El Nacionalisme Català i la Participació No Electoral






El Nacionalisme Català i la Participació No Electoral





Data: 14/6/2012


Índex


Introducció
La participació política dels catalans i espanyols han estat abastament estudiades. D’entre dels factors que la determinen podem trobar el nivell educatiu, el socioeconòmic, la herència política i moltes d’altres, per així poder omplir el calaix de sastre que, normalment,s’utilitza per a determinar les causes de la participació. L’objecte d’anàlisi en aquest treball és la participació no electoral, dividida en les dues vessants que ens permet l’enquesta emprada: La Postelectoral de Catalunya del 2010. Aquests dos aspectes són, per una banda, la participació no electoral, en especial la convencional que es resumeix a l’enquesta en participar en manifestacions autoritzadesexercir el dret a vaga, boicotejar productes per raons polítiques, ètiques o mediambientals i participar en ocupacions o tancades a edificis. L’altre aspecte de la participació no electoral és l’associacionisme, és a dir, la pertinença a associacions, siguin o no de caire polític.
En aquest treball em basaré gairebé en exclusiu en un factor que s’ha tingut en compte per diferenciar les actitudspolítiques dels catalans respecte als ciutadans de la resta de l’estat. Així, el sentiment nacionalista és un dels factors principals que diferencien el comportament dels catalans del de la resta d’espanyols. Però, com afecta realment el nacionalisme a la participació? Es compleix la premissa, a més nacionalisme, més participació? Malgrat el factor nacionalista és important també tenir-ne encompte d’altres, que analitzaré a la part final del treball. Aquests són el nivell socioeconòmic, determinat pels ingressos i per la educació i la mida del municipi, ja que crec que, l’associacionisme és més viu als pobles i petites ciutats que no pas a les metròpolis.
Totes les gràfiques del treball són d’elaboració pròpia a partir dels resultats de la Enquesta Postelectoral de Catalunya del 2010.Les gràfiques estan totes en nombres relatius, sumant sempre el 100% en les seves categories. Aquestes, a la vegada són una representació gràfica de les dades obtingudes de les taules de contingència que han resultat significatives pel test del Xi-quadrat de Pearson, si no s’especifica el contrari.
El treball s’estructura bàsicament, en quatre grans blocs. En primer lloc analitzaré les dades departicipació no electoral, és a dir la participació en manifestacions, tancades, etc. creuant-ho amb la variable nacionalista. En segon lloc comparo com el nacionalisme influeix en l’associacionisme per a després, introduir-hi les variables de control (mida del municipi, ingressos de la llar i educació). Finalment realitzo dos anàlisi de regressió múltiple per a determinar la influència de lesvariables citades amb anterioritat tant a la participació no electoral com a l’associacionisme.
Val a dir que, mentre les taules de contingència atorguen validesa a la hipòtesi que a major nacionalisme, major participació, l’anàlisi de regressió posa en dubte la significació d’aquests resultats. Tot i així, el treball permet posar èmfasi un nou camp no massa estudiat, com és la influència delnacionalisme a la participació política no electoral
1. Nacionalisme i participació No Electoral.
En primer lloc analitzaré com el ser o no nacionalista –o al menys declarar-s’hi obertament– influeix en la participació No electoral. Aquí, el qüestionari ens ofereix els següents indicadors de participació no electoral: Assistir a una manifestació autoritzada
1. Assistir a una ManifestacióAutoritzada
2. Comprar o deixar de comprar certs productes per raons polítiques, ètiques o mediambientals
3. Participar en una vaga
4. Ocupar edificis, participar en tancades o bloquejar el trànsit
Les respostes estan condicionades a si l’entrevistat es considera Nacionalista Català o no. En aquest apartat contemplo d’entrada dos possibles biaixos. En primer lloc, no tothom que comparteix un...