Renaixement

LA MÚSICA DEL RENAIXEMENT

El renaixement va començar a Itàlia en el segle XIV i es va difondre per la resta d'Europa
durant els segles XV i XVI. En general l'artiste del Renaixement s'inspira en l'art clàssic
grec i romà. No és així en música, ja que no té models en els quals inspirar-se.
En aquest període, la música polifònica s'imposa a la monòdica, sobretot la vocal, ja que
la músicainstrumental segueix ocupant un paper secundari. Com a conseqüència de
l'Humanisme, sorgeix una música més lliure i expressiva que intentarà reflectir els
sentiments i estats d'ànim de l'home. Aquest fet contribueix a l'auge de la música profana,
encara que contínua sent més important la religiosa.

1. EL MÚSIC DEL RENAIXEMENT
Creix l'afició per la música, que es conrea entre les persones cultes com asigne de
refinament. La necessitat de música per a les cerimònies civils i el culte religiós fa que els
bons llocs de treball es concentren en la cort i en l'Església: la demanda de músics per a
les capelles cortesanes i eclesiàstiques és constant.
El músic d'aquesta època s'iniciava cantant en el cor de la capella, on rebien una sòlida
formació cultural i musical, i a partir d'ací, ascendienlentament. Si presenta bons dots
com a organista i compositor, acabarà convertint-se en mestre de capella. Una vegada
contractat, rebrà un salari a canvi d'una sèrie d'obligacions que van des de compondre un
mínim d'obres a la setmana o per a una celebració determinada, fins a acompanyar al
senyor en els seus viatges. Aquesta mobilitat va contribuir a la difusió de procediments i
d'estils musicals, i perdescomptat de partitures.
Els bons músics es cotitzaven molt, perquè contribuïen a donar esplendor i prestigi a la
cort. Tant era així que les capelles rivalitzaven entre si per a aconseguir als compositors
més valorats del moment. La gent poderosa invertia part de la seua riquesa a fomentar les
arts, actuant de mecenes. Els mecenes són nobles i clergues procedents de famílies
riques i poderoses,que es converteixen en patrocinadors i protectors de l'art i de l'artista.

2. CARACTERÍSTIQUES
–

Triomf de la polifonia. La majoria de composicions són a quatre veus, però n'hi ha
de fins a vuit veus.

–

Amb la introducció d'intervals de tercera entre les veus, les harmonies se
suavitzen.

–

La melodia no existeix per si sola: cada línia melòdica està teixida amb les restants
que formen lapolifonia, perdent el sentit si es canta o toca separada de la resta.

–

Domina la textura contrapuntística, basada en la imitació i l'equilibri entre les veus

–

El compàs encara no existeix: els accents musicals són els del text. Aquests, en
recaure en diferents punts segons la veu, s'entrecreuen, donant lloc a una gran
riquesa rítmica.

–

Els canvis de matís són insignificants i no s'anotenen la partitura.

–

La frontera entre música vocal i música instrumental no és molt clara: el repertori
vocal inclou, sovint, música de dansa harmonitzada a quatre veus perquè puga
cantar-se, i al mateix temps abunden els arranjaments instrumentals de peces
vocals.

3. MÚSICA VOCAL
3.1. FORMES RELIGIOSES
Durant els segles XIV i XV la música religiosa havia aconseguit una complexitat polifònicaenorme. Encara que amb la reforma protestant originada per Martí Luter i les idees
sorgides del Concili de Trento durant el segle XVI se substituirà la complicada polifonia
per una composició més sòbria, amb un contrapunt senzill i amb melodies elegants que
ressalten els textos d'una forma més clara.
Protestants i catòlics, li donen especial importància a la música vocal, ja que la finalitat de
lamúsica per a ells és ensenyar els seus ideals a través del cant. Busquen que el
missatge siga senzill i fàcil d'entendre, perquè arribarà a major nombre de persones.
a) Església catòlica:
–

La missa: formada per diverses peces que presenten una textura polifònica
(fins a 16 veus). El text en llatí i normalment interpretació a capella o com a
màxim amb acompanyament d'orgue.

–

El motet: peça...