EL RENAIXEMENT
Páginas: 5 (1107 palabras)
Publicado: 7 de junio de 2015
EL RENAIXEMENT
El Renaixement és un moviment intel·lectual i estètic dels segles XV i XVI que es basa en la reivindicació de la civilització clàssica grecollatina, i que per tant, té l’anhel d’imitar els seus models literaris, arquitectònics i figuratius amb l’ambició de superar-los. Aquest desig d’imitar i millorar l’art també s’aplica a la filosofia, i filòsofs com Plató, Aristòtil o Epicursón reviscuts i utilitzats com a models per altres filòsofs renaixentistes com Ficino o Pico della Mirandola.
Durant aquesta època varen produir-se canvis fonamentals com la introducció de la impremta –que va facilitar la ràpida i massiva circulació d’obres, i per tant també d’idees–; les reformes religioses d’Erasme de Rotterdam i Martin Luter varen ser divulgades i que varen culminar amb laContrareforma catòlica; descobriments geogràfics que varen permetre ampliar el coneixement del món, com el descobriment d’Amèrica l’any 1492; o les formulacions de filòsofs sobre el nostre planeta i l’univers, com la formulació del sistema heliocèntric de Copèrnic, les òrbites el·líptiques de Kepler o el moviment de la Terra per part de Galilei.
En el context polític, el poder del feudalisme disminuïaen tant que el de la monarquia augmentava, així mateix la distribució geogràfica dels senyors i vassalls –feus- va desaparèixer donant a lloc a estats o països, on es considerava el rei com el cap únic. Per aconseguir això, els monarques van crear la Teoria del Dret Diví, en la qual es justificava la seva condició de rei com una disposició de Déu, i per que tant, ningú podia oposar-s’hi.
Alsegle XIV, i gràcies a Petrarca i Boccaccio, dos escriptors florentins, va néixer l’humanisme: la revaloració de l’ésser humà del qual se’n van destacar la intel·ligència, la creació artística, la llibertat. El món va adquirir una fisonomia diferent i tot tendia a humanitzar-se. Tot i que la idea de la cristiandat fou molt important durant l’Edat Mitjana (filosofia coneguda com escolàstica), l’home iles seves creacions van passar a ser el centre de la cultura.
Niccolò Machiavelli (1469-1527) va ser un dels grans escriptors del Renaixement italià. Va exercir importants càrrecs a la seva ciutat natal, Florència, i va dur a terme missions diplomàtiques a França, davant el Papa i l’Emperador. Quan va retirar-se de la vida activa, a causa de la seva estada a la presó acusat de conspirar contrala família Medici (família d’importants mecenes de Florència), va escriure grans obres, entre elles El Príncep (1513), un símbol de la política sense escrúpols. També escrigué una comèdia denominada La mandragola –la mandràgora- (1518) o Dell'arte della guerra -de l’art de la guerra- l’any 1519-1520.
Des d’abans de l’època medieval existia una literatura anomenada “Miralls de Prínceps” basada enapologies de la conducta moral que un príncep cristià hauria de seguir. Segons aquests “Relox de Prínceps” (o miralls de Prínceps) el Príncep ha d’actuar basant-se en les prescripcions religioses o moralitzants, o en algunes ocasions en l’autoritat dels clàssics, però sense fer atenció a l’eficàcia d’aquests manaments.
Maquiavel, en oposició d’aquesta literatura, troba la religió en si (alcontrari que l’Església, a la que considera corrupta) un mitja excel·lent a través del qual controlar les passions, però no té cap interès per a la fe religiosa.
A més d’això, pensa que aquesta literatura parteix d’un error: el mètode deductiu, ja que aquest pressuposa que hi ha unes virtuts desitjables que, en conseqüència, han de ser desitjades, sense preocupar-se si són possibles o eficaces.
Peracabar, considera que els “Miralls” idealitzen la condició humana –sovint mesclen la condició humana i divina- i no tenen en compte la psicologia humana.
El Príncep descrit per Maquiavel no contempla la maldat des d’un punt de vista moral sinó que ho fa des d’un punt de vista antropològic. La maldat és vist com un mitjà que pugui emprar un príncep.
