Comunicació I Llenguatge
Páginas: 32 (7831 palabras)
Publicado: 8 de noviembre de 2012
UNITAT DIDÀCTICA 1
1.1. COMUNICACIÓ I LLENGUATGE
Comunicar-se vol dir establir alguna cosa en comú amb algú, compartir informacions de diferents tipus, idees i fins i tot actituds.
Si definim la comunicació d’aquesta manera és un acte que està present en tots els éssers vius.
La comunicació animal
Els animals tenen diferents maneres de comunicar-se, per exemple, algunes espèciesde granotes presenten combinacions de colors que avisen als depredadors potencials de la presència d’una secreció verinosa en la seva pell. Aixa la granota avisa a la resta d’animals de que si s’apropen corren perill i d’aquesta manera no se li apropen i salva la vida al no ser devorada.
El mamífers tenen formes més complexes i variades de comunicació. Els gossos , per exemple , no sols emetendiferents sons per a expressar diferents estats, com temor, ràbia o dolor, sinó que també fan servir el seu cos per a expressar les seves emocions: mouen la cua quan estan contents o ensenyen les dents per a protegir el seu territori (baixen les orelles quan estan avergonyits…).
A mesura que anem pujant en l’escala filogenètica , la comunicació va sent més elaborada. Diversos estudis etològicsdemostren que alguns animals , com els micos verds produeixen tres sons diferent per a avisar-se entre si de la presència d’altres animals perillosos com ara el lleopard, les àguiles i les serps.
L’etologia ha demostrat que els animals es comuniquen entre sí mitjançant diversos tipus de missatges (sonors, visuals, olfactius, etc..) i que aquesta comunicació va molt més enllà de lo que es refereix ales relacions sexuals. Tenen que veure amb conductes de joc, submissió, intimidació, rebuig, amistat i protecció del territori.
Aixa doncs, la societat i la comunicació no són exclusives dels éssers humans, sinó que estan arrelades en el procés d’evolució.
Els treballs amb primats dels anys 60 demostren que els antropoides superiors tenen una societat i una protocultura capaç de desenvoluparactivitats pròpiament humanes (caça, bipedisme, ús i fabricació d’eines…) i fins i tot el llenguatge.
Experiments realitzats en el laboratori mostren que els ximpanzés, per exemple , són capaços d’aprendre un llenguatge i utilitzar-lo amb la finalitat d’accedir al món abstracte. (Experiments de Premack amb la ximpanzé Sarah i Gardner amb el ximpanzé Washoe).
Hi ha una polèmica al voltant del’existència del llenguatge en els primats.
Els partidaris de reconèixer l’existència d’aquest llenguatge animal afirmen que si el ximpanzé no desenvolupa un llenguatge no és per la manca d’aptituds cerebrals per fer-ho , sinó perquè li falta l’aptitud glòtica i l’estímul social necessari.
Des del punt de vista de la lingüística s’afirma que el llenguatge és inherent només a l’ésser humà. SegonsChomsky, que parteix que el llenguatge és conseqüència d’una facultat humana innata, dir que els micos poden aprendre alguns signes senzills, és com dir que l’ésser humà pot volar perquè pot saltar. La major part dels lingüistes segueixen a Chomsky.
La comunicació humana
El llenguatge oral , l’exclusivament humà, s’ha anat desenvolupant al llarg de l’evolució paral·lelament als canvisanatòmics que s’han donat tant a nivell cerebral com a nivell corporal.
L’ésser humà ha arribat a pensar i a parlar a través d’un procés de canvi més o menys gradual i continuat, i en aquest procés evolutiu ha anat creant eines i se n’ha servit. Hi ha qui considera que aquest llenguatge és una d’aquestes eines.
L’ésser humà viu en comunitat , i per això , necessita interactuar i relacionar-seamb el medi que l’envolta , de manera que ha de ser capaç de comunicar-se de múltiples maneres. Per això , té diferents sentits que li permeten captar i reproduir informacions que provenen tant de l’exterior com de l’interior del seu cos.
Per tant , comunicar-se és : Escoltar, sentir, veure, percebre, mirar ,degustar, palpar, vibrar…i les persones ho fan des que neixen. Des del naixement...
