Ensayo

1. Contesteu les següents preguntes introductòries a la psicologia de la percepció:
En aquest vídeo el neuròleg Oliver Sacks parla de les al·lucinacions, una condició perceptiva molt particular. A quina síndrome atribueix el conferenciant les al·lucinacions que narra? Es diferencien de les al·lucinacions d’altres infermetats? Quina explicació dóna el Dr. Sacks sobre la causa de lesal·lucinacions de Rosalee?
La síndrome que atribueix el conferenciant Oliver Sacks a les al·lucinacions que narra és el síndrome de Charles Bonette, que és una infermetat que provoca a la gent mentalment sana però amb una majoritària o totalitària pèrdua de visió unes al·lucinacions visuals i complexes.
Segons explica Oliver Sacks a partir de les afirmacions de Rosalee i alguns clients més, lesal·lucinacions són diferents ja que saben que no són reals, són com una pel·lícula que no tenen res a veure amb ells i venen tan fàcil com també se’n van. Algunes al·lucinacions que provenen del cervell, se li diu epilepsia del lòbul temporal, la gent que ho pateix són transportats al passat, són al·lucinacions de tots els sentits, plenes de sentiments i familiaritat, coherents i dramàtics. En canvi, elsíndrome de Charles Bonette és a tots els nivells, des de al·lucinacions geomètriques fins a molt elaborades figures i cares concretes, rostres deformats o coses comuns. La gent que és cega un 10% tenen aquestes al·lucinacions però un 1% no admeten tenir al·lucinacions ja que sempre ho relacionem amb la ment, però com ja he esmentat aquesta infermetat sorgeix amb persones mentalment sanes.
Segons eldoctor Oliver Sacks les causes de les al·lucinacions de Rosalee són a causa de la lliberació d’imatges de les cèl·lules visual, ja que no arriben a nivells alts i formen part de la percepció i la imaginació
Tenint en compte l’explicació dels processos de sensació i percepció donada al mòdul, expliqueu la particularitat d’aquests dos processos en el cas concret de la síndrome explicada alvídeo.
El procés perceptiu està format per fases. En primer lloc tenim la detecció de l’estímul, quan l’estímul és captat pel seu receptor sensorial, en segon lloc tenim la transducció, que és la conversió d’un tipus d’energia en un altre. Els receptors sensorials són els encarregats de tranformar l’energia física de l’estimul en energia electrica per tal que la informació sigui enviada a tracésd’impulsos nerviosos fins el cervell. En tercer lloc la transmissió de la informació, que és quan es desencadenen impulsos nerviosos que transmeten la informació codificada al cervell a través dels receptors i finalment el processament de la informació, quan el cervell processa la informació que li arriba des dels receptors sensorials, l’organitza, la interpreta i li atorga significat i es produeixl’experiència conscient.
L’estímul ambiental i l’estímul atès són aquells susceptibles de ser atesos i percebuts, ja que sempre ens envolten molts éstimuls variats però hem de concentrar en un estímul important, ja que és molt difícil atendre-hi a tots. Una vegada camptem pels receptors l’estímul que nosaltres volguem atendre, l’energia d’aquest es transformarà en senyals elèctrics a través dels qualss’enviarà la informació al cervell. La transducció i intervé novament ja que és el procés consistent en la transformació d’una forma d’energia en una altra i una vegada finalitzat aquest provés, els senyals elèctrics es transmeten de neurona en neurona i es creen vies neuronals interconnectades, les quals generen un mala neuronal complex. La percepció s’esdevé quan la informació arriba al cervell ies produeix l’experiència sensorial conscient d’haver vist, sentit, olorat... Una vegada hem percebut l’estímul hem de ser capaços de reconeixer-lo gràcies a la nostre capacitat per classificat els objectes en categories concretes que ens ajuden a donar un significat. Alguns autors creuen que s’ha d’incloure les accions que realitza el subjecte.
Amb tota aquesta informació puc afirmar...