El Sexenni Democràtic

EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1873)


Al 1868 comença el liberalisme democràtic mitjançant una revolució (la Gloriosa), a mans de Prim, Serrano i Topete, causada per:
1. Crisi financera borsària (Ferrocarril): baixa rendibilitat del ferrocarril.
2. Crisi industrial: enfonsament de la indústria tèxtil a causa de la puja dels preus del cotó, afavorida per la Guerra de Secessió.
3. Crisi desubsistències: a causa d’un llarg període de males collites.

Aquesta revolució en forma de cop d’estat, acaba sent en essència una amalgama de revolucions paral•leles, que més endavant acabarà sent la font de nous conflictes.
El poder polític passa a un govern provisional a mans del general Serrano que convoca eleccions per corts constituents per sufragi universal.
El poble li atorga lamajoria absoluta a una coalició de progressistes, demòcrates i unionistes, amb Serrano al capdavant.
Els republicans i els carlistes queden per darrere, els moderats no obtenen diputats.

Al 1869 s’aprova la constitució més liberal i democràtica fins al moment.
Característiques:
1. Sobirania nacional.
2. Separació de poders. (Real)
3. Drets individuals. (Inviolabilitat de la correspondència,sanció per a funcionaris corruptes, indemnització per als ciutadans afectats, jutges per oposició, Habeas Corpus, jurats populars)
4. Llibertat religiosa.
5. Monarquia parlamentaria com a forma de govern. (El rei regna, però no governa.)
Aquest últim punt planteja un problema, Espanya és una monarquia, però no hi ha rei.



El model socioeconòmic que proposava el govern tenia un caràctercontinuista, encarat a afavorir a les burgesies.
El govern va racionalitzar l’economia i alliberar el mercat a través d’unes mesures que pretenien millorar l’implantació del capitalisme. Algunes eren:
1. El sanejament de la Hisenda Pública per mitjà de la venda d’una part del patrimoni miner.
2. La defensa del lliurecanvisme i l’obertura del mercat espanyol a l’entrada del capital estranger.
3. Laliberalització dels intercanvis exteriors, eliminant el proteccionisme, mitjançant la Llei de bases aranzelàries.
Aquest manteniment del sistema econòmic a favor de la burgesia va impedir la millora en les classes populars. Produint:
1. Frustració davant el tracte de favor a la burgesia per tots els partits polítics.
2. Revoltes populars a Catalunya, de caràcter republicà. Va provocar unaradicalització del poble.

Mentre no troben rei, les corts nomenen al general Serrano com a regent.
L’any 1870, desprès d’un any de gestions, Prim situa a Amadeu de Saboya com a rei d’Espanya, les corts ho aproven.
Primer monarca escollit democràticament.

A finals d’aquell any, mentre el rei Amadeu està de camí cap a Espanya, Prim resulta greument ferit en un atemptat , finalment mor.
Amadeuperd el seu principal, suport polític; tan sols queda un reduït grup d’unionistes els quals es veuen en contra de la majoria de grups socials i polítics. Els opositors a Amadeu:
1. Els borbònics: Amb Cánovas del Castillo al capdavant, lògicament, postulaven per la tornada dels Borbons.
2. L’Església: A la qual Prim va obligar a jurar la constitució on els hi negava l’exclusivitat de culte i elsenormes beneficis.
3. Les elits econòmiques: Que s’oposaven a les mesures socials de la democràcia, a l’abolició de l’esclavitud a Cuba o a la regulació del treball infantil.
4. Els republicans: Evidentment contraris a qualsevol model monàrquic.
5. Les classes populars: Que volien bàsicament un nou ordenament social i econòmic.
6. Els Carlins: Que es van afavorir de la democràcia per tornar aressorgir amb força.


Van haver-hi grans entrebancs pel regnat d’Amadeu:
1. Els Carlins, amb la mort de Prim, veuen més factible l’enderrocament del rei Amadeu a favor de Carles VII. Al 1872 arriba Carles VII a Espanya per encapçalar la nova guerra Carlista. Pretenia revertir els canvis de la revolució liberal, tornar a l’església la seva preeminència i defensar els furs, en contra del...