El franquisme

EL FRANQUISME, CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1979)
Durant aquests anys, l’economia espanyola i sobretot la catalana, va créixer a un ritme sense precedents en la historia del segle XX. Espanya es va integrar al grup dels països industrialitzats però tot i així la dictadura franquista es va seguir imposant, tot i que molta gent volia fer un pas cap a la democràcia.
1. CANVID’ORIENTACIÓ DE L’ECONOMIA
“DESARROLLISMO”; El govern de Franco que va formar l’any 1957, va comportar un canvi significatiu en l’orientació del franquisme, dividit amb dos etapes on a la primera va dominar el falangisme i a la segona els anomenats tecnòcrates. Els tecnòcrates volien un creixement econòmic per garantir l’estabilitat social al règim, el seu objectiu principal era portar criteris deracionalitat i eficàcia econòmica, apostaven per un reformisme tècnic que trobés una sortida a l’estancament econòmic derivada de l’autarquia. Espanya volia aprofitar l’etapa de recuperació econòmica que vivia Europa després de la 2GM, aprofitant les condicions del mercat internacional.
EL PLA D’ESTABILITZACIÓ; El seu objectiu principal era fomentar el creixement econòmic i posar fi alintervencionisme estatal. El projecte politic per renovar l’economia es basava en tres grans eixos. Estabilització econòmica reduint la inflació i apujant el tipus d’interés bancari, Liberalitzar interior de l’economia eliminant organismes estatals interventors i els preus fixos, Liberalització exterior de l’economia eliminant els obstacles a la entrada de mercaderies estrangeres i facilitant la inversió decapitals exteriors.
PLANS DE DESENVOLUPAMENT; A la dècada dels 60 es van promulgar tres plans de desenvolupament econòmic i social, el comissari general era Laureà López Rodó. L’objectiu era fer una planificació econòmica indicada impulsant el creixement econòmic. Els plans van encetar dues linies d’actuació, les accions estructurals que solucionaven les deficiències de l’industria, i el pols dedesenvolupament que intentava reduir els desequilibris econòmics industrials. Tot i que aquests plans varen tenir poca rellevància, el seu èxit principal es va notar en les infraestrutures que van fer una millora important.
2. ELS ANYS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC
Espanya va tenir un creixement econòmic molt important i la seva taxa de creixement va millorar molt, ja que es van aprofitar els efectespositius de l’expansió econòmica europea.
UNA INDUSTRIALITZACIÓ DESTACADA; L’economia catalana va créixer molt, sempre es va mantenir per sobre de la espanyola, ja que hi va haver un gran creixement en el sectors terciari i secundari i una renovació en l’agricultura. Es van millorar les productivitats gràcies als salaris baixos, la importació de tecnologia i la inversió de capitals estrangers.Gràcies a l’augment de la productivitat es ban baixar els preus i va afavorir a les exportacions. La demanda va pujar.
A Catalunya els sectors industrials es van expandir, el sector que va liderar la indústria catalana va ser el metal·lúrgic, vinculat a la fabricació d’automòbils, electrodomèstics i maquinària. El 1964 aquesta branca va superar al sector tèxtil a Catalunya. L’estructura industrialcatalana va seguir com sempre amb el predomini de la petita i mitjana empresa. Les úniques empreses important a Catalunya eren la SEAT, ENHER i PEGASO, totes les altres eren empreses mitjanes o més petites. Hi va haver una gran concentració econòmica a les rodalies de Barcelona.
A Espanya també va créixer la industria química, l’energètica i la siderurgica amb unes taxes de creixement moltelevades. Els sectors més significatius també van augmentar, sobretot a Catalunya, Biscaia i Astúries.
LA RECONVERSIÓ DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL; Les transformacions econòmiques dels anys 60 va provocar una crisi en el sector de l’agricultura tradicional. En algunes regions espanyoles hi subsistia un ampli minifundisme al costat de grans latifundis. Les noves oportunitats que donava la indústria...