El Mite De La Caverna.
Páginas: 2 (431 palabras)
Publicado: 11 de febrero de 2013
El mite de la caverna - Plató.
El mite de la caverna de Plató m'ha portat un pensament: quantes vegades defensem alguna cosa amb tota la nostra força, tenint la certesa que posseïm la raó i, enrealitat, hi ha una altra veritat més "vàlida" o "superior" que la que profetitzat? Es parla de que cada persona defensa la seva veritat, però aquesta veritat pot ser una gran equivocació.
En el textde Plató extret de l'obra La República, ens trobem amb el famós mite de la caverna on es relata la història d'uns individus que després de passar tota la seva vida en una caverna lligats de peus imans, sense veure res més que unes ombres, són portats a la llum, és aquí on Plató analitza els dos estats en què es troben aquests individus.
En aquest text ens trobem amb una metàfora quees refereix a la distància entre la ignorància i la saviesa, en la qual es dóna pas a un ésser que ha viscut des de sempre en un món on no podia avançar més, on no podia conèixer més, perquè estavaliteralment lligat de peus i mans, entès això no en el pla físic, sinó en el pla psíquic i intel·lectual. En el moment en que aquest ser avança cap al coneixement i la saviesa es troba amb una situaciótotalment anòmala i desconeguda, com si la seva existència es donés en un altre lloc, en un lloc inconcebible anteriorment en el qual no havia pensat mai, ni tan sols imaginat.
També és deressaltar l'observació realitzada pel filòsof grec en la qual afirma que un cop assolida la llum l'individu no volia tornar a la seva vida anterior a la caverna (en la ignorància). En referència al fet queuna vegada que l'individu ha assolit el coneixement, entès coneixement de forma relativa, ja que el coneixement absolut és inabastable, no voldrà tornar mai a un món d'ignorància, en què es trobasubjugat a la falta d'aprenentatge i on no es vegi més enllà de la paret de la caverna.
En el penúltim paràgraf d'aquest text, també ens trobem amb una comparació entre el diví i el terrenal, que Plató...
El mite de la caverna de Plató m'ha portat un pensament: quantes vegades defensem alguna cosa amb tota la nostra força, tenint la certesa que posseïm la raó i, enrealitat, hi ha una altra veritat més "vàlida" o "superior" que la que profetitzat? Es parla de que cada persona defensa la seva veritat, però aquesta veritat pot ser una gran equivocació.
En el textde Plató extret de l'obra La República, ens trobem amb el famós mite de la caverna on es relata la història d'uns individus que després de passar tota la seva vida en una caverna lligats de peus imans, sense veure res més que unes ombres, són portats a la llum, és aquí on Plató analitza els dos estats en què es troben aquests individus.
En aquest text ens trobem amb una metàfora quees refereix a la distància entre la ignorància i la saviesa, en la qual es dóna pas a un ésser que ha viscut des de sempre en un món on no podia avançar més, on no podia conèixer més, perquè estavaliteralment lligat de peus i mans, entès això no en el pla físic, sinó en el pla psíquic i intel·lectual. En el moment en que aquest ser avança cap al coneixement i la saviesa es troba amb una situaciótotalment anòmala i desconeguda, com si la seva existència es donés en un altre lloc, en un lloc inconcebible anteriorment en el qual no havia pensat mai, ni tan sols imaginat.
També és deressaltar l'observació realitzada pel filòsof grec en la qual afirma que un cop assolida la llum l'individu no volia tornar a la seva vida anterior a la caverna (en la ignorància). En referència al fet queuna vegada que l'individu ha assolit el coneixement, entès coneixement de forma relativa, ja que el coneixement absolut és inabastable, no voldrà tornar mai a un món d'ignorància, en què es trobasubjugat a la falta d'aprenentatge i on no es vegi més enllà de la paret de la caverna.
En el penúltim paràgraf d'aquest text, també ens trobem amb una comparació entre el diví i el terrenal, que Plató...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.