El bienni progressita

EL BIENNI PROGRESSISTA(1854-1856):
En 1854, el govern està tan desprestigiat pel escàndols econòmics ( especulació MB L construcció del ferrocarril) i pel seu intent de reformar la Constitució de 1845 en un sentit encara més antidemocràtic, alguns sector del propi partit moderat manifesten el seu descontent, s'unixen a ells els pregressistes. Este descontent conjunt es plasma en la redacció delManifest de Pomerars: en ell s'exigixen algunes reformes polítiques (eliminacó de la camarilla de la reina, ampliació del cos electoral) i econòmiques( reducció dels impostos).
En suport d'estes mesures es van pronunciar alguns oficials de l'exercit i van sorgir en diverses ciutats juntes revolucionàries les quals van plantejar exigències molt més avaçades( Nova Constitució, rebuig delsimpostos-taxes i consums-, i del sistema de quintes vigents com a forma de servici militar obligatori, perjudicava als més pobres).
Per a aplacar esta situación de descontent , Isabel II crida a Esparter( encara amb popularitat entre les masses progresistas) a formar un nou govern, del qual el general O'Donnell seria ministre de la guerra.
el govern d’Esparter, suprimix les juntes revolucionàries iconvoca eleccions a Corts Constituents a fi d'elaborar una nova Constitució en la línia de la progressita de 1837( mai arriba a ser aprobada). Emprén diverses reformes, també en la línea del período progressiste de Mendizabal i Calatrava, com la represa de la desamortització ( llei de Madoz: afectara no sols als bens de l’església sinó també als pobles), l’aporvació de la “Llei del Ferrocarril”(possobilitarà una rápida construcci´durant els anys següents), l’expulsió dels jesuïtes, el establiment de la Milícia Nacional i dels ajuntaments democràtics, i l’eliminació de les restriccions a la llibertat d’impremta.
Estes mesures no satisfan plenament a les masses més empobrides( hi ha epidemia de cólera i grans dificultats econòmiques: males collites, preus alts, etc. Que accentuen eldescontent). Estes exigixen reformes econòmiques i socials avançades: millora de salaris ,disminució de la jornada laboral, dret d’associació, supressió dels impostos indirectes( taxes i costums), i del sistema de quintes. Estes reivindicacions es plantegen a vegades per mitjà de disturbis en les zones rurals i vagues i incendis de fabriques en les zones industrials (Barcelona). Enfront d’elles O’Donellutilitza la força de l’exèrcit mentres que Espartes s’inhibix i acaba presentant la seua dimissió a Isabel II
La reina anomena a O’Donell president del govern, la tasca del qual seria reprimir la resistència armada que van desenvolupar els progressistes contra ell en algunes ciutat (magatzems de la Miílicia Nacional a Madrid, Barcelona, València, Saragossa) i va restaurar el règim anterior a 1854.LA CRISI DE LA MONARQUIA D’ISABEL II (1856-1868)
En este período se succeïxen en el poder la Unió Liberal( partit fundat per O’Donell que pretenia ser un terme mitjà entre els moderats i els progressistes) i el partit moderat (dirigir per Narváez), no obstant això la diferencia entre ells ès insignificant perquè defenen igualment els interessos de l’oligarquia: es torna la Constitució moderada de1845, es suprimixen les eleccions democràtiques dels alcades i la Milícia Nacional, es restauren fortes restriccions a la llibertat d’expressió..
A. ASPECTE ECONÒMIC: Primers anys d’este período hi ha una fase d’expansió económica a escala internacional, que tambè aconsegueix Espanya (anys de l’auge de la construcción de la línia del ferrocarril) i que permet una certa estabilitat política enl’àmbit intern i una política esterior de caràcter agressiu i expansionista ( que pretén acontentar a l’exèrcit), però a remolc els interessos de la França de Luis Napoleó Bonaparte: intervencions militars a Indoxina i Mèxic, guerra contra el sultà de Marroc...
B. PRIMERA CRISI ECONÒMICA IMPORTANT DE LA HISTÒRIA DEL CAPITALISME A ESPANYA: Afectà a la industria textil del cotó, a les empreses del...