El catalanisme polític

Introducció

En aquest treball tractarem el catalanisme des del punt de vista de les seves causes, característiques, la trajectòria, les principals institucions del moviment i les personalitats vinculades a aquest.

Creiem que aquest és un tema molt vigent en l’actualitat, ja que ara més que mai s’està lluitant pel reconeixement de les diferències existents entre Catalunya iEspanya, que són una realitat i s’han de tenir en compte a l’hora de definir les seves relacions i les organitzacions administratives i polítiques. Tot i això, ha de quedar clar que el catalanisme del qual parlarem a continuació, generalment no ha estat separatista i que darrerament s’està notant una tendència independentista.

El Catalanisme polític

1. Definició de catalanisme

Elcatalanisme és un corrent cultural i polític que apareix a partir de la segona meitat del segle XIX. Defensa de les característiques pròpies de Catalunya (llengua, drets i institucions) que la diferencia de la resta de l’Espanya.
Quant a la qüestió política, defensa un sistema d’autogovern i una política descentralitzada de l’estat.

El catalanisme inicialment va ser tan sols un corrent cultural,que va trobar representació en el moviment de la Renaixença, però més tard, al final del segle XIX i inicis del XX es va consolidar com a moviment polític.

2. Factors que van afavorir la seva aparició

• La ideologia del Romanticisme, que pregonava el reconeixement de la personalitat de la nació i l’alliberament dels pobles oprimits.
• L’aparició de diferents corrents de cairenacionalista arreu d’Europa, que promovien l’autonomia de les nacions.
• La consolidació d’un Estat espanyol centralista, la qual cosa va provocar una resposta per part d’alguns moviments que reivindicaven el reconeixement d’Espanya com a país plural.
• L’avenç industrial de Catalunya respecte la resta de l’Estat espanyol. Al seu torn, això també implicava un progrés cultural, que feia queCatalunya es sentís desvinculada de la resta de l’Estat.
• El poc èxit que va tenir Espanya en el seu intent d’uniformar l’Estat i nacionalitzar les zones no castellanoparlants.

3. Inicis del catalanisme: La Renaixença

La Renaixença va ser un corrent cultural que es va donar durant la segona meitat del segle XIX i que tenia com a objectiu recuperar la llengua i cultura catalanes.Per damunt de tot, volia consolidar el català com a llengua literària de prestigi, que últimament s’havia convertit gairebé en una llengua únicament parlada. La dificultat d’aquest procés rau en el fet que no existia una normativització del català, ni tampoc models literaris moderns. D’altra banda, la restauració dels Jocs Florals el 1859 va afavorir la difusió de la literatura en català.

Elinici simbòlic de la Renaixença el marca l’oda La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, publicat el 1833. El punt àlgid del moviment va arribar als anys setanta i vuitanta, amb autors com Jacint Verdaguer (poeta) i Àngel Guimerà (teatre).

A banda de la Renaixença literària i cultural, també existia una Renaixença popular, allunyada de l’elitisme dels Jocs Florals.
La Renaixença popular vadonar diversos autors i dramaturgs, com ara Josep Anselm i Frederic Soler, conegut com a Serafí Pitarra. Aquests es dedicaven a ridiculitzar els poetes cultes catalans i pretenien apropar la llengua catalana a les classes treballadores.

4. Els antecedents polítics

Entre 1835 i 1843 es van produir les revoltes populars de protesta contra el nou estat liberal a Barcelona. S’anomenarenbullangues i es consideraren moviments anticentralistes, fet que provocà una forta repressió per part de l’Estat que tatxà als catalanistes de “separatistes”. La burgesia catalana no va donar suport al moviment, ja que les repressions contra els obrers afavorien els seus interessos.

Un altre precedent era el federalisme. Moviment polític que s’implantà amb força a Catalunya durant el Sexenni...