El Criticisme Kantià

El CRITICISME KANTIÀ
La filosofia de Kant (1724-1804) va estar influïda pels pensaments filosòfics anteriors i per les corrents de pensament del seu temps. Destaca l’aparició de la il·lustració al segle XVIII fonamentalment a França (amb l’esclat de la revolució francesa), a Gran Bretanya i a Alemanya. La característica principal d’aquest període és la confiança en el poder de la raó perreorganitzar la societat a partir de principis racionals. Aquest pensament no s’ha de confondre amb el racionalisme del segle XVII, perquè els racionalistes establien que la raó era la facultat mitjançant la qual s’arribava als principis de l’ésser humà; en la Il·lustració es considera una facultat que es desenvolupa amb l’experiència; per tant no és un principi, sinó una força per a transformar larealitat.
Els il·lustrats entenen la filosofia com un mitjà per arribar al domini efectiu de la natura i una matèria necessària per a la reorganització de la societat, ja que mostrava un gran interès per l’ésser humà.
Des del punt de vista antropològic la filosofia de la Il·lustració és important per a l’ésser humà i els seus problemes front a les grans qüestions d’ordre cosmològic. Des del punt devista social la burgesia serà la classe social protagonista del canvi social. El pensament central serà “tots els éssers humans naixen iguals i amb uns drets que són naturals i que han de ser respectats”. Els punts fonamentals de la filosofia són: en relació a la natura creuen que tot allò natural és bo i la raó és l’eina que tenim per a conéixer les seues lleis (Newton). D’aquesta manera apareixla consciència de la dignitat humana, el concepte de llibertat (reflexat en l’aspecte econòmic) i les capacitats de la raó: crítica, analítica, autocrítica (capacitat que estudiarà Kant) i lliure (característica fonamental de l’ésser humà). La il·lustració busca una raó autònoma, és a dir, l’autonomia o majoria d’edat de l’ésser humà. Defensa una realitat autònoma per que tots els éssers isquende la minoria d’edat, que s’entén com la incapacitat de servir-se del propi enteniment i la recerca de la seguretat en un altre, i confien sols en la raó i se servisquen d’ella amb independència, sense altres límits que els de la seua pròpia natura (cap a la majoria d’edat). Aquest aspecte el reflexa Kant en el seu article “Què és Il·lustració” on defensa que l’ésser humà ha de pensar per simateix (sapere aude).
Kant explicarà què hi ha en el coneixement de raó i què d’experiència. És evident la influència del racionalisme i de l’empirisme, però no fa una síntesi d’aquests corrents, sinó que manté una actitud de clarificar l’ésser humà i la societat front a les diferents interpretacions de la raó des d’un punt de vista científic. Portarà a judici la raó, enfrontant-se al dogmatismeracionalista, a l’empirisme positivista i a l’ irracionalisme.
Les preocupacions per la raó pura i per la filosofia que té Kant són preocupacions per aplicar els ideals de la Il·lustració i per a que els ésser humans siguen cada vegada més lliures. Però parlar de la llibertat suposa aclarir el problema de la metafísica i per tant la qüestió kantiana es centrarà en esbrinar si la metafísica potarribar a ser ciència i perquè no ho és encara. Kant és qüestiona perquè si l’ésser humà s’ha plantejat sempre qüestions metafísiques i la raó pensa en elles no trobem ninguna explicació científica. Hem de criticar, per tant, les possibilitats que té la raó quan tracta temes metafísics i això serà fer una metafísica critica, no dogmàtica. Eixe pas a la metafísica crítica suposarà una revolució tanimportant en el terreny del coneixement com la que Copèrnic va fer a l’astronomia a l’afirmar que la Terra era la que girava al voltant del Sol, es a dir, un canvi de centre, i per això s’anomenarà revolució copernicana o gir copernicà. Al pròleg de la K.R.V Kant explica la seua filosofia transcendental fent referència constant a aquest gir. Com es veu al text K.R.V Kant està influït per l’avanç de...