Esparta (Català)

Bernat Sassot
10-01-11
3r ESO A
Dades geogràfiques:











Estava ubicada a la vall Eurotas, entre altes montanyes, a uns 32 Km del mar, a la vessant del mont Taigeto.
Abastava diversos turons baixos en una gran extensió. Les montanyes que la rodejaven constituíen una defensa natural.
També rebia el nom de Lacedemonia.

Esparta: L’educació militar


Elshabitants de la ciutat es dividien en castes. Els il·lotes eren la classe social més baixa. Sense ser esclaus, no tenen un amo particular, que els impedia ser objecte d’intercanvi comercial, i pertanyien a l’estat sense tenir drets, amb la qualitat de servents públics. L’estat entregava els il·lotes als ciutadans per usar-los com a mà d’obra dels seus camps, rebíen una ímfima compensació. Aquestaprecaria condició social s’adquiria per pertanyer a comunitats conquistades pels espartans, que es van oposar a la dominació.
Els descendents de pobles conquistats, que van acceptar
pacíficament la autoritat espartana, es trovaben en una categoria intermitja, constituint el grup dels periecs, homes lliures sense drets polítics que s’encarregaven d’activitats comercials i artesanals. Podienser incorporats a l’exèrcit com a auxiliars en cas de necessitat i tenien que aportar tributs per solventar el cost de l’exèrcit.
La barrera entre les castes no era del tot rìgida, ja que els periecs i els il·lotes, podien transformar-se en ciutadans en premi per serveis a l’estat.
La rígida organització militar s’iniciava amb el naixement dels ciutadans , que eren llançats al buit, a unacaverna del mont Taigeto, si tenien defectes físics que els impedissin servir com a soldats.
El caràcter propi dels espartans ferm i auster, sembla haver-se format especialment a partir del s. VI a.C. En aquell temps van començar a educar-se militarment als nens i nenes a partir de set anys. Era un entrenament militar, sumament rigurós, on els nens eren separats de les seves families, idepenien de l’estat. El més valent era anomenat capità de la companyia.
Fins als dotze aprenien a ser forts i resistents al cansament i a la fam. Anaven descalços i amb el cap afaitat. Els ensenyaven a llegir i escriure. Dels dotze als setze els joves duien un mantell i no es podien banyar, excepte els dies de festa. Entre els 14 i els 18 anys tenia lloc la formació del futur soldat. Diversosjocs i competicions, en alguns casos duríssimes, fomentaven l’emulació i l’impuls per donar-ho tot per arrivar a ser el millor. El públic reconeixement premiava al vencedor; el càstig implacable requeia sobre qui fallava. Dels 18 als 30 vivien aquarterats (encara que tinguessin una familia, ja que estaven obligats a casar-se en aquest període, sota pena de multa). Passaven el seu temps amb els jovesde la seva edat i amb els mestres que els instruien, practicant el que havien après i entrenant-se contínuament per la guerra.
Solament al cumplir els 30 s’activaven els seus drets polítics i podian acabar la seva vida en comú amb altres homes. Tan sols llavors arrivaven a la majoria d’edat, però seguien sent soldats fins als 60 anys. Havien de participar a las assambleas o en l’acomplimentd’alguna de les magistratures per mantenir l’esperit comunitari. També amb això hi havien regles: cada u formava part d’una agrupació que celebrava un àpat en comú, la syssitia; qui no podia aportar la contribució exigida perdia els drets com a ciutadà espartà.
Tots els ancians eren honrats especialment a Esparta, els que al cumplir els 60 anys havien prestat especials seveis a l’estatpasaven a formar part del consell (la Gerousía), l’orgue constitucional on exercien una funció important fins a la mort.


L’hoplita

L’hoplita era el soldat d’infanteria provist d’armament pesat que formava la major part dels contingents dels estats grecs. La falange es desenvolupa al s. VII a.C. que arriva fins al s. IV a.C.
Sembla que la lluita de l’hoplita en formació sevia per crear una...