Descartes

CONCLUSIÓ.
 
Bé sabem que l’objectiu de Descartes amb el seu mètode es guiar bé la raó per trobar la veritat en les ciències, i això significa que té una causalitat directa en la nostra vida,dirigeix la nostra acció. I, és clar, Descartes idea aquest mètode des de la perspectiva d’ajudar-nos, com un estímul al nostre modus vivendi. Però hi trobarem un problema ètic quan parlem de la nostrallibertat des d’una perspectiva cartesiana, aquest problema naixerà de la seva visió mecanicista del món.
 
Aquesta teoria situa la naturalesa com una màquina que funciona de forma automàtica i senseestar impulsada per la voluntat humana. Es transmet de cos a cos mitjançant una acció recíproca. A més, com que Déu només actua en la creació de la Terra i després roman immòbil, la matèria i elmoviment serà constant i inalterable. Bé, si aquesta teoria abasta tot l’univers, òbviament l’ésser humà es veu afectat per ella, i serà considerat, doncs, com una màquina que funciona de forma automàtica ifreda, sense cap tipus de voluntat interior.
 
Observant aquesta explicació, trobem la nostra espècie en un àmbit on la llibertat no té cabuda, ja que està lligat a les lleis de la matèria. Peraixò, si l’objectiu de Descartes amb el seu mètode era ajudar els humans a dirigir correctament des d’una perspectiva racionalista les seves vides, era necessari salvar la llibertat d’alguna forma, situant-la en algun lloc al marge de les lleis necessàries. I va trobar aquest lloc en l’anima.
 
Descartes va descriure l’ésser humà com un compost de dues substàncies, el pensament i la matèria extensa,i per poder ajuntar-les va haver de unir-les al nostre cervell a la glàndula pineal. Aquest punt de la seua filosofia va ser clarament insatisfactori.
 
Passant a l’establiment de la llibertat,aquesta només pot estar situada a l’anima, perquè no es una substància i per tant no està sotmesa a les lleis de la mecànica. L’ànima té dues funcions, l’enteniment (que inclourà la intuïció) i la...