Document

LA II REPÚBLICA A CATALUNYA.
1.- Introducció. De la proclamació de la República a la Generalitat provisional.
A Catalunya, com a la resta d’Espanya, les eleccions de 1931 van tindre l’aparença d’un plebiscit entre monarquia i república. El resultat electoral significà el triomf de l’Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest partit havia nascut degut a la fusió de diversos grups catalanistes.Aquest partit va passar a governar molts ajuntaments, entre d’altres el de la ciutat de Barcelona.
El dia 14 d’abril de 1931, Lluís Companys va proclamar la República Espanyola des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona i poc després, des del balcó del Palau de la Diputació (actual Generalitat) Francesc Macià proclamava la República Catalana com a Estat integrant en la Federació Ibèrica. Horesdesprés, des de Madrid, s’instaurava el govern provisional de la República.
Cal tenir present l’actuació de Macià amb el que s’havia acordat al pacte de Sant Sebastià: diversos grups republicans i catalanistes havien aconseguit incloure en el pacte el dret de Catalunya a l’autogovern, però Macià havia anat més enllà i d’aquesta manera (al fer-ho públic) l’havia fet inevitable. Aquesta situació nova agradar a Madrid i el govern republicà va enviar a Barcelona 3 ministres per parlar amb Macià. El 17 d’abril Macià acceptava renunciar a la República catalana a canvi de constituir un poder polític català autònom, el qual van decidir anomenar Generalitat (antic òrgan de govern català que havia estat suprimit amb el Decret de Nova Planta).

2.- Obra de govern de la Generalitat. L’Estatut deNúria (Molt importat).
La tasca prioritària del nou govern català fou l’elaboració i aprovació de l’ESTATUT D’AUTONOMIA. El projecte fou redactat per 46 membres que havia sorgit d’una assemblea de representants dels ajuntaments. Els redactors es van reunir a l’hotel de la Vall de Núria i acabaran el dia 20 de juny de 1931.
L’Estatut de Núria constava d’un preàmbul i 52 articles. Partia delsprincipis d’autodeterminació i de sobirania de Catalunya.
Al preàmbul es proposava a l’Estat espanyol com a una federació de tots els pobles hispànics i es definia Catalunya com un Estat autònom dins la República espanyola. També es considerava el català com la llengua oficial de Catalunya juntament amb el castellà, encara que aquest últim era la llengua oficial per a les relacions amb la República.Respecte a les competències, Catalunya assumia en exclusiva: la cultura, l’ensenyament, l’agricultura, la policia, l’ordre públic, la sanitat, l'organització de justícia (nomenar jutges, magistrats, funcionaris).
Respecte a l’ensenyament, es preveia l’existència de dos tipus de centres públics: els de l’Estat, que mantenia el control dels centres ja existents, i la dels creats per laGeneralitat.
L’Estatut establia: un sistema parlamentari, un Tribunal Superior de Justícia, un tribunal mixt per resoldre els conflictes entre la legislació de l’Estat espanyol i la catalana i una comissió mixta per als traspassos de competències.
L’Estatut havia de passar una sèrie de tràmits, abans d’arribar a les Corts espanyoles. Primer fou aprovat pels ajuntaments catalans i el 2 d’agost de 1931 perla població catalana en referèndum (99% de vots favorables).
El 28 de juny es feien eleccions a Corts espanyoles. Els resultats a Catalunya van ser favorables a Esquerra Republicana de Catalunya (va obtenir 42 escons dels 49 possibles).
Al maig de 1932 es va començar a discutir l’estatut a Madrid. El problema va ser que la nova Constitució ja estava aprovada i no considerava l’Estat com afederal. A més, alguns polítics de dretes i intel·lectuals com Unamuno i Ortega i Gasset van atacar el projecte d’Estatut (veien amb recel la concessió d’una autonomia per a Catalunya). A partir d’aquests fets es va estendre per Espanya un sentiment anticatalà afegit a una forta campanya al carrer i a la premsa. Això va fer aturar el procés d’aprovació i va retallar molt el projecte d’estatut.
Un...