epoca borb nica espanya

La Guerra de Successió Espanyola 
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic europeu, ja que, a més de la successió a la corona hispànica, es discutia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals.
El 1700, Carles II de Castella i d'Aragó va morir reconeixent com ahereu Felip de Borbó, duc d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, qui, d'aquesta manera, esdevingué Felip V de Castella i IV d'Aragó. La guerra va començar perquè l'emperador Leopold I va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispàniques; a més, a mesura que Lluís XIV es va anar mostrant cada vegada més imperialista i agressiu, d'altres potències europees, com ara, principalment, Anglaterra,Portugal i les Set Províncies Unides dels Països Baixos van aliar-se amb l'Imperi per oposar-se a l'expansionisme francès, com també, en el cas anglès, per assegurar la successió al seu tron de prínceps protestants.
La Guerra va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat d'Utrecht i el 1714 del Tractat de Rastatt, en aplicació dels quals Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya, però amb lacondició de renunciar als seus drets al tron francès, evitant així la unió de les dues corones.
Dins dels regnes hispànics, la Corona de Castella va donar suport a Felip de Borbó mentre que, després de 1705, els estats de la Corona d'Aragó s'alinearen amb el pretendent Carles d'Àustria, que oferia garanties sinceres de respecte a les llibertats tradicionals. Per això, el triomf de Felip de Borbóva significar la fi dels drets i privilegis dels regnes de la Corona d'Aragó, que foren uniformitzats segons les lleis de Castella; a la Península, la guerra va durar fins al 1715, amb la capitulació de Mallorca davant de les forces de Felip V. Entre el 1702 i el 1715 van morir més d'1.200.000 combatents.

Felip V d'Espanya
Felip V d'Espanya (l'Animós) també conegut com a Felip V de Castella i IVd'Aragó, o com Felip d'Anjou, va ser monarca d'Espanya des de 1700 al 1746.
Va ser designat monarca d'Espanya en el testament de l'últim Habsburg hispànic, Carles II. L'inici del seu regnat es va veure marcat per la Guerra de Successió Espanyola. La fi de la guerra consolidaria Felip V en el tron espanyol, però a costa d'entregar els territoris espanyols extrapeninsulars en els tractatd'Utrecht (1713) i de Rastatt (1714) a les potències aliades. Després de la reconquesta dels estats de la Corona d'Aragó, els ministres de Felip V aboliren les seves institucions pròpies de govern, furs i constitucions, i tot el seu ordenament jurídic de dret públic, posant-los sota l'administració del Consell de Castella, i implantaren l'absolutisme borbònic amb els decrets de Nova Planta.
La resta del seuregnat el determinà la política de l'absolutisme, de caràcter centralista i uniformista, a imatge de França, amb poques convocatòries de les corts de Castella.

Carles III
Carles III d'Espanya, anomenat «el Polític» o «el Millor Alcalde de Madrid» (Madrid, 20 de gener de 1716 - 14 de desembre de 1788), va ser duc de Parma (com Carlos I), rei de Nàpols (com Carlos VII) i rei de Sicília (com CarlosV) i d'Espanya des de 1759 fins a la seva mort.
Carlos era el tercer fill baró de Felipe V que va arribar a la vida adulta i el primer que va tenir amb la seva segona dona, Isabel de Farnesio, per la qual cosa els primers en la línia successòria del tron d’Espanya serien els seus germanastres Lluís I i Ferran VI. Però la mort sense descendència d'aquests portaria a Carles a ocupar el tronespanyol.
Carles III va servir a la política familiar com una peça en la lluita per recuperar la influència espanyola a Itàlia: va heretar inicialment de la seva mare els ducats de Parma, Plasencia i Toscana en 1731; però més tard, al reconquerir Felip V el Regne de Nàpols i Sicília en el curs de la Guerra de Successió de Polònia (1733-1735), va passar a ser rei d'aquells territoris amb el nom de...