el movimet obrer

TEMA 4: EL MOVIMENT OBRER, 1789-1914


D'artesans a proletaris.- Amb la llibertat de producció, els artesans van perdre els privilegis per transformar-se en proletaris, sense cap propietat més que la seua prole (fills) i necessitats de feina, contractats pel propietari de la fàbrica per complir la jornada laboral a canvi d'un salari. Es va configurar una nova classe obrera i un nou ordrelaboral: jornades de fins a 15 hores, ritme de treball constant, aplicat també a dones i infants, disciplina i salaris baixos. De tota manera, el procés de mecanització també va portar a l'atur amplis sectors de treballadors manuals
Els primers conflictes i el luddisme.- Els treballadors van patir uns governs cada vegada més repressius fins la prohibició de les associacions obreres tant a França(1791) com a Anglaterra (1799-1800). En paral·lel es desenvoluparen moviments radicals que reclamaven reformes democràtiques, drets i llibertats. El 1811 van ser incendiats a Nottingham més de 60 telers com a protesta per la violència de l'exèrcit al reprimir una manifestació: la destrucció es va associar a un dirigent obrer, Ned Ludd, que prompte va ser mítificat usant els seu nom a tota Europa .El socialisme utòpic.- S’alçaren veus per denunciar les injustícies del nou sistema capitalista i proposar altres formes d'organitzar la societat, durant la primera meitat del segle XIX, que reberen el nom de socialisme utòpic. També hi havia ideòlegs, com ara  Babeuf i Blanqui, que consideraven que només l'acció violenta d'una minoria podia implantar una dictadura revolucionària per aconseguir laigualtat social. Però la majoria creia en una transformació social pacífica per mitjà de l'educació en les noves idees, així Charles Fourier va crear falansteris o agrupacions comunitàries on se compartia tot, treball i formació, en règim de propietat col·lectiva. El màxim exemple fou el disseny d'Icària (per Étienne Cabet), sense èxit, un país imaginari on s'acomplia el somni comunista d'unaigualtat social completa. Robert Owen va assajar noves fòrmules, amb cooperatives, sense propietaris ni salaris, a la seua fàbrica tèxtil d'Escòcia d'on va haver de traslladar-se als Estats Units degut a les pressions rebudes.
1.4 El naixement del sindicalisme.- Els obrers van sentir la necessitat de crear organitzacions pròpies de treballadors per fer front a la societat capitalista amb elcooperativisme i el col·lectivisme. Així van nàixer les societats de socors mutu que ajudaven els treballadors en cas de malaltia o atur i van organitzar les primeres vagues gràcies al cobrament de quotes que els permetien crear caixes de resistència i van aconseguir l'abolició de les Combination Acts (1824), consolidant el dret d'associació. Es creà l'Associació Nacional per a la Protecció delTreball (1830) per coordinar els sindicats i associacions de diferents rams i fer campanya en favor del sufragi universal. Però el fracàs en l'acció política va posar fi a l'associació i va obrir un nou període de debat que portà la formació de la Great Trade Union (GTU) per agrupar la majoria de sindicats de l’Estat, impulsar accions reivindicatives i crear cooperatives de producció per avançar cap a unanova societat. Fruit d'aquestes iniciatives va ser l'expansió del sindicalisme a França (Unió Obrera, 1843) i Espanya (Associació de Treballadors de Barcelona, 1840).
1.5 El cartisme.- Va ser a la Gran Bretanya on, per primera vegada, el moviment obrer es va organitzar al voltant d'un projecte polític propi: el cartisme, convençuts que la participació en política era l'única via per poder canviarles lleis i intervenir en les relacions laborals. La Carta del Poble (1838) va ser elaborada per la  Working Me'ns Association amb els objectius d'aconseguir el sufragi universal masculí i secret, un sou per als diputats que possibilitara als treballadors participar en política i una reunió anual del poder legislatiu. Per poder presentar-la a la Cambra dels Comuns (Parlament), van haver de...