-Descriure No Es Deixen Les Passions Ab Què Amor La Mia Atribulada Pensa Turmenta, Car La Fi D´Un Mal És A Mi Principi D´Altre. E Jo Per Amor Só Dita Benaventurada, Per No Conèixer Les Mies Misèries, E Passe Treball En

-Descriure no es deixen les passions ab què amor la mia atribulada pensa turmenta, car la fi d´un mal és a mi principi d´altre. E jo per amor só dita benaventurada, per no conèixer les mies misèries,e passe treball en vans pensaments per ornas la mia joventut, e passe penitència del mal que no m´he fet. Car la passió que ara em dóna amor no m´era acostumada, ni menys los treballs que la miaànima ara posseeix. E per ço que los meus mals hagen fi e la mia pensa reposada estiga ab major repòs, ab paraules de present asseguraré la tua demanda. Dóna´mla tua mà dreta, e ajustaré aquella ab la mia.-E com les mans foren ajuntades, dix la Princesa-: Perquè açò sia verdader matrimoni, dic jo ab japaules de present: jo, Carmesina, dó mon cos a vós, Tirant lo Blanc, per lleal muller, e prenc lovostre per lleal marit.

E les mateixes paraules dix Tirant, o semblants, segons és acostumat. Aprés dix la Princesa:

-Besem-nos en senyal de fe, puix Sant pere e Sant Pau ho manen, los quals ensemblant cas facen testimoni de veritat; e aprés, en nom de la Santa Trinitat, qui és Pare e Fill e Sant Esperit, te done plena potestat que faces de mi com de muller qui és companyona del marit. E donela fe als sants jurats, Sant pere e Sant Pau, e ab aquesta esperança de seguretat pots creure que tens en mi muller e castedat. E jur-te per los sants nomenats, que tant com seran los teus dies e losmeus, de no desconèixer la tua persona per negun altre home qui en lo món sia, e et seré tostemps lleal e verdadera sens màcula alguna. Tirant, senyor, no dubtes en res del que t´he dit, car encaraque tingues creença que l´esperit meu no sia estat tostemps conforme ab lo teu; e tostemps t´he amat e contemplat en lloc d´una déu, e sé´t ben dir que així com augmente en edat, augmente en amor. Mastemor d´infàmia me fa guardar l´honor de castedat, la qual deuen guardar molt les donzelles e dubtar, per ço que ab puritat puguen aplegar a tàlem de benedicció, e així la vull jo guardar tant com a...