Comentari textos

|[pic] | Teories i institucions contemporànies en l’educació | |
| | | |
| || |
| |psicopedagògica AULA GRUP C: | |
| | Rmommar | |
||PROVA D’AVALUACIÓ CONTINUADA – PAC 1 |

Índex

Comentari textos:

L’educació: natura i funció. Durkheim, É. (1991).......pàg...... 2
Democràcia i educació Dewey, John (1994)............. pàg....... 2
L’escola de Summerhill. Neill, A. (1993....................pàg....... 3
La sociedad desescolarizada.Illich, I. (1974)........... pàg....... 4

Taula Comparativa .................................................. pàg...... 5

Bibliografia

• Durkheim, É. (1991): L’educació: natura i funció. En Educació i sociologia. Vic: Eumo Editorial i Diputació de Barcelona, (pp. 31-56).
• Dewey, John (1994): Democràcia i educació. En Democràcia i escola. Vic: Eumo Editorial i Diputació deBarcelona, (pp. 83 - 99).
• Neill, A. (1993): L’escola de Summerhill. En Summerhill. Vic: Eumo Editorial i Diputació de Barcelona, (pp. 5-30).

• Illich, I. (1974). La sociedad desescolarizada. Barcelona: Barral editores, (pp. 17-30).

• Mòdul 3. Teories contemporànies de l'educació: del marxisme a l'antiautoritarisme UOC.

• Mòdul 4. Teories contemporànies de l'educació: de lapedagogia activa al personalisme. UOC.

• http://www.summerhillschool.co.uk/pages/history.html

(*) L’educació: natura i funció. Durkheim, É.
L’obra de Durkheim està enquadrada dins la Pedagogia de l’existència social (artificialisme). Els trets mes característics d’aquesta pedagogia són: la valoració d’allò que és universal i concret, i la proposta d’uns valors útils per a cada societatque hauran de ser transmesos mitjançant l’educació.
Influenciat per Comte (positivisme), defensa l’aplicació del mètode científic en l’estudi dels fets social, els quals havien de ser tractats com a “coses”. Considera que les dades són més importants que el discurs. Al igual que Compte, es va interessar per l’estudi de l’estabilitat social, i arriba a la conclusió que aquesta estabilitat noméses pot portar a terme mitjançant la moralitat col·lectiva. Entén la societat com a una realitat espiritual, d’aquí que la religió sigui molt important en els seus postulats pedagògics, considerant-la com un component essencial en la vida social. Per això, l’educació per a Durkheim adopta un caràcter social que té la finalitat última de transformar l’home individual en home social.
A l’hora dedefinir l’educació, parteix del supòsit que els seus predecessors manegaven una concepció d’educació errònia: una educació ideal, perfecta i perpetua que podria servir per a tots els individus de forma indistinta, sense tindre en que l’educació era susceptible de canviar en el temps i segons el lloc (segons la cultura de valors i la societat) . Va afirmar que si l’educació anava variant, eraprecisament per que els homes s’havien equivocat en la definició de la seva natura. Per Durkheim això venia a dir que l’educació no era obra del pensament individual, sinó del pensament col·lectiu dins les societats. Per tant, per ell educació era l’acció que exercien les generacions adultes sobre els joves que encara eren immadurs per la vida social, creant un conjunt de idees sobre la natura...