El_com_i_el_per_qu_de_la_psicologia_social_ 1
1.- INTRODUCCIÓ
La Psicologia Social: Matèria que estudia els processos psicològics i les accions, relacions,
interaccions etc. De la nostra vida quotidiana s’han de concebre i analitzar dins els marcs
socials i culturals en els quals sempre es donen.
Per tan, disciplina, que estudia com els fenòmens psicològics estan determinats i conformats
perprocessos socials i culturals.
Tres punts que determinen la hermenèutica de la PS:
a. Definició que avarca tan allò social com psicològic
b. Conceptualització que es proporciona de la seva relació
c. Proposta metodològica
Podem diferenciar dues vessants de psicologia social:
a.- PSICOLOGIA SOCIAL SOCIOLÒGICA ( PSS)
1. Centre d’estudi: Les interaccions socials que manté un individu. Importància alcomportament del subjecte.
2. No fa diferències entre el individu i la societat
3. Conducta no es previsible, ja que, el individu és dinàmic i no estàtic. Constantment en
canvis fruit de les interaccions amb els altres.
4. Importància dels significats: El individu no actua per objectivitat, sinó segons els
significats que li atorgui a cada subjecte i/o situació. Els significats es creen fruit delsestímuls que les experiències viscudes amb anterioritat s’han anat configurant vers
aquell significat.
b.- PSICOLÒGIA SOCIAL CONSTRUCCIONISTA ( PSC)
1. Segueix essent el interaccionisme social adherint la importància: Llenguatge, moment
històric i cultural: s’aposta per l’ús de mètodes interpretatius per entendre-la.
2. Dimensió simbòlica de la realitat crucial, per comprendre que allò psicológic esconstitueix a partir del social
1.1.- ORÍGENS DE LA PSICOLOGIA SOCIAL
La podem localitzar a la segona meitat del segle XIX, degut al cúmul d’estudis que es fan el
voltant de la disciplina arreu d’Europa.
El que trobem abans del Segle XIX són pures reflexions pertanyents a la filosofia social,
qüestions que cal destacar en aquesta filosofia:
a. Si la persona, en tant que individu, es única o idènticaals altres
b. Si la persona es producte de la societat, o a la inversa, la societat és una funció dels
individus que la componen
c. Si la relació entre individu i societat és un problema amb sentit o una expressió d’una
ideologia
d. Si la naturalesa dels éssers es egoista i necessita de processos de sociabilització o si els
éssers són socials per naturalesa
e. Si les persones són agents lliures oestan determinats per forces socials i culturals
El per què i el com de la Psicologia Social
1.2.- COM ES PRESENTA LA DISCIPLINA
Visió des d’un tall sociològic, punts que s’emfatitzen:
a.- Importància de la història dels fenòmens socials i del coneixement que tenim sobre ells
b.- Caràcter canviant de la realitat social i s’allunya de la necessitat de considerar els fenòmens
psicosocials comesdeveniments universals prefixats
c.- Els fenòmens psicosocials constituïts de manera que allò social i psicològic van de la mà
d.- La dimensió simbòlica paper fonamental, per poder explicar lo social i lo psicològic
ARONSON descriu la realitat social en referència els fets següents:
No manifestar el seu aspecte simbòlic
Constituir un món percebut abans que interpretat, la realitat social delsubjecte es basa
més en allò que percep que no amb el conjunt de processos de producció i reproducció
Mostrar persones que es guien per petits indicadors estimulants que observen en
l’ambient i en altres persones
Creure que els grups elaboren normes de convivència perquè cada un d’ells trobi la
seva funció social
Defugir de les relacions de poder determinants que imposen pressions i generenestructura social i determinació de la identitat
PRESSUPÒSSITS METODOLÒGICS
Obeeixen criteris positivistes
Dipositen tota lacció de producció de coneixement en l’experiment de laboratori
S’assumeix que el coneixement és acumulatiu
S’aspira a formular lleis generals de comportament social del individu
Per tan dues problemàtiques alhora d’entendre la psicologia social: no existeix un...
Regístrate para leer el documento completo.