Bienni Reformista
Páginas: 5 (1194 palabras)
Publicado: 20 de noviembre de 2013
Bienni reformista
Durant aquest període Manuel Azaña va presidir un govern format majoritàriament per republicans d'esquerres i socialistes que va impulsar el pla de reformes ja iniciat pel govern provisional.
La reforma de l'exèrcit
Azaña pretenia constituir un exèrcit professional defensor de la democràcia. Per això era necessari reduir la proporció d'oficials existent (era d'un percada tres soldats). Es va promulgar en aquest sentit la Llei de retir de l'oficialitat, que obligava a jurar fidelitat a la República o, en cas contrari, a retirar voluntàriament conservant el sou íntegre. D'altra banda es va tancar l'Acadèmia militar de Saragossa, els ensenyaments es consideraven tradicionalistes i antiquades, i es van clausurar els consells d'Honor, el Consell Suprem deJustícia Militar i es va eliminar la premsa militar.
També es pretenia modernitzar materialment l'exèrcit, tot i que la disminució del seu pressupost va impedir dur a terme tal propòsit.
La llei de reforma militar va ser rebuda per un sector de l'exèrcit com una agressió a la tradició militar, per la qual cosa va provocar importants tensions, especialment entre els africanistes.
La reformareligiosa
La República va tractar de limitar la influència de l'Església en la societat i en la política espanyola i per això va procedir amb la secularització de l'estat, declarant la no confessionalitat oficial, la llibertat de cultes i suprimint el pressupost de l'Església. Així mateix es va legalitzar el matrimoni civil i el divorci i es van secularitzar els cementiris.
Es va decretar a més ladissolució de les ordres que tinguessin com a quart vot l'obediència al Papa davant qualsevol altra autoritat, per, entre altres coses, garantir l'obediència de tots els espanyols a l'Estat. D'aquesta manera l'ordre dels jesuïtes, que tenia una gran influència en l'educació, va quedar dissolta a Espanya, quedant els seus béns nacionalitzats. A més es va prohibir la pràctica de l'ensenyament alsordes religiosos, quedant aquesta controlada per l'estat.
Totes aquestes mesures van provocar una polarització radical de l'opinió pública. De l'àmbit religiós van sorgir importants enemics de la República. La major part de la població d'aquella època era catòlica, pel que no li va ser difícil a la jerarquia religiosa mobilitzar importants sectors en contra del govern. El govern per la sevabanda va decidir llavors expulsar d'Espanya a aquells religiosos especialment actius i molestos per als plans de modernització d'Espanya.
La reforma agrària
L'agricultura jugava un paper importantíssim en l'economia espanyola de l'època, tant per contribució a la renda nacional com per mà d'obra que emprava. Dels 8.5 milions d'habitants que tenia Espanya, uns 4 milionstreballaven en l'agricultura, sent jornalers uns dos milions d'ells. En el cas d'Andalusia, més del 50% de la propietat pertanyia als grans latifundistes.
La llei més ambiciosa amb la qual es pretenia encarar i donar solucions als greus problemes del camp va ser la de Reforma Agrària de 1932, els objectius van ser fonamentalment expropiar els grans latifundis i assentar als camperols sense terres.Les terres de la noblesa podien ser expropiades, en part, sense pagar indemnització; les terres mal conreades, arrendades sistemàticament o no regades, podent ser-ho, podien ser expropiades, però pangándose una indemnització.
Aquesta llei, que va contribuir a accentuar la tensió social, va tenir un abast molt limitat, a causa de la complexitat tècnica de la seva aplicació, la manca de pressupost,la lentitud burocràtica i la resistència dels propietaris.
La Llei de Reforma Agrària va acabar alineant davant la República tant als latifundistes, que comptaven amb gran força econòmica i poder, com a sectors importants de la pagesia, que frustrats davant la falta de resultats i defraudats amb les possibilitats de canvi social oferides per la República , es van reorientar cap a posicions...
