Dret mercantil - tema 1

 DRET MERCANTIL

Lliçó 1: Ordenament jurídic i dret mercantil

1. Ordenament jurídic i dret mercantil

2. El concepte de dret mercantil i la seva evolució històrica

3. Les fonts del Dret mercantil
3.1. La legislació mercantil.
3.1.1. La incidència de l'ordenament jurídic de la Unió Europea.
3.1.2. Constitució econòmica i Dret mercantil
3.2. Els usos de comerç: concepte, classes iprova
3.3. L’aplicació del Dret mercantil: Els jutjats mercantils

1. Ordenament jurídic i dret mercantil
L’ordenament jurídic és el conjunt de normes jurídiques que regeixen en un lloc determinat en una època concreta.
Podem definir el dret mercantil com la part del dret privat, que comprèn el conjunt de normes jurídiques relatives als empresaris i als actes que sorgeixen en l’exercici de laseva activitat professional en el mercat.

2. El concepte de dret mercantil i la seva evolució històrica

El dret té dos àmbits: el públic i el privat.
Públic: Regula les funcions de l’ajuntament, qui governa, les normes per a tots, les autonomies, el dret penal, el dret administratiu...
Privat: Regula tot allò relatiu a la persona, com comprar una casa, néixer, morir, posar-se malalt...És el dret civil.

En aquest sentit doncs, qui regula el dret de l’empresari és el dret mercantil.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Baixa edat mitjana:
-L’origen del dret civil el trobem en el dret romà (ius civile).
Aquest dret romà (ius civile) va arribar un moment en què no era suficient. Aleshores els comerciants ho van resoldre amb uns acords entre ells.
A aquests acords, costum, normes... l’hideien dret consuetudinari. Són normes entre ells que pactaven i aplicaven sempre.
(Dret corporatiu: dret, normes que s’aplicaven a un col·lectiu).

Edat moderna:
Destaca per la importància de l’Estat, que és qui dicta les normes, les lleis. Intervenció del monarca ja que era un poder centralitzat.

-comerciants, però també s’extenia a:
El comerç interessava a:
-noblesa-clergue
Edat contemporània:
Època de les codificacions: va ser l’època on es van recollir totes les lleis, es van unificar i van formar un codi, el codi de comerç.
Els valors d’aquella època sorgeixen de la Revolució francesa: llibertat-igualtat.
Amb aquests valors, per tant, es comença a qüestionar: “què és el dret mercantil i a qui es pot aplicar?”
Com que hi ha el valor d’igualtat, hand’especificar a qui s’aplica aquest dret mercantil (comercial).
Es diu que s’aplicarà el dret mercantil si es fa un ACTE DE COMERÇ. Si no hi ha cap acte de comerç s’aplicarà el dret civil.

3. Les fonts del Dret mercantil

3.1. La legislació mercantil
3.1.1 La incidència de l’ordenament jurídic de la Unió Europea.

Cal tenir en compte tant el Dret internacional com el Dret europeu, que contemplareglaments europeus i directives.

3.1.2 Constitució econòmica i Dret mercantil.

El 1885 es va crear el Codi de comerç i al 1889 el Codi Civil.

Cal repetir que el Dret mercantil s’aplica si es fa un acte de comerç: Article 2, Codi de comerç : “Los actos de comercio, sean o no comerciantes los que los ejecuten, y estén o no especificados en este Código, se regirán por las disposicionescontenidas en él; en su defecto, por los usos del comercio observados generalmente en cada plaza; y a falta de ambas reglas, por las del Derecho común.”
En resum: En un acte de comerç primer tenim en compte les lleis mercantils, en segon lloc apliquem els usos de comerç (costum), i finalment es té en compte el dret comú (dret civil).

3.2. Els usos de comerç: concepte, classes i prova

S’entén perusos de comerç la pràctica repetida d’una determinada conducta. Ús norma (normatiu).
Els usos es poden convertir en normes. No s’admeten usos “contra legem” = contra llei.

Els usos de comerç (costum), són la segona font del Dret mercantil. Com ja hem vist, el dret mercantil va néixer i es va desenvolupar essencialment com Dret consuetudinari, i tot i que amb la Codificació (Codi de...