniments i emocions úniques dels presoners, diferents de les altres parts. En la primera
part parla sobre com va ser l’internament al camp de concentració. Explica elviatge d’arribada en
tren, com anaven tots en un vagó, les expectatives i emocions dels altres, la primera selecció, la
posterior desinfecció... Parla també sobre les primeres reaccions emocionals i conductuals de la
gent i sobre el que ell anomena “lanzarse contra la alambrada” (El pensament de suïcidi). Van
haver de passar una selecció només arribar al camp. Cal destacar que els nouvinguts alcamp no
s’havien que passava. No tenien al cap que el 90% d’ells no passarien aquella selecció i que el
seu destí era la càmera de gas, on moririen. Quan els presoners arribaven al camp deixaven de
ser persones com a tal. Els hi treien el seu passat, els vincles afectius que tenien, els seus oficis,
la seva vida... Fins i tot els objectes personals ja no tindrien sentit a partir d’aquell moment.Viktor
Frankl va ser el presoner nº 119.104. Aquest número i la seva existència serien de les poques
coses que tindria a partir de llavors. Frankl destaca que el símptoma que caracteritza a la primera
fase és el shock. En veure la paraula “Auschwitz” a l’entrada del camp, la gent del seu vagó
imaginava el pitjor: Càmeres de gas, forns crematoris, morts indiscriminades... Destaca, però, que
disposavad’un optimisme ferm en aquells moments i al llibre li dona importància a un terme de
psiquiatria referent als estats d’ànim, que es coneix com “la il·lusió del indult”, segons el qual el
condemnat a mort percep la il·lusió que se salvarà a l’últim moment abans de ser executat. Frankl
havia d’esborrar de la seva consciència tota vida anterior.
Al principi, els presoners tenien somnis i metes quevolien realitzar després del seu anhelat i
desitjat alliberament, com veure a la seva família, tornar a les seves professions... A poc a poc, a
mesura que passaven els dies i els mesos, aquestes il·lusions anaven deixant pas a la realitat
pura i dura que els hi tocava viure. Això va esdevenir en una espècie d’humor macabre. Fins i tot
ells mateixos, per exemple, feien bromes a les dutxes sobre laseva situació. En aquesta etapa va
esdevenir també la curiositat. Curiositat per saber si sortiran vius o morts d’aquell infern. Una de
les poques coses que buscaven era dormir. Dormir els hi portava pau. Es traslladaven a realitats
diferents que feien oblidar-se d’on eren durant almenys unes poques hores.
Al cap d’unes setmanes al camp hi havia persones del seu grup que no trobaven sentit a laseva
existència. Només trobaven sofriment a les seves vides. L’amenaça de mort que rebien
constantment, la mort dels companys... Tot això els hi portava al suïcidi.
Alejandro Fernández Bellido!
25/03/2015
El pensament de suïcidar-se era comú entre els presoners. O com es deia allà, “lanzarse contra la
alambrada”. Frankl diu que en la primera fase del shock, les persones d’Auschwitz no temien ala
mort, i posa èmfasi en què en una situació anormal, una reacció anormal representa una conducta
normal.
A la segona part de llibre, les reaccions i les emocions començaven a canviar i eren molt més
marcades.
Aquí entrava en joc l’apatia, que era bàsicament un mecanisme d’autodefensa, que segons l’autor
arribava fins a una especie de mort emocional.
El presoner que ja hi era en aquesta fase de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.