Dos principis contradictoris entre ells són...
El Renaixement és un moviment intel·lectual i estètic dels segles XV i XVI que es basa en la reivindicació de la civilització clàssica grecollatina, i que per tant, té l’anhel d’imitar els seus models literaris, arquitectònics i figuratius amb l’ambició de superar-los. Aquest desig d’imitar i millorar l’art també s’aplica a la filosofia, i filòsofs com Plató, Aristòtil o Epicursón reviscuts i utilitzats com a models per altres filòsofs renaixentistes com Ficino o Pico della Mirandola.
Durant aquesta època varen produir-se canvis fonamentals com la introducció de la impremta –que va facilitar la ràpida i massiva circulació d’obres, i per tant també d’idees–; les reformes religioses d’Erasme de Rotterdam i Martin Luter varen ser divulgades i que varen culminar amb laContrareforma catòlica; descobriments geogràfics que varen permetre ampliar el coneixement del món, com el descobriment d’Amèrica l’any 1492; o les formulacions de filòsofs sobre el nostre planeta i l’univers, com la formulació del sistema heliocèntric de Copèrnic, les òrbites el·líptiques de Kepler o el moviment de la Terra per part de Galilei.
En el context polític, el poder del feudalisme disminuïaen tant que el de la monarquia augmentava, així mateix la distribució geogràfica dels senyors i vassalls –feus- va desaparèixer donant a lloc a estats o països, on es considerava el rei com el cap únic. Per aconseguir això, els monarques van crear la Teoria del Dret Diví, en la qual es justificava la seva condició de rei com una disposició de Déu, i per que tant, ningú podia oposar-s’hi.
Alsegle XIV, i gràcies a Petrarca i Boccaccio, dos escriptors florentins, va néixer l’humanisme: la revaloració de l’ésser humà del qual se’n van destacar la intel·ligència, la creació artística, la llibertat. El món va adquirir una fisonomia diferent i tot tendia a humanitzar-se. Tot i que la idea de la cristiandat fou molt important durant l’Edat Mitjana (filosofia coneguda com escolàstica), l’home iles seves creacions van passar a ser el centre de la cultura.
Niccolò Machiavelli (1469-1527) va ser un dels grans escriptors del Renaixement italià. Va exercir importants càrrecs a la seva ciutat natal, Florència, i va dur a terme missions diplomàtiques a França, davant el Papa i l’Emperador. Quan va retirar-se de la vida activa, a causa de la seva estada a la presó acusat de conspirar contrala família Medici (família d’importants mecenes de Florència), va escriure grans obres, entre elles El Príncep (1513), un símbol de la política sense escrúpols. També escrigué una comèdia denominada La mandragola –la mandràgora- (1518) o Dell'arte della guerra -de l’art de la guerra- l’any 1519-1520.
Des d’abans de l’època medieval existia una literatura anomenada “Miralls de Prínceps” basada enapologies de la conducta moral que un príncep cristià hauria de seguir. Segons aquests “Relox de Prínceps” (o miralls de Prínceps) el Príncep ha d’actuar basant-se en les prescripcions religioses o moralitzants, o en algunes ocasions en l’autoritat dels clàssics, però sense fer atenció a l’eficàcia d’aquests manaments.
Maquiavel, en oposició d’aquesta literatura, troba la religió en si (alcontrari que l’Església, a la que considera corrupta) un mitja excel·lent a través del qual controlar les passions, però no té cap interès per a la fe religiosa.
A més d’això, pensa que aquesta literatura parteix d’un error: el mètode deductiu, ja que aquest pressuposa que hi ha unes virtuts desitjables que, en conseqüència, han de ser desitjades, sense preocupar-se si són possibles o eficaces.
Peracabar, considera que els “Miralls” idealitzen la condició humana –sovint mesclen la condició humana i divina- i no tenen en compte la psicologia humana.
El Príncep descrit per Maquiavel no contempla la maldat des d’un punt de vista moral sinó que ho fa des d’un punt de vista antropològic. La maldat és vist com un mitjà que pugui emprar un príncep.
Dos principis contradictoris entre ells són...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.