Comentari Mapa. La Guerra De La Independència.
Páginas: 6 (1338 palabras)
Publicado: 2 de enero de 2013
COMENTARI DEL MAPA DE LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA
El mapa representa el desenvolupament de la Guerra d'Independència, 1808-1814, en finalitzar el regnat de Carles IV. Apareixen reflectits els moviments de l'exèrcit francès, el contraatac de les tropes anglo-espanyoles, les respectives victòries de cada bàndol i les ciutats assetjades. Especial importància van tenir els llocs de Saragossa iGirona que, en els primers mesos de la guerra, van servir, a més, per encoratjar als insurrectes de tot el país. També van destacar per la seva importància els ports, on van desembarcar les tropes angleses, nació que tenia el domini dels mars, i l'estratègia dels quals de desembarcaments sorpresa en diferents punts de la costa per mantenir en continu moviment als francesos, va resultar molt eficaç.En aquest sentit, Lisboa, Algesires i Maó (retornat a Espanya per la pau de Versalles en 1783) van permetre l'avanç anglo-espanyol cap a Madrid, Andalusia i Catalunya, respectivament. Destaquen en el mapa Les victòries franceses de Somosierra (1808) i Ocaña (1809), així com les obtingudes per les tropes hispà-britàniques a Bailén (1808), Els Arapiles (1812) i Sant Marcial (1813).
L'origen dela guerra es troba en els pactes entre França i Godoy, i més en concret, el Tractat de Fontainebleau (1807), pel qual Espanya permetria l'entrada de tropes franceses camí de Portugal, tradicional aliat dels anglesos, per repartir-se aquest país entre França, Espanya i el propi Godoy, qui, amb el títol de rei, es quedaria amb l'Alentejo i el Algarbe. La França revolucionària havia emprès unacampanya de conquestes des de 1792, continuades per Napoleó, que van portar a l'annexió a França o al domini com a Estats aliats, dels Països Baixos, Itàlia, Suïssa, La Confederació del Rhin, Les Províncies Ilíricas i Polònia, a més d'Espanya. Iniciada l'ocupació, suposadament pacífica, de l'exèrcit francès, el descontentament general amb el monarca, Carlos IV, i el seu ministre Godoy, porten al Motíd'Aranjuez, encoratjat per la camarilla del príncep d'Astúries, en qui abdicaria el seu pare. En aquest clima convuls es van produir les abdicacions de Baiona quan els monarques espanyols, cridats a aquesta ciutat francesa per Napoleó, cedeixen la corona a aquest i Napoleó abdica en el seu germà José I. La insurrecció popular del 2 de maig va donar origen a la guerra.
La 1ª fase (1808-10) delconflicte es representa en el mapa amb l'avanç de les tropes franceses, fruit del Tractat de Fontainebleau (1807), des de Baiona fins a Lisboa (al comandament del general Junot), amb penetració cap a Madrid (controlada per Murat, com a lloctinent de Napoleó) via Burgos, i de la capital del Regne cap a la Meseta Sud, camí d'Andalusia. Al mateix temps, avancen des dels Pirineus cap a Catalunya i la vallde l'Ebre, i des de Madrid cap al NO. Els grans ports: Lisboa, Barcelona, València, Cadis (que mai va ser sotmès pels francesos) i La Corunya constitueixen un important objectiu francès, conscients de la superioritat naval anglesa i del perill que suposava permetre el desembarcament de tropes. No obstant això, la resistència de Saragossa i Girona, i la derrota de Bailén (juliol 1808) van acabaramb els plans de Napoleó d'obtenir una victòria ràpida. Andalusia no va poder ser ocupada i la cort de José I va haver d'evacuar Madrid.
Napoleó va reaccionar venint en persona, al capdavant de la seva Gran Armada, formada per uns 200.000 homes, i va recuperar ràpidament Madrid (després de la batalla de Somosierra, 1808), Galícia, Catalunya, Aragó (una vegada preses Girona i Saragossa), València iAndalusia (després de la victòria francesa a Ocaña), és a dir, pràcticament tot el territori peninsular.
En la 2ª fase (18010-12) l'exèrcit francès ha conquistat gairebé tot el país, però la dispersió de les forces franceses per la Península, l'enfrontament a les tropes angloespanyoles i, fonamentalment, el desgast continu de la guerrilla impedeixen a Napoleó sotmetre efectivament el...
