Elogi de la feblesa

1. Definiu, molt breument, en què consisteix el mètode socràtic:

El mètode socràtic era inicialment, l’art del diàleg, l’art de fer les preguntes adequades conduint a la discussió cap a un objectiu determinat. Aparentment semblava una investigació conjunta, però igual que en una partida d’escacs menada per un expert, l’interlocutor, amb insuperable habilitat, era conduint al reconeixement dela seva ignorància. En aquest procés, Sòcrates utilitza un recurs: la ironia.
Sòcrates ironitza contra qualsevol persona que està segura del seu saber. Amb un aire ingenu i innocent pregunta simulant o fingint que no sap, l’interlocutor comença a respondre sense complexos; tot seguit, Sòcrates fa més preguntes a fi d’aclarir aquelles respostes, i a poc a poc el condueix a contradiccions lògiques.2. Anàlisi d’alguns dels eixos que configuren l’obra:
▪ Quina evolució va tenint el concepte de ‘’normalitat’’ al llarg de l’obra?

Al començament del llibre, podem veure com Alexandre Jollien descriu el concepte de normalitat amb les seves paraules a partir de les preguntes que li realitza Sòcrates.
I ho defineix dient: “Tot allò que és igual a la majoria o la mitjana dels casos odels costums, allò que és habitual, familiar” D'aquesta manera, per exemple, em sembla que és normal que un nen de dotze anys camini, parli, llegeixi, escrigui…’’
En aquesta primera part de l’obra podem veure com Alexandre està preocupat per no ser el que ell defineix com a persona normal, ja que no és igual que la resta de persones.
Podem veure com pel fet de ser discapacitat, al principi esdesprecia i no es valora tal com ho hauria de fer.
En contraposició a això, a l’últim fragment del llibre, tornar a sortir el concepte de normalitat, però aleshores queda poc definit i es mostra com si fos una definició subjectiva, és a dir, que depèn de la definició que tingui cadascú de normalitat.
Cap al final de l’obra, podem observar una evolució respecte el mateix concepte que s’haviadefinit al principi de l’obra.
Alexandre se n’adona gràcies a les preguntes de Sòcrates, que la normalitat depèn de molts factors, i que no pot saber on es troba la frontera entre anormalitat i normalitat, perquè depèn de la situació en la que et trobis.

Per tant, podem veure com Alexandre al principi de l’obra creu saber quina és la definició del concepte normal, i aquest se sent diferent. Però ambles preguntes que li va realitzant Sòcrates, li fa veure que no hi ha una definició explícita del concepte de normalitat, i que el més important és ser un mateix.

▪ Quin paper juga l’amistat en el dia a dia d’Alexandre Jollien i els seus companys?

L’amistat, és un sentiment convingut amb una altra persona, el qual els éssers humans necessitem l’ amistat per sentir-nos integrats, ja queper naturalesa som éssers socials que necessitem viure en societat i ser conscients que formem part d’aquesta comunitat.
I en aquesta obra, podem observar com Alexandre li dona molta importància a l’amistat que va tenir amb els seus companys durant la seva instància al centre.
Explica que les amistats que va fer durant la seva infància i adolescència, varen ser molt importants per tirar endavanti superar les malalties i tots els obstacles que tenia.
Tot i que els seus companys tenien malalties diferents, se sentien iguals, però alhora diferents de la resta de la societat.
Molts dels seus amics no sabien parlar, caminar, escriure, llegir...a causa de la seva discapacitat, però tot i així amb una sola mirada, un moviment, una rialla d’un amic, per Alexandre era més que suficient peresforçar-s’hi dia a dia i seguir endavant en les rehabilitacions perquè sabia que els tenia a ells i era feliç pel fet de tenir-los.
La simple presència i els gestos d’un amic del centre eren molt important en la seva vida quotidiana.
Més tard, quan va deixar el centre va anar a l’institut on allà es volia integrar de manera ràpida, i per això d’entrada va acceptar la seva discapacitat i va fer...