Educadora Infantil

L'estructuralisme representa avui un corrent de pensament molt vasta, variada i una mica difusa. Tanmateix indica certa unitat i continuïtat mínima, més fàcil de descriure com a fenomen cultural que de definir en termes sistemàtics. Aquest corrent s'origina en els nous conceptes lingüístics de Ferdinand de Saussure. "La nova ciència separa a fi lingüístic de l'home mateix per estudiarrigorosament a la manera de les ciències naturals i encara de les ciències exactes, com un objecte propi dotat d'una estructura interna les lleis profundes pertanyen al domini de l'inconscient" (1).

El segon principi de l'estructuralisme sosté que la llengua és un sistema de relacions internes entre els signes que té un ordre propi, els elements no es defineixen en si mateixos o en forma aïllada, sinónomés per les seves relacions internes recíproques. El nou mètode ha engendrat nous desenvolupaments en el camp d'altres ciències humanes, com l'antropologia estructural de Lévi-Strauss, la psicoanàlisi estructural de Lacan, la psicologia de Piaget, l'epistemologia de Foucault i les mitologies de Barthes, qui amb Jakobson han fundat una teoria estructural de la literatura.

El pensamentestructuralista s'inscriu dins el holisme: el reconeixement que un tot no és la suma de les parts sinó una totalitat regida per relacions internes que constitueixen una estructura. Estructura pot ser la disposició d'un tot en parts i la solidaritat amb què es condicionen, un ordre d'entitats: totalitat, transformació i autoregulació, un sistema on una modificació d'un element implica la dels altres.L'estructuralisme pren la realitat, el descompon i després torna a redreçar-lo.
Els principis fonamentals del estructuralisme són: Descobreix darrere de les coses una unitat que no podia revelar la descripció dels fets. Canvia de nivell d'observació i considera més ençà dels fets empírics les relacions que els uneixen. Assenyala que aquestes relacions són més senzilles i millor intel · ligibles que lescoses entre les que s'estableixen.

Reintegra l'home a la natura. És decididament teleològic. Va tornar al seu lloc a la finalitat i la va tornar de nou respectable. Admet gustós que les idees que formula en termes psicològics poden ser aproximacions a veritats orgàniques i físiques.

Aconsegueix reconciliar el sensible amb allò intel · ligible, el qualitatiu amb el geomètric i deixa entreveureun ordre natural com un ampli camp semàntic on l'existència de cada element condiciona la de tots els altres.

Totes les manifestacions de la vida social són representacions o projeccions de lleis universals que regulen les activitats inconscients de la ment humana. Significa això que és possible descobrir trets estables i constants i els seus principis organitzatius de tota la realitat social."Qualsevol entitat de la realitat humana és un sistema, és a dir, una totalitat constituïda per fenòmens relacionats i interdependents, en la qual el tot té una prioritat lògica sobre les parts que la constitueixen" (2).

Un element no es comprèn totalment en forma aïllada o independent, sinó referint-lo a la configuració total, la qual cosa atorga a l'estudi de les relacions entre els fenòmensmés importància que a l'estudi dels fenòmens mateixos. "L'estructura persisteix encara variïn els seus components, es modifica si s'alteren les relacions entre els seus components" (3).

El coneixement es tradueix transformant el material cru del coneixement abstracte en un producte acabat de coneixement concret mitjançant una manera de producció de coneixement. El coneixement abstracte estàcompost d'abstraccions elaborades que poden provenir de qualsevol font, encara la ideologia.

La manera de producció del coneixement concret consisteix en un conjunt estructurat de conceptes que defineixen problemes des de la perspectiva de la confrontació entre fets i el mateix conjunt de conceptes abstractes. El coneixement i la realitat són dues esferes separades. Aquell busca apropiar-se de...