el franquismo


Pregunta 1
a) Es tracta d’una font secundària ja que és un document historiogràfic i no pas un document de l’època. És un gràfic de barres en columnes que mostra el rendiment i productivitat per hectàrea de 50 en 50, de 6 països europeus diferents. A més, és una font informativa perquè mostra gràficament unes dades objectives i és de tipus econòmic perquè ens posa a l’abast unes dades d’unsfactors que afecten directament a l’economia. Està destinada a un públic perquè vol estudiar algunes variables d’un període passat. Per l’absència d’autor no podem identificar si és col·lectiva o individual. Tracta del resultat que es deriva de l’actuació pròpia del procés productiu i la productivitat de 3 anys amb un interval de 20 anys: 1890, 1910 i 1930.

b) Les dades que proporciona aquestafont se situen en plena Restauració Borbònica d’Espanya (1875-1931) en la qual hi havia una Monarquia parlamentària i un sistema polític bipartidista que feia alternança entre el partit dinàstic liberal i conservador. Concretament la majoria de dades se situen en la Crisi de la Restauració que s’inicia al 1898 i finalitza al 1930 i es període en el qual hi ha un govern format per Silvela juntamentamb el general Polavieja. Aquest període es caracteritza pel falsejament electoral i pel fenomen del caciquisme que feia que el sistema electoral de la Restauració invertís els termes propis d’un autèntic règim parlamentari. Les dades d’aquest gràfic tenen lloc en un moment de la història d’Espanya del segle XIX en què la major part de la població vivia i treballava al camp (60% aprox.), i lapropietat de la terra era la principal font de riquesa, per tant l’agricultura continuava sent el sector econòmic més important. No obstant, com indica el gràfic, l’activitat agrícola es caracteritzava per una productivitat escassa i el predomini dels mètodes tradicionals. Aquest fet explicava els nivells de subsistència en que vivia la gent de l’època. Malgrat aquesta situació general, a Espanya hihavia algunes illes de desenvolupament.

c) Els rendiments agrícoles d’Espanya destaquen per ser baixos en comparació a Itàlia, Alemanya, França, Dinamarca i Holanda. L’any 1890 l’Estat espanyol tan sols tenia una dada de 58 respecte el rendiment i productivitat per hectàrea, mentre que la resta de països es movien al voltant del 100. Al 1910 va disminuir aquest valor lleugerament a diferènciadels altres països europeus que van incrementar els seus rendiments i productivitat notablement. Per últim, al 1930 Espanya va pujar relativament els seus valors, però situant-se encara en l’última posició ja que els altres països havien tornat a augmentar les seves dades per hectàrea.



Pregunta 2
Catalunya i el País Basc van ser les úniques zones de l’Estat espanyol que van experimentarun procés d’industrialització, encara que parcial, al llarg del segle XIX. A la resta d’Espanya, els intents de desenvolupament industrial no van tenir èxit i no es va poder instaurar una economia realment industrialitzada. Hi ha diversos factors que expliquen aquest fracàs, però les característiques de la Restauració espanyola (1875-1931) del camp, el mercat i la societat van ser els mésdeterminants.
Una primera raó és la manca de revolució agrícola: l’agricultura espanyola estava endarrerida i era poc rendible ja que no s’havien modernitzat els mètodes tradicionals bé per manca de diners, com és el cas dels minifundistes o bé per falta d’interès en el cas dels latifundistes. Un altre causa era el mal repartiment de la terra fruit de les desamortitzacions i del poder de l’oligarquia(sistema polític corrupte). Mentre els grans propietaris tenen latifundis enormes, els pagesos pobres havien de subsistir amb parcel·les de terra molt reduïdes. Així, la institució que tenia massa terres en deixava de conrear perquè no li sortia rendible, i els més pobres vivien en minifundis sobreexplotats. Aquesta situació feia que no hi hagués mai excedents i que no s’acumulés capital, de manera...