Ensayo

LA PEDAGOGIA COM A CIÈNCIA

¿Perquè és important que la pedagogia o la sociologia sigui una ciència?.

Jurgen Habermas és el sociòleg contemporani més important.

Actualment vivim en una societat que desenvolupa la mentida. Posarem com exemple a Pío Mora qui es torna de ultradretes i es dedica a reescriure llibres de l’historia d’Espanya tot i que mentint respecte els successostranscorrits dins de l’historia espanyola.
En la societat actual hem de saber el perquè de les coses, s’ha tornat indispensable saber si les coses són veritat o mentida (cal demostrar les coses). Habermas afirma que hem de creure en la nostra capacitat de argumentar científicament el perquè de les coses, és a dir, que no tot és igual. Partim de dos conceptes grecs: doxa i episteme.
El primer es defineixcom a opinió i la segona es defineix com a ciència. Tot i que entre aquests dos conceptes existeix el concepte de doxaepisteme, que afirma que hi ha opinions més fonamentades que altres. Habermas afirma que mentre que ningú no demostrin l’error en la seva veritat, i per tant, li doni una veritat alternativa la seva serà la valida i la que apliquem. La veritat és probabilística, és a dir, de momentsembla que les coses siguin així i el que avui es cert d’aquí a 20 anys potser no. Per tant, això implica que no podem afirmar que les coses siguin absolutes, però, tampoc relatives. Això implica dir que som una societat que es mou per la generalització.
Habermas parla de 3 models de veritat:

1. Model de veritat absoluta.

2. Model relativista: tot és igual de vàlid. Això vol dir que noexisteix una veritat absoluta. Totes les veritats són valides (això, però, no és veritat). Està bé ser relativista en les qüestions estètiques.

3. Model comunicatiu: afirma que la veritat existeix i aquesta és intersubjectiva la qual es dona per acords, per tant, s’ha de negociar tot i que això implica que hi hagi democràcia. És la teoria de l’acció comunicativa.

El coneixement es construeix, laveritat s’imposa només hi pot haver una veritat valida.
Ex: la infància  concepte de nen ¿existeixen els nens?
Habermas afirma que la veritat és un acord intersubjectiu, és un conveni i depèn de dos característiques:

a) La veritat és empírica, s’ha de poder comprovar aquesta veritat al món.

b) És una decisió intersubjectiva  consensuada i discutida, això significa que es basa en eldiàleg.

Al mateix temps afirma que hi ha dos tipus de arguments:

* Argument de la força: “això és així perquè ho dic jo”.

* Argument del diàleg: s’ha de poder dialogar donant dades, demostrant allò que estem dient.

Existeix una situació ideal segons Habermas, la qual defineix tres pretensions de validesa: pretensions de validesa (verdader o fals); pretensions de rectitud (bo odolent); pretensions de valor ( bonic o lleig). Tot això és una qüestió subjectiva que no és una veritat, sinó una opinió : DOXA. Qui té més llenguatge, més arguments imposa la seva veritat encara que aquesta sigui errònia. Per això el diàleg ha de ser estratègic, és a dir, ha de ser un diàleg igualitari ( idealitat amb el que sabem en aquell moment).

TEORIA DE LA ELECCIÓ RACIONAL

El sociòlegElster afirma que les accions són el resultat d’oportunitats i de les preferències. Les oportunitats són condicionaments (social, psicològic, físic etc.) que condicionen les nostres decisions; les preferències són els mecanismes que estableixen les opcions que seran escollides entre les alternatives. Els mecanismes de preferència, a diferencia de les oportunitats, no són valides. Aquests mecanismessón:

1. Elecció racional: triem de forma racional i no sempre utilitzem una. Tot allò que considerem que ens convé segons el nostre interès. Ex: trio la meva parella segons si té molts diners.

2. Normes socials: triem complint les normes del grup social, encara que no sigui el que més ens interessa. Pressió del grup social.

3. Emocions: triem motivats per les emocions,...