Descartes

2,Què entén Descartes per substància i com la descriu ' ? La teoria de les substàncies
Descartes defineix la substància com allò que no necessita d’altres per existir, com allò que existeix per si mateix. Ara bé, l’únic ésser capaç d’existir per si sol és Déu; els altres éssers necessiten de la creació i conservació de Déu. Descartes reconeix queel terme substància només és aplicable a Déu,però afirma que també pot aplicar-se a aquells éssers creats que només necessiten el concurs diví per a existir. Així, Descartes distingeix dues substàncies creades: el jo o substància pensant (res cogitans) i els cossos o substància extensa (res cogitans). La res cogitans i la res extensa, encara que necessiten del concurs diví, per existir no necessiten d’altres éssers creats i, en aquest sentit,poden dir que són substàncies. La substància pensant i la substància extensa són independents entre si, independència que Descartes fonamenta en el fet que d’elles es tenen idees clares i distintes. La nota més destacada de la noció cartesiana de substància és la seva autonomia o independència.Nosaltres no percebem les substàncies directament, sinó que les coneixem a través dels seus atributs. Ientre aquests, hi ha un que constitueix l’essència o naturalesa de cada substància: l’extensió en longitud, amplària i profunditat és l’atribut essencial del cossos i el pensament és l’atribut essencial del jo.
.
3 . - Exposa el dubte cartesià i les seves regles o la teoria del mètode
El dubte cartesià
Descartes comença aplicant el dubte als sentits . Els sentits de l'home són enganyosos .De vegades creiem veure , sentir, tocar o fins i tot olorar alguna cosa que resulta ser diferent del que pensàvem . Per tant , no poden ser un principi veritable sobre el qual fundar el sistema de veritats . En segon lloc , dubte del món exterior . D'aquí que el món exterior tampoc sigui un fonament fiable . En tercer lloc Descartes dubta dels raonaments , de les deduccions pròpies. Finalment ,aquest filòsof dubte de si mateix , i creu que pot haver-hi " un geni maligne " que li indueixi a l'error .
Descartes arriba a la conclusió que , mentre està dubtant , existeix, i enuncia el primer axioma del seu sistema filosòfic , una veritat evident , elemental , nova , diferent , simple i segura : que és una intuïció mental i no un sil · logisme ni un raonament . En la mesura que dubta,Descartes és conscient de la seva limitació , però la idea de finit no existiria si no existís la idea d'infinit . Aquesta idea d'infinit no pot procedir del no-res , ni tampoc de si mateix, perquè ell és finit , limitat i contingent . Per tant , la idea de Déu o d'infinit ha estat posada en ell per algú més perfecte , per Déu . Així com Descartes demostra l'existència de Déu , a qui anomena tambésubstància infinita o res infinita .


DEU.
Seguint aquesta cadena de raonaments , a partir de l'existència de Déu , Descartes raona que en ser perfecte , Déu no se'l pot enganyar . Si li enganyés seves sensacions no es correspondrien amb la realitat , però com no ho fa , la seva concepció del món és la real . El món és tal com ho percep . Per tant hi ha un món físic exterior , que és la tercerasubstància , la substància finita extensa o res extensa l'atribut és la corporalitat , el volum , l'extensió .Entre les dues substàncies finites Descartes proposa una connexió a través de la glàndula pineal . Es tracta d'una glàndula situada a la base del cervell que acabava de ser descoberta en la seva època .Les regles del mètode són un conjunt de passos a seguir que , aplicant-se, permeten arribaral coneixement segur i veritable .
1.1. Finalitat del mètode: dirigir bé la raó.
La finalitat del mètode és dirigir correctament la raó. Només així és possible augmentar els coneixements i avançar en la recerca de la veritat.
Descartes defineix el mètode com un conjunt de regles certes i fàcils, que fan que aquell que les segueixi atentament mai prengui allò fals per vertader i, sense...