Conceptes i metodes

I. LA HISTÒRIA DE L'ART: Conceptes i mètodes.

1. Teoria artística.

Des de principis dels temps, l'art ha estat una manifestació material, a través de les imatges i les construccions (llenguatge artístic), d'una idea estètica elaborada per qualsevol ésser humà. Així, el resultat del fet artístic, l'obra d'art no és més que un mitjà de comunicació que al llarg de les diverses etapeshistòriques s'ha instrumentalitzat, servint sovint d'aparador del poder i la riquesa de les monarquies i oligarquies.

- Com reconèixer una obra d'art?

Per reconèixer una obra d'art es poden fer servir diversos criteris, alguns més subjectius que d'altres. Un d'aquests criteris és el de bellesa; un objecte bell és una obra d'art, però és evident que aquesta qualitat no pot justificarla creació artística en la mesura que ens trobem davant d'un criteri emocional, canviant i subjectiu, en funció del temps històric i de la societat analitzada.
Un altre criteri és el de la inutilitat; un objecte útil perd el seu caràcter artístic. Aquest criteri tampoc és universalment vàlid donat que certes obres artístiques considerades com a tals tenien en el seu temps una clara utilitat comara les obres d'enginyeria romanes (ponts, aqüeductes).
Tampoc el criteri d'objecte antic és suficient per acreditar una obra d'art.
És així que cal buscar l'obra d'art en aquell objecte que no es limita a representar la realitat com un mirall sinó que és el resultat de transformar les dades de la naturalesa de manera que crea una forma capaç de despertar en l'espectador tot un seguitd'emocions. En definitiva, l'artista crea mentre que l'artesà reprodueix:

"Per mi l'artista és l'home que crea formes, tant si es tracta d'un ambaixador com Rubens, d'un imatger com Gislabert d'Autun, d'un personatge anònim com el Mestre de Chartres, d'un il·luminador de manuscrits com Limbourg, d'un funcionari de la cort com Velázquez, d'un rendista com Cézanne, d'una personaendimoniada com Van Gogh, o d'un rodamón com Gauguin; i l'artesà és l'home que reprodueix formes, per més gran que sigui l'encant -o l'habilitat- de la seva artesania".
André Malraux.

Per tant, cal cercar el valor artístic d'una obra en la seva forma, entenent per forma la materialització d'una ideaestètica. En la mesura que la forma implica representació d'una banda (artista) i percepció de l'altra (espectador), és el gust particular i subjectiu el que jutja la forma.

- Quina és la naturalesa d'una obra d'art?

En una obra d'art influeixen i es resumeixen un conjunt d'elements individuals -la personalitat de l'artista-, intel·lectuals -les idees de l'època-, socials -la clientela- itècnics.
Primer de tot, l'obra d'art és el reflex d'una personalitat creadora i existeix una estreta relació entre els trets personals del creador i les característiques de la seva obra. Ningú dubta que la personalitat de l'artista marca profundament la seva obra, pensem com les angoixes de Michelangelo es manifesten en els rostres dels seus personatges a la Capella Sixtina, com la bogeria deVan Gogh es mostra en la violència de les seves pinzellades, etc.
Igualment, les idees d'una determinada època condicionen el contingut i la forma de les obres artístiques; tots som conscients de la impossibilitat de copsar la realitat dins la profunda actitud antinaturalista de l'època romànica.
La clientela era un altre factor condicionant ja que, fins a les darreries del segle XIX, l'obrad'art responia als desitjós d'un client -particular o col·lectiu- que l'encarregava. L'Església, per exemple, condicionarà enormement els continguts de les obres. Igualment, l'aparició d'una classe adinerada a les repúbliques italianes del segle XV comportarà la construcció dels primers palaus urbans en clara oposició als castells rurals dels senyors feudals.
Finalment, en la mesura que...