El declivi del capital social

El declive del capital social
Aquest llibre és un estudi que va encarregar la Alemanya Fundació Bertelsmann, dirigit per Robert D. Putnam, l’any 2003.
El punt de partida és la crisi que es va produir per la caiguda dels règims comunistes arreu del món i el difícil canvi de la economia comunista a la economia de mercat, en països que no estaven preparats ni social ni políticament per aquestsprocessos. Igualment ca remarcar que en un moment en que la democràcia liberal a triomfat també augmentat el descontentament dels ciutadans.
Putnam pretén amb aquesta obra aportar coneixements teòrics i empírics bàsics per fer-nos entendre el canvi social comparant vuit democràcies avançades com són: Alemanya, Australia, Estats Units, Espanya, França, Gran Bretanya, Suècia i Japó. El llibreparla de capital social, és a dir, de les xarxes socials i les normes de reciprocitat associades a elles i de com evoluciona a les societats contemporànies post industrials el perfil d’aquest capital.
L’anàlisi parteix de fa quasi cent anys quan un educador y reformador social anomenat Lyda Judson Hanifan, torna al seu poble, a la Virginia Occidental, un cop finalitzats els seus estudis. Hanifan,que no era un radical, observa que els greus problemes del sistema econòmic, social i polític de les comunitats en les que treballava només es podien solucionar reforçant les xarxes de solidaritat entre els seu ciutadans. Trobar-se per construir un graner o fer qualsevol tasca comuna s’havien deixat de fer. La vida social s’havia convertit en aïllament familiar i estancament comunitari.
L’any1916 Hanifan va encunyar el terme “ Capital social” per fer referència a “aquells elements tangibles que conten en la vida diària de les persones con són: la bona voluntat, la camaraderia, la comprensió i el tracte social entre individus i famílies”.
Al llarg del segle XX s’han anat produint noves definicions i articles però va ser a partir de 1986 quan es van produir un augment exponencial de lespublicacions a causa dels nombrosos canvis que han experimentat diferents parts del món com la caiguda del mur de Berlin, les Protestes de la Plaça de Tian'anmen, o la revolució de vellut del 89, l’alliberament de Nelson Mandela o la invasió de Kuwait el 90 o la guerra de la ex Iugoslàvia el 91.
Aquest món en ebullició i el nombre tant gran de treballs i articles fa que es produeixi unapercepció més multi disciplinar del capital social ja que avarca, no només la sociologia i les ciències politiques que van ser el seu origen, sinó també l’economia, la salut pública, l’arquitectura i la criminologia entre d’ altres. Aquest augment explosiu de la investigació impossibilita resumir les conseqüències socials o econòmiques del capital social.
La idea central és que les xarxes socialsimporten, tenen valor, per als que estan en elles. Les xarxes socials denses, formen grans formes de reciprocitat generalitzada, que fa que els membres facin coses ara sense esperar res a canvi, de forma automàtica, ja que en un futur, quan calgui, algú farà alguna cosa per a mi. Una societat que es caracteritza per una reciprocitat generalitzada es més eficient ja que la confiança facilita lavida social. Això comporta que el capital pugui ser al mateix temps un be privat i un be públic, ja que una part pot beneficiar a persones pròximes però que no participen al mateix temps que un altre part beneficia als interessos de la persona que fa la inversió.
Qualifiquem de capital social les xarxes socials i les normes de reciprocitat associades a elles per que, al igual que el capitalfísic, creen valor tant individual com col·lectiu i poden invertir en la construcció d’una xarxa de relacions.
Quan ens plantegem el concepte de capital social el podem dividir en:
Capital social formal: com les associacions de pares o els sindicats, estan organitzats formalment amb estatuts, directius, quotes d’afiliat i reunions periòdiques.
Capital social informal: de lligams que no tenen cap...