Derecho

ORGANI
TZACIÓ
TERRITORIA
L DE L’ESTAT
Mar
Aguilera Vaqués
CURS
2011-2012

CASOS
PRÀCTICS

CAS PRÀCTIC N. 1
Per Ordre de 15 de febrer de 1989, de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i
Pesca de la Generalitat de Catalunya es declara el territori de Catalunya “zona lliure de
pesta equina” i s’adopten una sèrie de mesures destinades a controlar l’entrada de
cavalls en elterritori de la Comunitat Autònoma, a l’efecte d’evitar la propagació
d’aquesta malaltia animal en la pespectiva de la celebració de les proves hípiques dels
Jocs Olímpics de Barcelona. Entre les mesures ordenades s’inclou l’exigència que els
cavalls que es vulguin entrar a Catalunya vagin provistos d’una guia sanitària que
asseguri que no són portadors de la malaltia, requisit sense el qual esprohibeix
l’entrada de l’animal.
QÜESTIONS
1.- Títol competencial que pot emparar aquesta actuació del Govern de la
Generalitat.
2.- Motius que podrien al.legar-se en cas d’impugnació per part de l’Estat.
Podrien adduir-se raons de caràcter no competencial?
3.- Via o vies d’impugnació que pot, en el seu cas, utilitzar l’Estat: òrgan
legitimat, vies processals, possible suspensió de l’Ordre.JURISPRUDÈNCIA CONSTITUCIONAL
- STC 66/1991, de 22 de març
- STC 37/1981, de 16 d enovembre
- STC 52/1988, de 24 de març
- Auto del TC 465/1989, de 19 de setembre
BIBLIOGRAFIA
ALBERTÍ ROVIRA, E., “La cláusula de libre circulación y la garantía de la unidad
del mercado interno en la Constitución española de 1978”, a Revista del Centro de
Estudios Constitucionales, núm. 14, 1993
VIVERPI-SUNYER, C., “La libertad de circulación y establecimiento de las
personas y la libertad de circulación de bienes (art. 139.2 CE)”, a AAVV, La función del
artículo 149.1.1 CE en el sistema de distribución de competencias, Institut d’Estudis
Autonòmics, Barcelona, 1992

CAS PRÀCTIC N. 2
El Parlament d’Andalusia, a la sessió de 28 de desembre de 1994, va aprovar
dues resolucions dirigides alPresident de la Junta. La primera exigia que el President
presentés una qüestió de confiança davant del propi Parlament sobre la seva gestió de
govern, donat que els pressupostos no havien estat aprovats. La segona acordava la
reprobació de la Consellera d’Economia i instava el President al cessament inmediat
d’aquesta Consellera.
QÜESTIONS
1.- ¿És possible l’exigència de responsabilitatindividual dels membres
delGovern autonòmic?
2.- ¿Està vinculat el President del Govern per la resolució aprovada pel
Parlament instant el cessament de la Consellera?
3.- Quina és la situació que provoca el refús parlamentari del pressupost?
4.- ¿Està el President obligat a presentar una qüestió de confiança?
5.- En el supòsit que el conflicte s’hagués presentat a Catalunya, quins serien elspreceptes a aplicar (Estatut, Lleis i Reglament Parlamentari)?

JURISPRUDÈNCIA CONSTITUCIONAL
- STC 16/1984, de 6 de febrer
- STC 75/1985, de 21 de juny
- STC 141/1990, de 20 de setembre
BIBLIOGRAFIA
VINTRÓ I CASTELLS, JOAN, “La responsabilitat política del President i dels
Consellers”, en AAVV, Comentaris a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Institut
d’Estudis Autonòmics, Barcelona, 1988,Vol. III

CAS PRÀCTIC N. 3
La Llei de les Corts Generals 16/1987, de 27 de juny, d’Ordenació dels
Transports Terrestres conté, entre altres, un Capítol VII dedicat a la regulació exhaustiva
del transport urbà, que és aquell que transcorre íntegrament a l’interior d’un únic
municipi. En referència a aquest capítol VII, l’art. 2 de la citada Llei disposa:
“Les disposicions contingudes en elCapítol VII es consideraran d’aplicació
supletòria respecte de les que, d’acord als seus estatuts, puguin dictar les Comunitats
Autònomes”
La Generalitat de Catalunya decideix impugnar els citats preceptes.
QÜESTIONS
1.- En quin títol competencial cal enmarcar les disposicions del citat Capítol
VII?
2.- És legítima la qualificació de supletoris que conté l’art. 2? Exposi les
conseqüències...