El mapa representa el desenvolupament de la Guerra d'Independència, 1808-1814, en finalitzar el regnat de Carles IV. Apareixen reflectits els moviments de l'exèrcit francès, el contraatac de les tropes anglo-espanyoles, les respectives victòries de cada bàndol i les ciutats assetjades. Especial importància van tenir els llocs de Saragossa iGirona que, en els primers mesos de la guerra, van servir, a més, per encoratjar als insurrectes de tot el país. També van destacar per la seva importància els ports, on van desembarcar les tropes angleses, nació que tenia el domini dels mars, i l'estratègia dels quals de desembarcaments sorpresa en diferents punts de la costa per mantenir en continu moviment als francesos, va resultar molt eficaç.En aquest sentit, Lisboa, Algesires i Maó (retornat a Espanya per la pau de Versalles en 1783) van permetre l'avanç anglo-espanyol cap a Madrid, Andalusia i Catalunya, respectivament. Destaquen en el mapa Les victòries franceses de Somosierra (1808) i Ocaña (1809), així com les obtingudes per les tropes hispà-britàniques a Bailén (1808), Els Arapiles (1812) i Sant Marcial (1813).
L'origen dela guerra es troba en els pactes entre França i Godoy, i més en concret, el Tractat de Fontainebleau (1807), pel qual Espanya permetria l'entrada de tropes franceses camí de Portugal, tradicional aliat dels anglesos, per repartir-se aquest país entre França, Espanya i el propi Godoy, qui, amb el títol de rei, es quedaria amb l'Alentejo i el Algarbe. La França revolucionària havia emprès unacampanya de conquestes des de 1792, continuades per Napoleó, que van portar a l'annexió a França o al domini com a Estats aliats, dels Països Baixos, Itàlia, Suïssa, La Confederació del Rhin, Les Províncies Ilíricas i Polònia, a més d'Espanya. Iniciada l'ocupació, suposadament pacífica, de l'exèrcit francès, el descontentament general amb el monarca, Carlos IV, i el seu ministre Godoy, porten al Motíd'Aranjuez, encoratjat per la camarilla del príncep d'Astúries, en qui abdicaria el seu pare. En aquest clima convuls es van produir les abdicacions de Baiona quan els monarques espanyols, cridats a aquesta ciutat francesa per Napoleó, cedeixen la corona a aquest i Napoleó abdica en el seu germà José I. La insurrecció popular del 2 de maig va donar origen a la guerra.
La 1ª fase (1808-10) delconflicte es representa en el mapa amb l'avanç de les tropes franceses, fruit del Tractat de Fontainebleau (1807), des de Baiona fins a Lisboa (al comandament del general Junot), amb penetració cap a Madrid (controlada per Murat, com a lloctinent de Napoleó) via Burgos, i de la capital del Regne cap a la Meseta Sud, camí d'Andalusia. Al mateix temps, avancen des dels Pirineus cap a Catalunya i la vallde l'Ebre, i des de Madrid cap al NO. Els grans ports: Lisboa, Barcelona, València, Cadis (que mai va ser sotmès pels francesos) i La Corunya constitueixen un important objectiu francès, conscients de la superioritat naval anglesa i del perill que suposava permetre el desembarcament de tropes. No obstant això, la resistència de Saragossa i Girona, i la derrota de Bailén (juliol 1808) van acabaramb els plans de Napoleó d'obtenir una victòria ràpida. Andalusia no va poder ser ocupada i la cort de José I va haver d'evacuar Madrid.
Napoleó va reaccionar venint en persona, al capdavant de la seva Gran Armada, formada per uns 200.000 homes, i va recuperar ràpidament Madrid (després de la batalla de Somosierra, 1808), Galícia, Catalunya, Aragó (una vegada preses Girona i Saragossa), València iAndalusia (després de la victòria francesa a Ocaña), és a dir, pràcticament tot el territori peninsular.
En la 2ª fase (18010-12) l'exèrcit francès ha conquistat gairebé tot el país, però la dispersió de les forces franceses per la Península, l'enfrontament a les tropes angloespanyoles i, fonamentalment, el desgast continu de la guerrilla impedeixen a Napoleó sotmetre efectivament el...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.