Sexenni democràtic o revolucionari

Tema II. El sexenni democràtic o revolucionari.
2.1. La Revolució de 1868 (La Gloriosa)i el govern provisional (1868-70).
Crisi del moderantisme
Els darrers governs moderats a partir de 1866 presidits per Narváez i González Bravo van desenvolupar una política molt conservadora i autoritària, actuant al marge de la constitució. Aquesta actitud governamental va provocar l’aïllament del partitmoderat i de la corona. A més els progressistes i els demòcrates restaven marginats del joc polític al quedar els governs monopolitzats pels moderats. Aquesta situació de feblesa política es va veure agreujada per la desaparició de les principals figures de l’unionisme i del moderantisme (O’Donell va morir el 1867 i Narváez el 1868).
Pacte d’Ostende
La revolució de 1868 constitueix un fenomencomplex on intervenen diversos factors. D’una banda cal tenir en compte una crisi econòmica generalitzada -provocada per una fallida bancària i empresarial, una crisi agrària que tindrà com a conseqüència carestia i des-abastament, i el greu endeutament estatal- i d’altra, la crisi del sistema polític existent, clarament corrupte, despòtic i incapaç de resoldre els problemes del país. També calassenyalar el desprestigi i la impopularitat de la reina, que va lligar el seu destí amb al mateix règim. D'altra banda, per l'agost de 1866, a Ostende, i amb l'objectiu d'implantar un règim basat en el sufragi universal, arribaren a un pacte els partits demòcrata i progressista, abocats a la via insurreccional per la sistemàtica exclusió del govern a què els condemnava i l'arbitrarietat de lacorona, que afavoria el monopoli del poder per part dels moderats,
“La gloriosa”
El moviment revolucionari va començar el 19 de setembre de 1868 a Cadis, amb el pronunciament del almirall Topete, d’acord amb els generals Prim i Serrano. El moviment revolucionari s'estengué ràpidament per tot el litoral mediterrani; fou publicat el manifest ¡Viva la España con honra!, que preveia la formació d'ungovern provisional i l'elecció de corts constituents per sufragi universal; i des de Sevilla les tropes de Serrano avançaren cap a Madrid. L’exemple de Cadis va ser seguit per l’aixecament civil a diferents ciutats amb la formació de juntes revolucionaries. El govern i la corona es van trobar completament aïllats. Desprès que les tropes fidels a la reina van ser derrotades a Alcolea, el govern vadimitir i la reina Isabel II s’exiliava a França. Les juntes revolucionàries ocuparen momentàniament el buit de poder fins que el recentment constituït govern provisional posava la revolució en mans dels progressistes més moderats.
Guerra de Cuba
Paral·lelament al procés revolucionari s’inicià una insurrecció independentista a Cuba. Al conflicte obert, anomenat guerra dels Deu Anys (1868/1878),els patriotes cubans, dirigits per elements de la burgesia criolla, es van rebel·lar contra les autoritats espanyoles que governaven d’esquena als interessos dels cubans. La revolució espanyola del setembre del 1868 facilità les intencions dels grups nacionalistes, dirigits per Carlos Manuel Céspedes, que es pronunciaren el 10 d'octubre de 1868 (Grito de Yara) en nom d'una Cuba lliure de ladominació espanyola. Els insurgents, de majoria criolla, eren essencialment nacionalistes i plantejaren el problema de l'abolició de l'esclavatge. El moviment degenerà en una guerra de guerrilles, incapaç d'aglutinar tots els cubans, però difícil de controlar per les especials característiques topogràfiques de les províncies orientals de l'illa. Les accions se succeïren durant deu anys fins que elmoviment fou momentàniament sufocat pel general Martínez de Campos i fou signada la pau de Zanjón.
Constitució de 1869
El govern provisional presidit per Serrano, amb Prim com ministre de la guerra, va convocar eleccions a Corts constituents per sufragi universal masculí. El resultat va donar la victòria als progressistes (160 escons) seguits de la Unión Liberal (80). Destacà la representació...