Estimulación Temprana
Páginas: 11 (2539 palabras)
Publicado: 16 de diciembre de 2012
1. Criança natural: Resum/comentari de 2 articles de “Estimulación Temprana”.
Article 1:
¿Com és el cervell d’un nadó?
A diferencia dels altres òrgans, el cervell d’un nadó no està gens evolucionat al néixer. Els pulmons per exemple ja fan la seva funció des del moment en que neix un nadó i a mida que es va fent gran, augmenta el seu volum. El cervell en canvi, està poc format al néixeri a mida que el nen es va fent gran creix físicament i es transforma internament.
Al néixer el nadó té un cervell on cada neurona espera tenir una estructura cerebral que posteriorment (al fer-se gran) el permetrà parlar, sentir emocions, pensar, etc... De fet, moltes neurones ja tenen el seu propi objectiu al néixer i són les que permeten activar les activitats bàsiques per a sobreviure foradel ventre de la mare (plorar quan es té gana o mal, menjar, respirar...).
Les neurones que encara no estan activades al néixer formaran part dels processos cerebrals futurs. Aquestes neurones formaran connexions entre si i permetran a l’infant realitzar processos complexos. Podem dir així, que el conjunt de neurones i les connexions entre elles són les que estableixen la màxima potencialitatdel cervell humà.
Si partim de la idea de que el cervell humà té més de 100.000.000 de neurones i que cadascuna d’aquestes neurones es connecta amb altres milers de neurones, podem interpretar que estem davant de 100 bilions de connexions entre neurones dins el cervell. Per tant, la idea de que el cervell està únicament determinat pels gens.
La meitat dels gens del genoma humà (50.000) estanrelacionats amb la formació i el desenvolupament del sistema neuronal i resulta impossible interpretar tota la complexitat del cervell humà amb tan sols 50.000 gens heretats. Per tant, podem dir que la genètica determina la configuració general del SNC i del cervell, però el responsable de cadascuna de les connexions neuronals es l’entorn. D’aquesta manera podem dir que seran els estímuls externsque experimenta un nadó durant els seus primers anys els que definiran la seva estructura i complexitat cerebral. Els primers anys de vida del nadó són fonamentals per la construcció del cervell.
El temps és un factor molt important a l’hora d’estimular una determinada àrea neuronal, ja que aquest temps és limitat. Aquest temps es coneix com a finestra d’oportunitat i normalment s’inicia alnéixer i finalitza després d’un període de temps determinat.
És absolutament necessari estimular durant el període de temps exacte per a que l’estructura del cervell es formi correctament ja que si no es produeix l’estimulació necessària d’una àrea determinada a temps, les neurones responsables, moren i no podem recuperar la funció. Aquesta finestra varia segons la funció cerebral, de manera que lavista i l’oïda, tenen una finestra d’oportunitat més curta que la capacitat de sentir emocions o el comportament.
En conclusió, sabem que podem ajudar al desenvolupament neuronal dels nostres nadons i per altra, sabem que aquest temps d’estimulació és limitat. Per tant, aprofitem la societat en la que vivim, en la que podem potenciar molt més els estímuls dels nadons que anteriorment iprocurem que no existeixin aquests límits potenciant el rendiment escolar, la lectura, coneixement d’idiomes, raonaments lògics i matemàtics, musicoteràpia, etc... per donar-li el màxim rendiment a un òrgan tan important.
Article 2:
Estimulació primerenca:
L'estimulació primerenca té per objectiu aprofitar aquesta capacitat d'aprenentatge i adaptabilitat del cervell en benefici del nadó.Mitjançant diferents exercicis i jocs la seva intenció és la de proporcionar una sèrie d'estímuls repetitius. No només es tracta de reforçar aspectes intel·lectuals, sinó també contemplar els aspectes físics, sensorials i socials del desenvolupament.
Desenvolupament:
L'estimulació primerenca es basa en la repetició del que es diria: “unitats d'informació o bits”.
El cervell és capaç...
Article 1:
¿Com és el cervell d’un nadó?
A diferencia dels altres òrgans, el cervell d’un nadó no està gens evolucionat al néixer. Els pulmons per exemple ja fan la seva funció des del moment en que neix un nadó i a mida que es va fent gran, augmenta el seu volum. El cervell en canvi, està poc format al néixeri a mida que el nen es va fent gran creix físicament i es transforma internament.
Al néixer el nadó té un cervell on cada neurona espera tenir una estructura cerebral que posteriorment (al fer-se gran) el permetrà parlar, sentir emocions, pensar, etc... De fet, moltes neurones ja tenen el seu propi objectiu al néixer i són les que permeten activar les activitats bàsiques per a sobreviure foradel ventre de la mare (plorar quan es té gana o mal, menjar, respirar...).
Les neurones que encara no estan activades al néixer formaran part dels processos cerebrals futurs. Aquestes neurones formaran connexions entre si i permetran a l’infant realitzar processos complexos. Podem dir així, que el conjunt de neurones i les connexions entre elles són les que estableixen la màxima potencialitatdel cervell humà.
Si partim de la idea de que el cervell humà té més de 100.000.000 de neurones i que cadascuna d’aquestes neurones es connecta amb altres milers de neurones, podem interpretar que estem davant de 100 bilions de connexions entre neurones dins el cervell. Per tant, la idea de que el cervell està únicament determinat pels gens.
La meitat dels gens del genoma humà (50.000) estanrelacionats amb la formació i el desenvolupament del sistema neuronal i resulta impossible interpretar tota la complexitat del cervell humà amb tan sols 50.000 gens heretats. Per tant, podem dir que la genètica determina la configuració general del SNC i del cervell, però el responsable de cadascuna de les connexions neuronals es l’entorn. D’aquesta manera podem dir que seran els estímuls externsque experimenta un nadó durant els seus primers anys els que definiran la seva estructura i complexitat cerebral. Els primers anys de vida del nadó són fonamentals per la construcció del cervell.
El temps és un factor molt important a l’hora d’estimular una determinada àrea neuronal, ja que aquest temps és limitat. Aquest temps es coneix com a finestra d’oportunitat i normalment s’inicia alnéixer i finalitza després d’un període de temps determinat.
És absolutament necessari estimular durant el període de temps exacte per a que l’estructura del cervell es formi correctament ja que si no es produeix l’estimulació necessària d’una àrea determinada a temps, les neurones responsables, moren i no podem recuperar la funció. Aquesta finestra varia segons la funció cerebral, de manera que lavista i l’oïda, tenen una finestra d’oportunitat més curta que la capacitat de sentir emocions o el comportament.
En conclusió, sabem que podem ajudar al desenvolupament neuronal dels nostres nadons i per altra, sabem que aquest temps d’estimulació és limitat. Per tant, aprofitem la societat en la que vivim, en la que podem potenciar molt més els estímuls dels nadons que anteriorment iprocurem que no existeixin aquests límits potenciant el rendiment escolar, la lectura, coneixement d’idiomes, raonaments lògics i matemàtics, musicoteràpia, etc... per donar-li el màxim rendiment a un òrgan tan important.
Article 2:
Estimulació primerenca:
L'estimulació primerenca té per objectiu aprofitar aquesta capacitat d'aprenentatge i adaptabilitat del cervell en benefici del nadó.Mitjançant diferents exercicis i jocs la seva intenció és la de proporcionar una sèrie d'estímuls repetitius. No només es tracta de reforçar aspectes intel·lectuals, sinó també contemplar els aspectes físics, sensorials i socials del desenvolupament.
Desenvolupament:
L'estimulació primerenca es basa en la repetició del que es diria: “unitats d'informació o bits”.
El cervell és capaç...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.