Estrangeria

MARC JURÍDIC D’ESTRANGERIA
1. Repartiment de competències
El marc legal d’estrangeria s’articula seguint les prescripcions constitucionals
de l’article 149.1.2 de la Constitució Espanyola que configura “la immigració,
emigració, estrangeria i dret d’asil” com una competència exclusiva de l’Estat,
fet que es confirma per l’exigència de regulació bàsica per mitjà de llei orgànica
(art81 de la Constitució), que n’exclou directament el legislador autonòmic.
Per tant, l’Estat gaudeix de les potestats normatives i també de les executives
que afecten al nucli essencial de la política migratòria (règim d’entrada i sortida,
permanència, imposició de sancions…), sense concurrència de les Comunitats
Autònomes.
Malgrat aquesta exclusivitat estatal, el fet que els Estatutsd’Autonomia
reconeguin a les Comunitats Autònomes títols competencials específics en
matèries íntimament connexes amb la immigració i que les entitats locals
(ajuntaments) tinguin assignades les competències en matèria de serveis
socials, aconsella una interpretació de les competències estatals compatible
amb la incorporació de les Comunitats Autònomes i l’Administració local a la
regulaciódel fet migratori, en la definició de les polítiques d’integració social
dels immigrants i a la gestió de les competències executives estatals.
2. Evolució legislativa
El dia 12 de gener de 2000 es publicà al BOE el text de la Llei orgànica
4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la
seva integració social que derogà expressament, en la sevadisposició
derogatòria única, l’anterior Llei Orgànica 7/1985, d’1 de juliol, sobre drets i
llibertats dels estrangers a Espanya. 2
Tot i que hagués estat desitjable una postura unànime envers la necessitat de
reforma, el procés legislatiu de la Llei Orgànica 4/2000 fou realment conflictiu i
va concloure amb l’aprovació pel procediment d’urgència, en un ambient de
pressió preelectoral i ambruptura del consens entre les forces polítiques que,
afegit a les crítiques de deficiències tècnico-jurídiques i a l’excés de generositat
(l’anomenat “efecte crida”) que s’imputaven per part de certs sectors
conservadors a la nova Llei Orgànica van provocar que, escassos vuit mesos
després de l’aprovació, es presentés una llei orgànica de reforma: la Llei
Orgànica 8/2000, de 22 dedesembre.
Malgrat ser configurada com a simple modificació d’aspectes concrets de la Llei
d’estrangeria 4/2000, la Llei Orgànica 8/2000 suposa realment un nou marc
normatiu pel que fa a drets i deures dels estrangers a Espanya. A grans trets,
els canvis introduïts han endurit les condicions d’entrada, el règim de
permanència i el reagrupament familiar. A més, s’ha limitat el dret a gaudir dedeterminats drets constitucionals als estrangers residents en detriment dels
anomenats “irregulars”.
Posteriorment, la Llei Orgànica 4/2000 ha patit dues reformes més. La primera
d'elles la introduïda per la Llei Orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de
mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i
integració social dels estrangers i la segona arbitrada perla Llei Orgànica
14/2003, de 20 de novembre. Ambdues normes fan una aposta clara per la
lluita front la immigració irregular i el foment de les mesures d'integració de la
immigració regular.
Una darrera modificació patida per la Llei Orgànica 4/2000 ha estat
conseqüència de la Llei Orgànica 2/2009, d'11 de desembre. Entre les
novetats més destacades introduïdes per aquesta nova normadestaca la
restricció de la figura del reagrupament dels pares o ascendents, així com la
necessitat de comptar amb un informe d'integració per a la renovació de la
targeta de residència. També s'amplia de 40 a 60 el termini màxim de retenció
d'una persona immigrada en un Centre d'internament d'estrangers (CIE) pel 3
simple fet de no tenir la seva situació documental regularitzada....