DEFICIENCIA AUDITIVA







Tipus i causes de les sordeses


Tipus de sordeses segons la seva localització

Es distingeixen dos grans grups segons quina sigui la part afectada:
Les pèrdues auditives que afecten l’orella externa o l'orella mitjana s’anomenen de transmissió. (També dites conductives, o de conducció).
Les pèrdues auditives que afecten l’orella interna o el nervi auditiu s’anomenen neurosensorials.(També dites de percepció).
Les sordeses també poden ser mixtes, és a dir de transmissió i de percepció simultàniament, quan estan afectats elements de l'orella mitjana i de l'orella interna.


Es parla de sordesa central quan l’afectació està relacionada amb problemes d’integració del missatge auditiu, a causa d’alteracions a nivell de les àrees auditives del cervell. Aquests casos, que noimpliquen necessàriament l’existència d’una pèrdua auditiva, competen sobretot a la neurologia.

Sordeses de transmissió, o conductives
La part afectada és l’orella externa o la mitjana, és a dir el bloc mecànic del sistema auditiu. Es diuen de transmissió perquè, en qualsevol cas, sempre existeix una causa per la qual el so troba un destorb mecànic per ser transmès amb normalitat fins a l’entrada dela còclea. Els factors que poden afectar l’orella externa poden ser un simple tap de cera, una obstrucció del conducte auditiu extern produïda per un cos estrany, etc. En aquests casos la dificultat és temporal i n’hi ha prou amb eliminar allò que la produeix.
Les afectacions de l’orella mitjana poden estar causades per infeccions com l' otitis, que omple de líquid la caixa timpànica (cavitat dedarrera el timpà), per perforacions timpàniques, per anquilosament de la cadena d’ossets, etc. Degut a questes alteracions el timpà no pot vibrar com és degut. Aquestes pèrdues auditives solen ser recuperables perquè acostumen a tenir solució farmacològica o quirúrgica. El grau de pèrdua auditiva sovint no és gaire elevat.
Les persones afectades per una sordesa de transmissió tenen la sensació detenir l’orella tapada però senten totes les freqüències, tot i que a un volum més baix. Poden tenir dificultats per entendre allò que se’ls diu, però possiblement no si els parlen a un volum suficient. En molts casos és útil la implementació d’audiòfons. És innecessari l’ús d’implants coclears.

Sordeses neurosensorials, o de percepció
Aquestes pèrdues auditives són provocades per alteracions enel bloc neurosensorial, és a dir en les estructures de la còclea (com el vital òrgan de Corti), o en el nervi auditiu (llavors s’anomena sordesa neurosensorial retrococlear). Les sordeses consegüents poden afectar bastant més unes freqüències que altres (generalment queden més afectades les agudes). Fins i tot algunes freqüències poden no ser percebudes malgrat una forta amplificació. Per aquestmotiu és habitual que les persones amb sordeses neurosensorials tinguin una distorsió de la percepció auditiva, en el sentit de què senten però no acaben de comprendre, o potser gairebé no reconeixen, allò que se’ls diu encara que el so se’ls amplifiqui molt.
Les sordeses de percepció són, actualment, irreversibles. No tenen solució quirúrgica ni farmacològica. La majoria són estables, peròalgunes són progressives en el temps. El grau de pèrdua auditiva pot variar des de lleu fins a cofosi, o pèrdua pràcticament total de l’audició (Veure l’apartat: “Graus de pèrdua auditiva”). L’optimització del camp d’audició conservat de cara a establir o mantenir la comunicació oral es procura, segons els casos, a partir d’audiòfons o d’implants coclears.





















Procediments per avaluarla capacitat auditiva
Les proves d’audició que es practiquen a l’alumnat sord

Les proves més usuals per valorar la capacitat auditiva, aquelles de les quals n’hi ha a l'escola una còpia al dossier de l’alumne/a, les realitzen periòdicament els/les audioprotetistes a les seus dels CREDA. Aquelles altres que requereixen ser practicades per professionals de la sanitat es realitzen als hospitals....