Economia disciplinar

Macromagnituds. Model renda-despesa. Recta IS
____________________________________________________________

_________________________

i) El deflactor del PIB de l’any 2000 d’una economia és de 1,04 (essent l’any base l’any 1999), i el PIB d’aquesta economia aquest mateix any 2000 expressat en termes reals és de 100 unitats monetàries (u.m.). Amb aquesta informació calcula quin és el valordel PIB de l’any 2000 expressat en termes nominals, i digues com s’interpreta el valor del deflactor?

El deflactor ens diu quin ha estat l’increment en el nivell general de preus d’una economia. Per tant, un valor de 1,04 ens vol dir que, respecte de l’any base, l’increment de preus ha estat del 4%. El deflactor del PIB calcula la variació en el nivell general de preus a partir de la variacióen tots els components del PIB (consum, inversió, despesa pública,...), mentre que d’altres indicadors com, per exemple, l’IPC només es centra en les variacions de la cistella de consum.

Dit això, si sabem que el PIB de l’any 2000 expressat en termes reals és de 100 u.m., és a dir, 100 és el valor del PIB sense tenir en compte la variació dels preus, per calcular el PIB nominal (aquell que sí téen compte la variació dels preus), simplement hem de multiplicar el PIB real pel valor del deflactor, el qual és un índex de preus. És a dir,

PIB nominal=PIB real *(deflactor del PIB)

En cas que la variació en els preus fos nul·la, el valor del deflactor seria igual a 1, i el PIB nominal i el real coincidirien. En el nostre cas, però,

PIB nominal= PIB real *(deflactor delPIB)=100*1.04=104 u.m.

ii) Què vol dir el concepte de “flux circular de la renda”? En aquest context, suposa una economia en la qual les necessitats d’inversió privada són superiors al seu estalvi privat. Com es podran – si és que és possible – cobrir aquestes necessitats privades d’inversió?

La identitat comptable del flux circular de la renda és la següent:

I+G+X=S+T+M

i ens diu que l’import deles entrades (part esquerra) ha de ser igual al de les sortides de diners d’una economia (part de la dreta). Veure també pp. 15 i ss. del mòdul. Desenvolupant l’expressió anterior, tenim:

I=S+(T-G)+(M-X)

Per tant, la inversió d’una economia es podrà finançar amb l’estalvi privat (S), el superàvit del sector públic (T-G) i/o el finançament del sector exterior (M-X). Per tant, tot i queI>S, aquesta economia podrà finançar les seves necessitats d’inversió mitjançant aquestes dues fonts de finançament (una interna: sector públic; i una externa: sector exterior).

iii) El sector públic ha augmentat la despesa en carreteres en 100 u.m. i l’economia ha acabat produint 200 u.m. més. És factible això? Per què?

Sí, és possible i això es deu a l’efecte del multiplicador fiscal. A lap. 37 del mòdul s’explica perfectament. L’increment inicial de 100 u.m. suposa un efecte immediat, doncs té un impacte directe sobre la demanda agregada (a través de G). Ara bé, a la vegada, des del punt de vista de la distribució del producte, la construcció de la carretera haurà suposat la remuneració dels factors de producció, bàsicament, treballadors. Així doncs, aquestes 100 u.m. poden tenirun impacte addicional si aquests treballadors consumeixen aquests diners. Suposem que la seva propensió marginal al consum és de 0.75. Per tant, i en absència d’impostos, d’aquestes 100 u.m. els treballadors consumiran (i, per tant, es produirà també més) per valor de 100*0.75=75 u.m. És a dir, tenint en compte només l’impacte inicial o immediat més el primer efecte induït tenim que la produccióaugmenta en 100+75... Òbviament, aquesta successió d’efectes continua i, per tant, és perfectament factible que es doni un increment de la renda de 200 u.m. davant d’un augment en la despesa en carreteres de 100 u.m. En tot cas, l’impacte final dependrà de la propensió marginal al consum: per exemple, si aquesta és nul·la, l’impacte final seria exactament igual a 100.

i) A partir de l’última...