Delacroix. viatge al marroc i andalusia.

INTRODUCCIÓ.


Ferdinard-Victor-Eugène Delacroix va nàixer el 26 d’Abril del 1798 a Cahernton-Saint-Maurice (França), i va morir el 13 d’Agost de l’any 1863, als 65 anys de vida a París.
Aquest va ser un home que va portar una vida bastant mundana, ja que era considerat un dandi, un home elegant, culte, espiritual i apassionat. Era una persona capaç d’exaltar-se per a defendre ambmolt de ímpetu el que pensava. Tenia una gran cultura i freqüentment anava als Salons literaris, a grans sopars, a concerts i al Teatre i l’Òpera, ja que era un gran amant de la música.


Mitjançant el seu diari i la seua correspondència sabem que es va relacionar amb importants poetes, escriptors i músics, amb els quals va establir una gran amistat.


Solia moure’s pels cerclesde l’alta burgesia degut als seus orígens familiars. Va néixer en el se d’una família que comptava amb membres relacionats amb els càrrecs de l’Administració Pública. Concretament, el seu pare va ser Ministre d’Assumptes Exteriors de la República primer, i després baix l’Imperi de Napoleó fou Prefecte de la ciutat de Burdeus. Mentre que la seua mare era la filla d’un prestigiós ebenista de laCort de Lluís XV.


Sabem que el 1816, amb 18 anys, va accedir a l’Escola de Belles Arts de París, però des del primer moment no es va sentir còmode amb l’academicisme que allí es practicava i era ensenyat pels professors. En aquell moment l’Escola es regia primordialment pel model de pintura de història del gran Jacques-Louis David (1748 – 1825), màxim exponent del Neoclassicisme. Percontra Delacroix es sentia més atret pels quadres de Gros i de Theodore Gèricault, en els quals intuïa una nova sensibilitat artística.


El 1831, el compte Charles Mornay, encarregat d’una missió especial per al sultà del Marroc, convidà a Delacroix a acompanyar-lo en el seu viatge. Per a aquest el viatge suposaria una experiència transcendental, la qual canviaria la seua tècnica i la seuavisió de la pintura. Mitjançant els seus quaderns, les cartes i la correspondència podem seguir les seues impressions davant el viatge tant a Espanya com al Marroc, estava completament impressionat davant aquestes dues meravelles completament exòtiques per a ell.
Conegué tot un món de sensacions noves i exòtiques que desbordaven la seua imaginació però que al mateix temps contribuïren arebel·lar el seu propi geni.

En aquest llibre, objecte del nostre estudi, trobem totes les cartes que Delacroix escrigué des del Marroc i dos fragments que les completen. Sabem, a més, que aquest tenia la intenció de publicar un relat del seu viatge a la tornada i completar-lo amb il·lustracions pròpies fetes durant tal viatge. Aquest relat hauria suposat una verdadera obra mestra peròmalauradament mai va veure la llum ja que Delacroix va estar ocupat fent altres coses a la seua tornada i poc a poc la idea anà quedant estancada. Però malgrat açò, podem fer-nos una mínima idea del que hauria sigut aquest llibre amb aquestes cartes provinents del Marroc. Les cartes, la gran majoria de les quals estan escrites per a Pierret[1] o per a Fr. Villot[2], no tenien cap pretensió literària peròsón d’una extraordinària qualitat i serveixen de gran ajuda als investigadors.


Però hem de saber que Delacroix no anà al Marroc per a escriure sinó per a dibuixar i pintar tot el que veiera i plasmar les seues impressions de tan exòtic país, les verdaderes riqueses que aquest autor portà d’allí foren els seus meravellosos dibuixos i aquarel·les. Als seus àlbums evocava els paisatges iels personatges pintorescos que s’anava trobant pel camí. A les cartes només veiem relatats els esdeveniments principals que marcaren el viatge.


La història de tal viatge començà quan el 1830 la Presa d’Argel deixà com a veí a un sobirà inquiet, poderós i summament perillós, aquest era el sultà del Marroc Muley Abd er-Rahman. Amb açò el rei Lluís Felip volia establir amb el sultà una...