El Franquisme
Páginas: 11 (2658 palabras)
Publicado: 21 de abril de 2015
El Franquisme (1939-1975)
7.1. L’evolució de la població
Durant l’etapa de prop de quaranta anys que representa el Franquisme, la població catalana i espanyola
experimenta un creixement important.
En un primer moment, la demografia de l’Estat espanyol va haver d’afrontar els costos demogràfics de la
Guerra Civil:
Morts directes (morts en combat, bombardejos, repressió dels dos bàndols).
Morts indirectes (víctimes de malalties sorgides o potenciades per la guerra).
Reducció de naixements durant el període de la guerra.
Exili definitiu de més de 300.000 persones.
La natalitat a Espanya durant el Franquisme es mantindrà força alta. D’entrada, als anys quaranta, es
recupera aquesta natalitat després de l’episodi de la Guerra, tot i que la recuperació no serà tan
important perles dures condicions econòmiques de la postguerra i per les pèrdues de gent en edat de
procrear que va significar l’exili. Les taxes de natalitat es mantindran altes fins arribar als anys setanta.
Encara que amb unes taxes inferiors aquesta seria la mateixa situació de Catalunya.
La mortalitat tindrà una clara tendència a la reducció durant aquests quaranta anys. Aquesta millora es
notarà sobretota partir dels anys seixanta, quan s’arriba als nivells propis dels països desenvolupats, a
l’entorn del 8 per mil, gràcies a les millores en l’alimentació i la sanitat, i per una estructura de la població
relativament jove.
L’altre element importantíssim de l’evolució de la població espanyola és el de les migracions. Se’n
produiran tant d’internes com d’externes. Tant les migracions interiors comles exteriors es produeixen
especialment entre finals dels anys cinquanta i els anys seixanta Les terres de sortida de població seran
sobretot: Andalusia, Extremadura, Castella-La Manxa, Aragó.
Els països estrangers de destinació seran països europeus: bàsicament Alemanya, Suïssa, Bèlgica i França.
A Europa, hi arriba a haver 2 milions d’emigrants espanyols.
Les terres de destinació dinsd’Espanya seran sobretot Madrid, Catalunya, Euskadi, País Valencià i certes
ciutats importants.
El creixement de la població catalana s’explica més per la immigració que pel creixement vegetatiu.
Això provocarà que Catalunya pugui tenir un bon creixement econòmic durant els anys seixanta, però
també generarà molts problemes urbanístics perquè no hi haurà habitatges dignes per acollir la població
immigrantd’altres llocs d’Espanya.
Catalunya tot i tenir una natalitat inferior a la mitjana espanyola passa de tenir 3’9 milions d’habitants el
1960 a tenir-ne 5’7 milions el 1975. En aquesta darrera data la població catalana representa ja el 15% del
total espanyol.
7.2. Les etapes econòmiques
7.2.1. El fracàs de l’autarquia (1939-1959)
En acabar la Guerra Civil el govern franquista espanyol va tirarendavant una política econòmica
autàrquica, que significa el tancament cap a l’exterior (per convertir el país en autosuficient i no importar
res), i a la vegada un control del govern sobre l’economia (com ara els preus i els salaris).
Aquesta política econòmica va alentir la recuperació de l’economia espanyola després de la Guerra Civil,
de manera que fins el 1953, no s’arriba al nivell deproducció que s’havia arribat abans de la guerra.
L’autarquia va provocar:
El racionament i escassetat de molts productes.
Ruralització (retorn a pagès) a l’inici de la postguerra.
Extensió del mercat negre en molts productes (l’anomenat estraperlo).
Restriccions elèctriques que dificultaven el funcionament de les indústries.
En definitiva, l’aplicació de l’autarquia va ser el gran obstaclea la recuperació de l’economia espanyola.
Els efectes de la Guerra només havien destruït equipaments concrets com les vies de comunicació.
Als anys cinquanta es comença a canviar aquesta política econòmica de l’autarquia. Comença a canviar
per dos motius. En primer lloc, a nivell internacional Espanya surt del seu aïllament i s’apropa als Estats
Units, en el moment de la Guerra Freda. En...
