Estudi drames rurals

VÍCTOR CATALÀ: DRAMES RURALS

GUIA DE LECTURA

Índex.........................................................................................................................p. 2
1.- Contextualització
1.1.- La construcció d'una independència creativa...................................p. 3-4
1.2.- La visió singular d'un context estètic.................................................p. 4-61.3.- El ruralisme a Víctor Català.................................................................p. 6-7

2.- Anàlisi temàtica i estructural dels contes
2.1.- “En Met de les Conques”: la concreció del dualisme modernista..p. 7-11
2.2.- “L'idil·li xorc”: la multitud actuant......................................................p. 11-13
2.3.- “Parricidi”: la negativitat de la matèria quedestrueix els idels.......p. 13-15
2.4.- “Daltabaix” i “El pastor”: l'atzar, l'animal i l'home executors
del destí.........................................................................................................p. 15-17
2.5.- “La vella”, “L'empelt”, “Agonia” i “Nochebuena”:
la consciència catalèptica, la família borda i la passió de la cobdícia....p. 17-20
2.6.- “Explosió” i “Enveja”:dos drames diferents a la resta....................p. 21-23
2.6.1.- L'imperi del cosmos ombrívol...............................................p. 22-23

3.- Algunes consideracions formals
3.1.- La unitat del que és diferent................................................................p. 24
3.2.- L'aspror de la llengua de la terra.........................................................p.25-26

4.- Resum final per entendre l'obra
4.1.- Contextualització..................................................................................p. 26-27
4.2.- Anàlisi temàtica i estructural...............................................................p. 27-28
4.3.- Breu anàlisi de la forma.......................................................................p. 28

1.- CONTEXTUALITZACIÓ1.1.- LA CONSTRUCCIÓ D’UNA INDEPENDÈNCIA CREATIVA

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, l’escriptora més rellevant de la narrativa modernista. Nascuda a l’Escala el 1969, filla de Lluís Albert, propietari rural, i Dolors Paradís, creix en el context de seguretat econòmica familiar i rep una formació típica per a les noies de l’època: col·legi de monges a Girona iensinistrament en les feines «femenines» de costura. De prou joveneta demostra unes clares aficions per les activitats artístiques que l’aboquen a la pràctica de les arts plàstiques, rep classes particulars de pintura i d’escultura i té tendència a la lectura, sense directrius d’escola literària concreta. L’autodidactisme estètic és el que caracteritza el seu període de formació. També cal buscar en aquestcontext familiar el seu catalanisme i la vinculació amb una determinada concepció de la llengua. Això vol dir que des de la influència del republicanisme del pare es passa a l’afininitat del catalanisme conservador de Prat de la Riba. Si la ideologia es concreta entre aquest pols, l’interès i el domini de la llengua prové de les dones de la família: la mare era una escriptora diletant de poesia il’àvia era una font de coneixement de la llengua popular i dels seus sistemes de fabulació. Un tret característic de Víctor Català, des del principi, és el seu eclecticisme estètic com a lectora («eclecticisme desenfrenat», segons confessa l’autora a Tomàs Garcés); i d’aquí prové que, com a autora ja reconeguda, pretengui una posició independent en el conjunt d’escoles literàries predominants afinal del segle XIX. En aquest context típic dels rendistes rurals del moment, a partir de la mort del seu pare és ella qui administra els béns familiars. La nostra autora es construeix ella mateixa a partir de la concepció del món que prové de les lectures, posteriorment també com a espectadora de teatre, del marc ideològic de classe i dels viatges que farà per Europa. Ja d’entrada, doncs, tenim...