Cr Tiques A Descartes

CRÍTIQUES A DESCARTES
Crítica a l’innatisme: Descartes defensa l’existència d’idees innates en la nostra ment.
Idees com la d’infinit o perfecció no poden provenir de l’experiència, l’únicapossibilitat és que
es trobin en el pensament de forma innata. Des de la vessant empirista aquesta posició va ser
molt criticada i John Locke va ser el primer en formular objeccions al respecte; les ideesnomés
poden provenir d’un lloc: de l’experiència (per Locke, la comprensió del món es construeix a
partir de l’experiència i no del jo). Això significa que no existeixen les idees innates: quan
naixem, lanostra ment és com una tabula rasa, un paper en blanc, una pissarra buida, no hi ha
imprès res, ni cap principi ni cap idea anterior a la nostre experiència. Només la nostra
experiència, particular isubjectiva, ens possibilita la formació d’idees. Si tinguéssim idees
innates, les tindria tothom (fins i tot nens) i no és així. Si en algun moment ens pot semblar
que una idea no ens ve directamentdonada per l’experiència és perquè la ment fa una
combinació extrapolant-la a partir d’altres idees empíriques.

Crítica al mètode racionalista: en general els empiristes britànics estaran en contrade
la construcció teòrica de Descartes, que edifica la seva teoria a partir de l’aplicació de les idees
clares i distintes. La principal crítica és la insistència cartesiana a no fiar-se de les dadesempíriques ni dels sentits. La teoria més extremadament oposada a la de Descartes, en aquest
sentit, és la de David Hume, que en el seu empirisme radical (només són vàlides les idees que
provenen de lesimpressions empíriques) va negar la possibilitat de coneixement de qualsevol
cosa o substància (ja sigui el jo, Déu o concepte metafísic) que no fos fruit d’una impressió
sensible. La teoria de Humearriba a tal extrem que acabarà allà on comença Descartes:
l’escepticisme. L’aportació de Hume però, va ser fonamental perquè un filòsof posterior
resolgués el problema del coneixement que havia...