COmparació entre Aristòtil i Plató

Comparació entre Plató i Aristòtil.
Introducció
En aquest treball compararé algunes teories de Plató i d’ Aristòtil, exactament les següents teories:
La ontologia per Plató i per Aristòtil.
La teoria del coneixement.

L’ontologia per Plató i Aristòtil
Plató
Els conceptes corresponen a les idees que són entitats extramentals i úniques, amb fins de definir i explicar la causa de lescoses. També són l’essència però aquesta es troba separada de l’objecte i actua des de fora.
Les idees poden ser : lògiques (veritat, unicitat), de caràcter estètic (harmonia, proporció) i ètic (justícia, bondat).
Plató separa el món en dos diferenciables, el món intel·ligible i el món sensible.
El món intel·ligible es caracteritza per tenir una estructura jeràrquica, per tant les idees es trobenordenades en funció de la idea de bé. Demiurg és un mite per explicar que hi ha un mitjancer entre els dos móns i pot ordenar el món sensible a partir de l’ordre del món intel·ligible.
Aristòtil
Per Aristòtil, en canvi els conceptes corresponen a la forma, és a dir que els conceptes són allò que és una cosa, i que aquesta és l’essència de la cosa, però a diferencia de Platò aquesta és immanentperquè actua des de dins.
Distinció ontològica de la realitat
Plató
Plató divideix la realitat amb dos mons el món sensible, on estan les realitats contingent, les particulars i les múltiples. I el món intel·ligible on són les realitats universals, les immutables i les necessàries.
Plató per fer una relació entre les idees i les coses fa servir conceptes com la participació, es a dir que unacosa és com és perquè participi d'aquesta idea i la presència que vol dir que les idees es troben presents en les coses, aquestes intenten assemblar-se al model.
Les idees per Plató, son immutables, eternes, necessàries i objectives i podem arribar a elles a través de la raó, perquè aquestes no canvien mai.
Aristòtil
Per Aristòtil solament existeix el món sensible.
Aquest està format persubstàncies que és allò que existeix per si mateix i no necessita res més per existir. Les substàncies estan formades per : matèria (allò que és indeterminat, no posseeix forma ni qualitats) i forma (allò que fa que una cosa sigui el que és).
A diferències de les idees, que es troben sotmeses al coneixement objectiu, necessari i immutable d'allò que no canvia, la substància presenta un principi demoviment, el canvi. Existeixen tres principis : La privació (allò que deixa de ser), la forma (allò que arriba a ser) i el subjecte de canvi (l'essència no canvia).
Per Aristòtil hi ha dos tipus de canvis : El canvi substancial (Es produeix o es destrueix la substància) i el canvi accidental (són els que afecten a l'accident, allò que li succeïx a la subtància i poden ser quantitatiu, local oqualitatiu).
L'ésser parteix del no-ésser com a privació : ésser en potència (ésser que encara no és però pot arribar a ser). Mentre que ésser com a forma és l’ésser en acte. L'acte és anterior a la potència ja que no hi ha acte per a coses negatives.


Teoria del coneixement
Plató
El coneixement de la realitat correspon al coneixement de les idees i s'arriba al coneixement per mitjà de la raó.Però l'ésser conté també idees innates ja que l'anima abans d'unir-se amb el cos va estar en contacte amb les idees. Per tal d'arribar-hi s'ha de recórrer a :
Reminiscència : Conèixer és recordar perquè l'ànima va estar en contacte d'objectes de la mateixa classe). amb les idees. Quan s'uneix amb el cos oblida allò que ha conegut perquè el cos l'impurifica.
Dialèctica : És una noció tancomplexa que es pot entendre des de diferents sentits: mètode racional basat en el diàleg (anàlisi i síntesi), com a ciència suprema que té com objectiu distingir entre les diferent idees, i art o técnica que té com a objectiu recordar.
Per Plató la purificació de l’anima es realitza a través de la filosofia, ja que és una preparació per a la mort ja que només podem contemplar les idees quan morim....