Esquema comentari de poemes Estellés llibre de meravelles

Esquema dels punts per a comentar d'un poema:

0. Contextualització.

Presentar el poeta i el corrent estètic a què pertany.

Cal analitzar quatre poemes seguint aquest esquema

1.Nivell fònic
En el nivell fònic –sonor- intentarem definir el vers a partir de la seua longitud: nombre de síl·labes. La repetició de sèries de sons vocàlics o consonàntics entra en el joc poètic amb unsignificat de vegades intencionat. Les pauses necessàries també aporten significat.
Convé revisar els següents conceptes: elisió (emmudiment), sinalefa, diftong, cesura, hemistiquis, hiatus, rima (masculina, femenina, consonant i assonant), versos isosil·làbics i anisosil·làbics.
2.Marques rítmiques dels versos
Els versos lliures o poemes en versicles no tenen les marques rítmiques pròpiesdels versos regulars. Ací els factors morfosintàctics, l’eufonia i el simbolisme, entre d’altres, són els recursos que substitueixen i donen el ritme adequat al poema.
L'eufonia (i la cacofonia premeditada) s'aconsegueixen amb l'harmonia vocàlica (al·literació i rima, principalment).
3. Tema i motius secundaris
En cada poema hi ha un eix temàtic o unitat de sentit que ajuda a determinar-ne eltema. Sobre els detalls aparentment confusos hi ha un fil temàtic conductor que respon a la motivació més important del text. El títol, si n’hi ha, sol facilitar el sentit. El tema sovint es presenta embolcallat entre una sèrie de temes que li donen suport d'alguna manera.
Els motius secundaris del poema són també molt importants per tal com embolcallen la seua presentació i realitzen diversesfuncions: serveixen de marc (un hort o jardí, etc.), de suport (exemples d'una afirmació feta, etc.), de contrast (colors, idees contràries, etc.), d’ampliació, d’intensificació, etc. del que considerem que és l’eix temàtic del poema.
4.Estructura temàtica: lineal, il·lativa, emmarcada, circular.
L’estructura temàtica d’un poema pot presentar-se fonamentalment de dues formes: com una estructuralineal, o amb una estratègia il·lativa. L’estructura lineal es produeix quan les situacions que planteja un poema no tenen cap relació de dependència, de manera que si s’afegeixen més unitats o se n’elimina alguna de les que hi ha, el poema no perd el seu sentit. O siga, superposar elements temàtics autònoms i independents entre sí, provoquen l’estructura lineal. Quant a l’estratègia il·lativa,aquesta la veiem si s’estableix una relació entre els diferents apartats del poema, lligats entre sí per un fil conductor que els fa dependre de l’anterior. En aquest cas, les parts són totes necessàries per a fer avançar el sentit.
Hi ha dues estratègies més, que formen un esquema tancat, produït quan el poema comença i acaba parlant del mateix tema. L’una és l’esquema emmarcat, en què el poemareprén al final el tema inicial i el completa; l’altra és l’esquema circular, en què els darrers versos són una repetició dels primers.


5.Clímax poemàtic: climàtic, anticlimàtic
El clímax poemàtic s’aconsegueix per una tècnica d’organització dels elements temàtics i per uns efectes intensificadors distribuïts adequadament al poema a fi de generar uns resultats emotius positius o negatius. Laidea és distribuir la tensió i la reflexió al llarg del poema per a crear efectes climàtics i anticlimàtics, o siga, detonants i reflexius, i aconseguir enganxar el lector des del començament perquè s’adone de la gravetat o complexitat del tema principal.
Efecte anticlimàtic: la introducció del tema principal apareix al títol o als primers versos, i tot el text és una reflexió del locutor. Elclímax és el detonant del poema per tal que el lector senta des del principi interés per llegir-lo.
L'efecte climàtic funciona al revés: les reflexions del poeta condueixen a un clímax o detonant final.
6.Veus del poeta: 1a, 2a i 3a persona
Les veus del poeta o el punt de vista són les diferents formes de presentar-se el poeta i de presentar la persona a qui es dirigeix. El lector ha de...