Bienni reformista
Durant aquest període Manuel Azaña va presidir un govern format majoritàriament per republicans d'esquerres i socialistes que va impulsar el pla de reformes ja iniciat pel govern provisional.
La reforma de l'exèrcit
Azaña pretenia constituir un exèrcit professional defensor de la democràcia. Per això era necessari reduir la proporció d'oficials existent (era d'un percada tres soldats). Es va promulgar en aquest sentit la Llei de retir de l'oficialitat, que obligava a jurar fidelitat a la República o, en cas contrari, a retirar voluntàriament conservant el sou íntegre. D'altra banda es va tancar l'Acadèmia militar de Saragossa, els ensenyaments es consideraven tradicionalistes i antiquades, i es van clausurar els consells d'Honor, el Consell Suprem deJustícia Militar i es va eliminar la premsa militar.
També es pretenia modernitzar materialment l'exèrcit, tot i que la disminució del seu pressupost va impedir dur a terme tal propòsit.
La llei de reforma militar va ser rebuda per un sector de l'exèrcit com una agressió a la tradició militar, per la qual cosa va provocar importants tensions, especialment entre els africanistes.
La reformareligiosa
La República va tractar de limitar la influència de l'Església en la societat i en la política espanyola i per això va procedir amb la secularització de l'estat, declarant la no confessionalitat oficial, la llibertat de cultes i suprimint el pressupost de l'Església. Així mateix es va legalitzar el matrimoni civil i el divorci i es van secularitzar els cementiris.
Es va decretar a més ladissolució de les ordres que tinguessin com a quart vot l'obediència al Papa davant qualsevol altra autoritat, per, entre altres coses, garantir l'obediència de tots els espanyols a l'Estat. D'aquesta manera l'ordre dels jesuïtes, que tenia una gran influència en l'educació, va quedar dissolta a Espanya, quedant els seus béns nacionalitzats. A més es va prohibir la pràctica de l'ensenyament alsordes religiosos, quedant aquesta controlada per l'estat.
Totes aquestes mesures van provocar una polarització radical de l'opinió pública. De l'àmbit religiós van sorgir importants enemics de la República. La major part de la població d'aquella època era catòlica, pel que no li va ser difícil a la jerarquia religiosa mobilitzar importants sectors en contra del govern. El govern per la sevabanda va decidir llavors expulsar d'Espanya a aquells religiosos especialment actius i molestos per als plans de modernització d'Espanya.
La reforma agrària
L'agricultura jugava un paper importantíssim en l'economia espanyola de l'època, tant per contribució a la renda nacional com per mà d'obra que emprava. Dels 8.5 milions d'habitants que tenia Espanya, uns 4 milionstreballaven en l'agricultura, sent jornalers uns dos milions d'ells. En el cas d'Andalusia, més del 50% de la propietat pertanyia als grans latifundistes.
La llei més ambiciosa amb la qual es pretenia encarar i donar solucions als greus problemes del camp va ser la de Reforma Agrària de 1932, els objectius van ser fonamentalment expropiar els grans latifundis i assentar als camperols sense terres.Les terres de la noblesa podien ser expropiades, en part, sense pagar indemnització; les terres mal conreades, arrendades sistemàticament o no regades, podent ser-ho, podien ser expropiades, però pangándose una indemnització.
Aquesta llei, que va contribuir a accentuar la tensió social, va tenir un abast molt limitat, a causa de la complexitat tècnica de la seva aplicació, la manca de pressupost,la lentitud burocràtica i la resistència dels propietaris.
La Llei de Reforma Agrària va acabar alineant davant la República tant als latifundistes, que comptaven amb gran força econòmica i poder, com a sectors importants de la pagesia, que frustrats davant la falta de resultats i defraudats amb les possibilitats de canvi social oferides per la República , es van reorientar cap a posicions...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.