7.1. L’evolució de la població
Durant l’etapa de prop de quaranta anys que representa el Franquisme, la població catalana i espanyola
experimenta un creixement important.
En un primer moment, la demografia de l’Estat espanyol va haver d’afrontar els costos demogràfics de la
Guerra Civil:
Morts directes (morts en combat, bombardejos, repressió dels dos bàndols).
Morts indirectes (víctimes de malalties sorgides o potenciades per la guerra).
Reducció de naixements durant el període de la guerra.
Exili definitiu de més de 300.000 persones.
La natalitat a Espanya durant el Franquisme es mantindrà força alta. D’entrada, als anys quaranta, es
recupera aquesta natalitat després de l’episodi de la Guerra, tot i que la recuperació no serà tan
important perles dures condicions econòmiques de la postguerra i per les pèrdues de gent en edat de
procrear que va significar l’exili. Les taxes de natalitat es mantindran altes fins arribar als anys setanta.
Encara que amb unes taxes inferiors aquesta seria la mateixa situació de Catalunya.
La mortalitat tindrà una clara tendència a la reducció durant aquests quaranta anys. Aquesta millora es
notarà sobretota partir dels anys seixanta, quan s’arriba als nivells propis dels països desenvolupats, a
l’entorn del 8 per mil, gràcies a les millores en l’alimentació i la sanitat, i per una estructura de la població
relativament jove.
L’altre element importantíssim de l’evolució de la població espanyola és el de les migracions. Se’n
produiran tant d’internes com d’externes. Tant les migracions interiors comles exteriors es produeixen
especialment entre finals dels anys cinquanta i els anys seixanta Les terres de sortida de població seran
sobretot: Andalusia, Extremadura, Castella-La Manxa, Aragó.
Els països estrangers de destinació seran països europeus: bàsicament Alemanya, Suïssa, Bèlgica i França.
A Europa, hi arriba a haver 2 milions d’emigrants espanyols.
Les terres de destinació dinsd’Espanya seran sobretot Madrid, Catalunya, Euskadi, País Valencià i certes
ciutats importants.
El creixement de la població catalana s’explica més per la immigració que pel creixement vegetatiu.
Això provocarà que Catalunya pugui tenir un bon creixement econòmic durant els anys seixanta, però
també generarà molts problemes urbanístics perquè no hi haurà habitatges dignes per acollir la població
immigrantd’altres llocs d’Espanya.
Catalunya tot i tenir una natalitat inferior a la mitjana espanyola passa de tenir 3’9 milions d’habitants el
1960 a tenir-ne 5’7 milions el 1975. En aquesta darrera data la població catalana representa ja el 15% del
total espanyol.
7.2. Les etapes econòmiques
7.2.1. El fracàs de l’autarquia (1939-1959)
En acabar la Guerra Civil el govern franquista espanyol va tirarendavant una política econòmica
autàrquica, que significa el tancament cap a l’exterior (per convertir el país en autosuficient i no importar
res), i a la vegada un control del govern sobre l’economia (com ara els preus i els salaris).
Aquesta política econòmica va alentir la recuperació de l’economia espanyola després de la Guerra Civil,
de manera que fins el 1953, no s’arriba al nivell deproducció que s’havia arribat abans de la guerra.
L’autarquia va provocar:
El racionament i escassetat de molts productes.
Ruralització (retorn a pagès) a l’inici de la postguerra.
Extensió del mercat negre en molts productes (l’anomenat estraperlo).
Restriccions elèctriques que dificultaven el funcionament de les indústries.
En definitiva, l’aplicació de l’autarquia va ser el gran obstaclea la recuperació de l’economia espanyola.
Els efectes de la Guerra només havien destruït equipaments concrets com les vies de comunicació.
Als anys cinquanta es comença a canviar aquesta política econòmica de l’autarquia. Comença a canviar
per dos motius. En primer lloc, a nivell internacional Espanya surt del seu aïllament i s’apropa als Estats
Units, en el moment de la Guerra Freda. En...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.