El manierisme

MANIERISME
L’època del Manierisme és considerada la tercera etapa d’un corrent cultural més ampli: el Renaixement.
El Renaixement és l’art sorgit a Itàlia el segle XV, estès per tota Europa el segle XVI, i fonamentat en un retorn als valors de la cultura clàssica (Grècia i Roma), en l’exaltació de la naturalesa com a model i en nou sentit de l’home, a portat per la filosofia humanista.
-Elmoviment humanista situa la persona i els valors humans per sobre de tots els altres valors: la raó humana ocupa el lloc de la fe religiosa.
-El Renaixement s’estructura generalment en tres fases: -Primer Renaixement o Quattrocento (tot el s. XV); -Alt Renaixement o Cinquecento (1er quart s. XVI); -Manierisme (s. XVI).
Com característiques definitòries de l’art renaixentista assenyalem:-L’adopció dels elements formals de l’arquitectura antiga: ordres clàssics, arcs de triomf…
-La introducció a la plàstica de temes mitològics i històrics de l’antiguitat.
-L’estudi dels monuments antics i teorització sobre els sistemes de proporcions per tal de captar l’esperit del classicisme.
-L’actitud antropocèntrica (l’home com a mesura de totes les coses).
-El descobriment i l’aplicaciósistemàtica de les lleis de la perspectiva lineal, tant per a projectar edificis com per a crear un espai tridimensional en la pintura i l’escultura.
-La consideració de la naturalesa com a model a imitar o perfeccionar.
D’altra banda, i en relació amb el context cultural, hem de saber que el Renaixement és un moviment que va aparèixer en l’Edat Moderna. Per tant, a l’hora d’analitzar una pinturatambé haurem de tenir en compte les característiques que engloben el context cultural del pas de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna.
Les característiques històriques i culturals d’aquell moment són:
a) La capital artística passa de Florència a Roma.
b) Època dels papes Juli II i Lleó X (que van donar prestigi al pontificat).
c) Fase de turbulències polítiques degut a les contínues lluites entreFrancesc I de França i l’emperador Carles V.
d) Les guerres de religió i la reforma protestant van contribuir en la decadència romana (resposta de l’ Església va ser la Contrareforma catòlica i el Concili de Trento).
e) Figures molt importants com Leonardo, Rafael, Bramante, Miguel Ángel i Tiziano.
f) Comença a tenir importància Venècia.
g) Aspiració a configurar un classicisme únic, canònici normatiu.

Per tant, a l’hora d’analitzar aquesta pintura també haurem de tenir en compte les característiques que engloben el context cultural de l’obra i per tant l’Escola Veneciana. El precursor de la gran escola veneciana del 500 va ser Giovanni Bellini, que va evolucionar des d’una pintura típicament quatrecentista (dibuix, perspectiva lineal) cap a una preocupació cada vegada més granper la llum i el color. Va ser el mestre de Tiziano.
Durant aquesta obra i pel que fa al context cal destacar la importància de la República de Venècia com a potència comercial i econòmica i el govern de Carles V a Alemanya i del seu fill Felip II, ambdós mecenes de l’autor.

Aquesta obra pertany a l’estil renaixentista, concretament a l’ estil del Manierisme. Cinc de les característiques mésimportants d’aquest estil són:
a) Apareix el concepte del geni, de l’home capaç de crear obres d’art sense ajustar-se als cànons i normes. L’art es fa més personal, menys formal i acadèmic.
b) En l’arquitectura,
a. tendència a eliminar elements superflus i decoratius.
b. recerca de la monumentalitat basada en la simplicitat i harmonia; recull l’essència de l’arquitectura de l’antiga Romarepresentada en obres com ara el Colosseu i el teatre Marcel·lo.
c. estudi de l’arquitectura, com per exemple Els quatre llibres d’arquitectura de Palladio.
b) En l’escultura,
a. els rostres reflecteixen una ànima apassionada (terribilita miquelangeliana).
b. gran tensió vital i dinamisme contingut.
c) En la pintura,
a. És difícil establir uns trets estilístics del manierisme perquè...