comentario de mapa guerra civil

Nom: Adrián.
Cognoms: Fernández Tejero.
Professor: Ramon Soro.
Assignatura: Socials.









COMENTARI DE MAPA HISTÒRIC SOBRE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).








Escola Parroquial Nostra Senyora de Montserrat.
Curs: 4 ESO.
Grup: A.


La Guerra Civil Espanyola ha estat considerada en moltes ocasions com el preàmbul de la Segona Guerra Mundial, ja que vaservir de camp de proves per a les potències de l'Eix i la Unió Soviètica, a més de que va suposar un desenllaç, principalment arran de l'anomenada Revolució social espanyola de 1936, entre les principals ideologies polítiques de caràcter revolucionari i reaccionari (o contrarevolucionari) que llavors es disputaven a Europa i que entrarien en conflicte poc després: el fascisme, el carlisme, elconstitucionalisme de tradició liberal burgesa i el Socialisme d'Estat del PCE i la Komintern (liderada pel règim de Stalin en la URSS), i els diversos moviments revolucionaris: socialistes, comunistes, comunistes llibertaris, anarcosindicalistes o anarquistes, i poumistes. Els partits republicans van defensar el funcionament democràtic parlamentari de l'Estat per mitjà de la Constitució vigent, laConstitució de la República Espanyola de 1931. Els anarquistes de la CNT (i molts comunistes del POUM) defensaven la implantació d'un model llibertari, encara que van haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a la fi de 1936.2 Els nacionalistes van defensar la seva autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la dictadura del proletariat,34 o bé eliminar la coerció de qualsevol estructura jeràrquica, fonamentalment a través d'una economia de caràcter comunista i autònom, i una organització política basada en òrgans de base i comitès, sintetitzat tot això en la consigna del comunisme libertario.5 Molts militars revoltats i els falangistes van defensar, en paraules del propi Franco, la implantació d'un Estat totalitari. Elsmonàrquics pretenien la volta d'Alfonso XIII. Els carlistes la implantació de la dinastia carlista, etc. En ambdós bàndols hi va haver interessos trobats.
De fet, aquestes divisions ideològiques van quedar clarament marcades a l'esclatar la Guerra Civil: els règims feixistes europeus (Alemanya i Itàlia), Portugal i Irlanda van recolzar des del principi als militars revoltats.
El Govern republicà va rebreel suport de la URSS, únic país comunista d'Europa, qui en un primer moment va mobilitzar les Brigades Internacionals i posteriorment va subministrar equip bèl·lic a la República. També va rebre ajuda de Mèxic, on feia poc havia triomfat la revolució.
Les democràcies occidentals, França, el Regne Unit i Estats Units, van decidir mantenir-se al marge, segons uns en línia amb la seva política deno-confrontació amb Alemanya, segons uns altres perquè semblaven preferir la victòria dels revoltats. No obstant, el cas de França va ser especial, ja que estava governada, igual que Espanya, per un Front Popular. Al principi va intentar tímidament ajudar a la República, a la qual va cobrar uns 150 milions de dòlars en ajuda militar (avions, pilots, etc.), però va haver de sotmetre's a lesdirectrius del Regne Unit i suspendre aquesta ajuda.

En qualsevol cas, aquesta alineació dels diferents països no feia més que reflectir les divisions internes que també existien en l'Espanya dels anys 1930 i que només poden explicar-se dintre de l'evolució de la política i la societat espanyola en les primeres dècades del segle XX.
Alguns veuen en aquestes profundes diferències polític-culturals elque Antonio Machado va denominar les dues Espanyes. En el bàndol republicà, el suport estava dividit entre els demòcrates constitucionals, els nacionalistes perifèrics i els revolucionaris. Aquest era un suport fonamentalment urbà i secular, encara que també rural en regions com Catalunya, València, País Basc, Astúries i Andalusia. Pel contrari, en el bàndol nacional, el suport era bàsicament...