1.1. COMUNICACIÓ I LLENGUATGE
Comunicar-se vol dir establir alguna cosa en comú amb algú, compartir informacions de diferents tipus, idees i fins i tot actituds.
Si definim la comunicació d’aquesta manera és un acte que està present en tots els éssers vius.
La comunicació animal
Els animals tenen diferents maneres de comunicar-se, per exemple, algunes espèciesde granotes presenten combinacions de colors que avisen als depredadors potencials de la presència d’una secreció verinosa en la seva pell. Aixa la granota avisa a la resta d’animals de que si s’apropen corren perill i d’aquesta manera no se li apropen i salva la vida al no ser devorada.
El mamífers tenen formes més complexes i variades de comunicació. Els gossos , per exemple , no sols emetendiferents sons per a expressar diferents estats, com temor, ràbia o dolor, sinó que també fan servir el seu cos per a expressar les seves emocions: mouen la cua quan estan contents o ensenyen les dents per a protegir el seu territori (baixen les orelles quan estan avergonyits…).
A mesura que anem pujant en l’escala filogenètica , la comunicació va sent més elaborada. Diversos estudis etològicsdemostren que alguns animals , com els micos verds produeixen tres sons diferent per a avisar-se entre si de la presència d’altres animals perillosos com ara el lleopard, les àguiles i les serps.
L’etologia ha demostrat que els animals es comuniquen entre sí mitjançant diversos tipus de missatges (sonors, visuals, olfactius, etc..) i que aquesta comunicació va molt més enllà de lo que es refereix ales relacions sexuals. Tenen que veure amb conductes de joc, submissió, intimidació, rebuig, amistat i protecció del territori.
Aixa doncs, la societat i la comunicació no són exclusives dels éssers humans, sinó que estan arrelades en el procés d’evolució.
Els treballs amb primats dels anys 60 demostren que els antropoides superiors tenen una societat i una protocultura capaç de desenvoluparactivitats pròpiament humanes (caça, bipedisme, ús i fabricació d’eines…) i fins i tot el llenguatge.
Experiments realitzats en el laboratori mostren que els ximpanzés, per exemple , són capaços d’aprendre un llenguatge i utilitzar-lo amb la finalitat d’accedir al món abstracte. (Experiments de Premack amb la ximpanzé Sarah i Gardner amb el ximpanzé Washoe).
Hi ha una polèmica al voltant del’existència del llenguatge en els primats.
Els partidaris de reconèixer l’existència d’aquest llenguatge animal afirmen que si el ximpanzé no desenvolupa un llenguatge no és per la manca d’aptituds cerebrals per fer-ho , sinó perquè li falta l’aptitud glòtica i l’estímul social necessari.
Des del punt de vista de la lingüística s’afirma que el llenguatge és inherent només a l’ésser humà. SegonsChomsky, que parteix que el llenguatge és conseqüència d’una facultat humana innata, dir que els micos poden aprendre alguns signes senzills, és com dir que l’ésser humà pot volar perquè pot saltar. La major part dels lingüistes segueixen a Chomsky.
La comunicació humana
El llenguatge oral , l’exclusivament humà, s’ha anat desenvolupant al llarg de l’evolució paral·lelament als canvisanatòmics que s’han donat tant a nivell cerebral com a nivell corporal.
L’ésser humà ha arribat a pensar i a parlar a través d’un procés de canvi més o menys gradual i continuat, i en aquest procés evolutiu ha anat creant eines i se n’ha servit. Hi ha qui considera que aquest llenguatge és una d’aquestes eines.
L’ésser humà viu en comunitat , i per això , necessita interactuar i relacionar-seamb el medi que l’envolta , de manera que ha de ser capaç de comunicar-se de múltiples maneres. Per això , té diferents sentits que li permeten captar i reproduir informacions que provenen tant de l’exterior com de l’interior del seu cos.
Per tant , comunicar-se és : Escoltar, sentir, veure, percebre, mirar ,degustar, palpar, vibrar…i les persones ho fan des que neixen. Des del naixement...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.