ÈTICA

!"#$%&'(&)%&$*+,-#$%$#.&
&

/0123&)456789&

TEMA 1: LA VERITAT
És difícil encaixar aquest concepte en la societat. Els éssers hem d’actuar amb la veritat. La constatació
que ve de molts anys enrere és fonamenta en que no necessitem la veritat per viure.
Integrar la veritat en la societat, la polis, és una característica que transforma la qualitat de l’existència i la
qualitat moral de lasocietat. Per tant, la societat té dues opcions:
! Despreocupar-se per la veritat i concentrar-se en el funcionament
! No desatendre la qüestió de la veritat; malgrat que pertorbi el funcionament i interrompi
determinats processos de prosperitat personal o col!lectiva.
Els mitjans de comunicació tracten amb la veritat que pot ser extremadament incòmoda.
Tal i com Freud deia, és impossible dir la veritat ala polis sense que s’activin uns mecanismes molt
importants.
La veritat resulta incòmoda: sempre hi ha obstacles en la comunicació de la veritat.
Sòcrates i Atenes
En l’època liberal els mitjans de comunicació van rebre aquest mateix encàrrec de dir la veritat. Un
encàrrec que encara reverbera avui.
SÒCRATES
Va ser una persona que va viure per aquest concepte de veritat i poder. El poder notolera una veritat
autònoma, tendeix a ser totalitari; és a dir, elimina qualsevol subjecte autònom que quedi fora del seu
control. Si està fora del control del poder, aquest ho liquida físicament o metafòricament.
Al llarg de la història hi han hagut intents de neutralitzar la força del poder, però aquest té en els seves
mans poder parlar en nom de la veritat.
EL MÓN NO TOLERA LA VERITAT; és a dir,qui mor plàcidament després d’una llarga vida, tots els
honors simbòlics del poder, queda clar que cal sospitar. Potser aquella persona havia arribat amb un
pacte amb el poder. No havia sigut un obstacle. La mort de Sòcrates està carregada de valors simbòlics.
Al segle XIX, van emergir els mitjans de comunicació que el seu encàrrec era limitar el poder de l’Estat.
Arran d’això va néixer el 4rtpoder. Calia institucionalitzar el seu caràcter autònom respecte de l’Estat.
Finalitat era blindar l’esfera pública (televisió, ràdio, premsa).
Televisió pública: conté una missió implícita que prové de l’Estat. Com si a Sòcrates se li hagués
permès fer classe en una institució pagada per l’Estat. El llenguatge del poder és únic: protecció a
canvi d’obediència.
QUINA ÉS LA TASCA DE LA COMUNICACIÓ?TENSIÓ ENTRE VERITAT I MÓN
Fets, interpretacions i argumentació... Què és la veritat?
Constatem una extraordinària ambigüitat constitutiva en el món. Fets que només es podrien interpretar
d’una manera, generen interpretacions diverses i també contradictòries. Per exemple, amb el poder.
Com a mínim la veritat conté un nucli difícilment discutible basat sobre la capacitat de descriure els fets.
Calaproximar-se a la descripció neutra dels fets.
Nietzsche : “No hi ha fets, hi ha interpretacions”. És molt difícil establir una línia que ho diferenciï.
La descripció dels fets implica una selecció, que es dur a terme basant-se en prioritats, intuïcions,
preferències o creences que revelen coses pràcticament significatives.
La tasca principal del comunicador és ser conscient que està aplicant unaselecció. Cal deixar de banda
la ingenuïtat i aplicar un esforç constant del caràcter interpretatiu de la seva descripció.
Argumentació: és l’intent que els fets esdevinguin significatius. Descriure els fets no significa
comprendre els fets, sinó que es necessita un esforç addicional d’interpretació.
Hi ha dificultats per comunicar la veritat:
1. No serà infreqüent que hi hagi una voluntat deliberadad’ocultar fets. És un fenomen present i
transversal al llarg de la història.

&

;&

!"#$%&'(&)%&$*+,-#$%$#.&
&

/0123&)456789&

2. Quan els fets tenen lloc a la llum pública pot ser perquè hi hagi una tendència a trasgiversar la
versió dels fets. La repetició d’una mentida, pot aspirar a que la interpretació acabi sent acceptada
per una part de la societat.
3. Una part de la societat prefereix...