edicio de textos, practiques

edició de textos
L’objectiu de l’edició filològica és donar a conèixer el text en la seua puresa i informar-nos sobre el text perquè puguem comprendre’l.
Des de quan existeix l’edició de textos? Realment ja existia des de Roma i Grècia però l’interés sorgeix amb l’humanisme.
Per a poder estudiar un manuscrit hem de veure les marques de lectura(codis).
Dins dels manuscrits es parla defamílies lingüístiques, ja que es dóna el fet que hi ha unes opcions lingüístiques diferents en alguns manuscrits de la mateixa obra.
L’edició filològica noBuenas tardes,

Hace cosa de un mes pedi un funda para el smartphone samsung ace 2 mediante Amazon y aunque en el correo de confirmacion ponia que esta llegaria el 15 de enero, no ha sido asi. Por ello, me gustaria que me dieran informacion alrespecto de lo sucedido o sobre cuando llegara.

Gracias. té com a objectiu fer un text que siga assequible per a tot el món. No es pot tocar el text, ha de mantenir la seua puresa, la seua genuïnitat.
Criteris
Separació de mots: es posa un punt volat quan falta una vocal.
Les abreviacions s’indiquen en cursiva quan s’afigen en l’edició(rigorós). “Els nostres clàssics” no desenvolupa lesabreviatures. Desenvolupar una abreviació no és el mateix que reconstruir un text.
Quin és el criteri per escollir un manuscrit base? Còdex antiquor, és a dir, el més antic, o còdex optimus, és a dir, el millor segons diferents criteris.
Conceptes
Makulatur: trossos de paper incorporats a les portades. Ens donen iuformació sobre el manuscrit, ja que pertanyen al manuscrit de l’època.
Escolia:anotacions que es fan dins dels manuscrits
Aparat textual: relació de variants (abreviacions) que presenten els diferents escrits.
Aparat crític: explica que volen dir les paraules, qui les usa, per què les usa, com les usa.
Traditio: conjunt de manuscrits que té una obra.
Codis: anotacions que els posseïdors dels manuscrits han fet al llarg de la història.
Collatio codicum: comparacióentre còdex o manuscrits. Analitzar les semblances i diferències que presenten tots els manuscrits d’un mateix text. + llibre:
Imprimatur: permís per ser imprès un llibre.
Stemma codicum: l’arbre genealògic d’una família de manuscrits.
Arquetip: el manuscrit més antic, original, quasi sempre hipotètic.
Lliçó: forma que presenta una paraula en un manuscrit.
Terminus ante quem teminus postquem: que abans d’eixa data no pot ser.
Folio: full sencer
Quarto: un quart de full
Octau: full horitzontal doblat per la meitat, la meitat del full
Incipit: primeres paraules del llibre, el començament
Explicit: últimes paraules del llibre, el final.
Caplletra o lletra capital: la que encapçala un fragment i va dintre d’un quadrat decorat.
3.10.13
Exercici:
Pròlogo de la ystòria de Joseph,fill del gran patriarcha Jacob
Perquè manifestament se mostre com nostre senyor Déu endreçat aquells exalçan qui ab virtuosa vida en la sua magestat lur sperança fermen, descriuré en vulgar de valenciana prosa la ystòria de aquell de virtuts exemple, Joseph, fill del gran patriarcha Jacob; en la virtuosa vida del qual ab llum clara se contempla com la divina prudència, sens força [,de nostrefrach arbítre los humans actes endreça,] e q siam atribulats, com a benigne senyor e pare, per major bé nostre comporta.
De l’hoy que, per enveja, los altres germans a joseph tenien.
La iníqua, trista, mísera enveja que, ab intristits ulls mirant, les prosperitats sempre deplora, ab lo verí de les sues mortals satgetes havia nafrat los ànimos e penses dels fills del gran patriarcha Jacob, quealguna cosa a lur vista de tan gran offensa presentar no·s podia com la mansueta benigne presència de lur germà Joseph, lo qual son pare Jacob més que·ls altres amaa, per que, nat de mare estèril en lo temps de la sua edat antiga era fill de aquella venusta e bella Rachel, per la qual en treball de fatiga delitosa era estat fet fael servent quatorze anys de Laban, son oncle.
Havia Rachel, ab gran...