El Sexenni Democràtic

TEMA 4- El Sexenni Democràtic 1868-1974

1- Les Causes de la Revolució
1.1 Crisi econòmica
El regnat d'Isabel II tingué una fase d'expansió econòmica per tota Europa, però a meitat de dècada va haver una crisi del sistema capitalista i Espanya, alhora, patia una crisi de subsistència.
·Crisi financera: La construcció de la xarxa ferroviària comportava una gran inversió de capital en borsa,però el seu rendiment era molt baix. El valor de les acciones ferroviàries es va enfonsar i el govern no disposava de fons, perquè també sabien s'havien enfonsat les cotitzacions públiques. Això va provocar crisi en molts bancs.

·Crisi industrial: La industria tèxtil cotonera Catalana va experimentar una forta recessió per l'escassetat del cotó, com que els EE.UU estaven de guerra els vainterrompre el subministrament ("Fam de cotó") i provocà l'encariment d'aquesta. Moltes industries no van afrontar la pujada.

·Crisi de subsistències: Les males collites van provocar l'escassetat de blat i això va fer que els preus augmentessin en aliments bàsics com el pa, arròs, bacallà. La combinació de totes les crisis va provocar una onada d'atur que va davallar la vida de les classestreballadores

1.2 Crisi política: Pacte d'Ostende
Per la meitat de la dècada del 1860 la població espanyola estava descontenta amb el sistema isabelí. El partit Progressista, dirigit per Prim, es va negar a participar en les eleccions i va defensar la conspiració com a únic mitjà per accedir al poder. El partit Progressista i el Partit Democràtic van signar els Pactes d'Ostende que proposava la fi dela monarquia isabelina i deixava la decisió de la nova forma de govern a les corts constituents elegies per sufragi universal. Més tard, es van adherir al pacte els unionistes, dirigits per Serrano, que van aportar una bona part de la cúspide de l'exèrcit, ja que comptaven amb alts comandaments militars.

2-La Revolució de Setembre del 1868
2.1 La revolució del 1868 i el Govern provisionalEl 18 de setembre de 1868, Juan Bautista Topete protagonitzà un pronunciament militar contra el govern d'Isabell II. Prim i Serrano es van posar al capdavant del moviment i van publicar un manifest contrari a la reina.
El moviment va estendre's arreu de la Península i les tropes fidels a la monarquia van ser derrotades. Isabel II va dimitir el 29 de setembre i va ser acollida per Napoleó III.
Amoltes ciutats es van constituir juntes revolucionàries que demanaven llibertat, sobirania, separació de l'Església del Estat, sufragi universal...
A Barcelona va néixer la Junta de Catalunya que va prendre una sèrie de mesures: va nomenar nous càrrecs, va iniciar l'enderroc del símbol del poder centralista borbònics (Ciutadella) i va formar la Milicia.
Tanmateix, el radicalisme d'algunesjuntes no era compartit pels dirigents unionistes i progressistes. Els insurrectes van proposar a la Junta revolucionària de la capital que nomenés un govern provisional. Aquest govern va ser regentat per Serrano, i Prim va ser nomenat president d'un govern integrat per unionistes i progressistes. Es va ordenar la dissolució de les juntes i amb això va quedar clar que una cosa era fer caure els Borbói l'altre ser radical.

2.2 La Constitució del 1969 i la regència
El nou govern provisional va promulgar decrets per satisfer les demandes populars i va convocar eleccions a les corts constituents. Els comicis van ser els primers a Espanya i a Catalunya va triomfar el Partit Republicà Democràtic Federal.
La Constitució del 1869 proclamava la sobirania nacional, incloïa una amplíssimadeclaració de drets, confirmava el sufragi universal masculí, establia la separació de poders, es comprometia a mantenir el culte catòlic, l'Estat es declarava monàrquic, però les lleis les feien les corts i es proclamava la independència judicial.
Les corts van confirmar com a regent a Serrano i com a cap de govern a Prim. El nou govern va ser ben rebut, però una bona part dels països europeus:...