Dfghj

2. LA INTERVENCIÓ EN LA PSICOLOGIA CLÍNICA I DE LA SALUT: MODELS I CONTEXTOS

Un model d’intervenció permet organitzar la informació adquirida, facilita la comunicació amb altres professionals que segueixen el mateix model i és una guia que orienta la presa de decisions del psicòleg clínic de la investigació.
Tenir un model com a referència pot ser molt útil, però no només s’ha d’utilitzar elmodel per a treballar, el model s’ha de complementar amb altres punts de vista i l’estima de les seves aportacions per a completar la teràpia.
Hi ha quatre models d’intervenció:
* Els models psicodinàmics
* Els models sistemàtics
* Els models conductuals i els cognitiu-conductuals
* Els models fenomenològics
Nosaltres li donarem més importància als models conductuals icognitiva-conductuals, ja que és el model d’intervenció que utilitza la clínica de la universitat.
2.1 Model psicodinàmics:

Els models psicodinàmics són representats per autors com Malan, Sifneos, Fiorini, Mann i Davanloo. Les característiques de la psicoteràpia psicodinàmica són les següents:
* Tractaments menys regresius i més intensos, és a adequat per aquells que no necessiten unareestructuració profunda de la seva personalitat.
* Tractaments amb duracions reduïdes, generalment de 16-30 sessions, i la freqüència de les sessions també és redueix, és passa de 4-5 sessions per setmana a 1 o 2.
* El terapeuta és més actiu i més directiu.
* S’emfatitza la solució de focus problemàtics o més descompensats de la personalitat en lloc de reestructurar globalment la personalitat.* Es busca afavorir l’adaptació de la persona i millorar les relacions interpersonals.
* A més de la interpretació també s’utilitzen intervencions educatives i de suport. Es pot utilitzar teràpia en grup, familiar o de parella i medicació ocasional.

2.2 Models fenomenològics:
Els autors més representatius són Rogers, Perls, Berne, Moreno, Lowen, May i Frankl. Les característiquesprincipals d’aquests models són les següents:
* Autonomia personal i responsabilitat social. Es tendeix a considerar contraproduent oferir ajuda directa per a resoldre els problemes.
* Autorealització. Les persones són vistes com bàsicament bones i orientades cap a metes positives com l’amor, la felicitat, l’harmonia i la creativitat,
* Orientació cap a metes i búsqueda de sentit, és a dirque les accions humanes són intencionades per valors no només amb motivacions materials.
* Concepció global de la persona, centrar-se en problemes específics es considera de poca utilitat i això pot generar problemes nous.
* Les persones creen la “realitat” a través de les seves percepcions.
* S’emfatitza el “aquí” i el “ara”
* El terapeuta no adopta el paper d’expert,
* Seli dóna més importància a les actituds del terapeuta que a les pròpies tècniques.

2.3 MODELS SISTEMÀTICS
Representats per autors com Warzlawick, Minuchin, Haley i Selvini-Palazzoli, les característiques d’aquests models són les següents:
* Emfatitzen els papers dels sistemes interpersonals. Per entendre la conducte i la experiència d’un membre d’un sistema, s’ha de considerar la de laresta dels seus membres.
* Els trastorns psicològics sorgeixen: a) quan adaptar-se a un sistema requereix pensar i/o actuar de manera que resulta perjudicial per una persona, i b) quan una persona intenta canviar les seves funcions o pautes d’interacció dins del sistema sense tenir la capacitat de vèncer les resistències del sistema.
* La teràpia emfatitza el present i acostuma a ser breu,20 sessions repartides en un període de 2 anys.
* Es reconeix la importància de la cordialitat i l’empatia.

2.3 Models conductuals i cognitiu-conductuals
Com ja hem dit abans a aquest model li dedicarem especial atenció ja que és el model utilitzat a la clínica de la UB.
Models representats per autors com Skinner, Kazdin, Wolpe, Marks, ...
Les característiques més destacables d’aquest...